Orde Mequitarista: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m espais en encapalaments |
desambiguo |
||
Línia 38:
===Aprovació per l'Església Catòlica===
Entren en conflicte amb l'església ortodoxa i, alhora, amb els musulmans, i en 1703 la comunitat marxa i es refugia a [[Peloponès|Morea]] (Modone, [[Peloponès]]), llavors possessió de la [[República de Venècia]]. En [[1705]], la comunitat presenta al papa [[Climent XI]] la petició d'aprovació de l'orde per l'[[Església Catòlica Romana]]; Mequitar demana l'aprovació dient:
{{citació|L'objectiu de les nostres constitucions és aquest: sobretot conservar la forma del monaquisme que hem pres dels armenis, tal com la conserven els monjos armenis, però no sense els tres vots, que són essencials a l'estat religiós.<ref>La tradició monàstica armènia no obligava a la professió pública de vots solemnes, com sí feia la catòlica, la qual cosa acabava provocant un menor rigor en l'aplicació de la regla i una relaxació de la disciplina monàstica.</ref>}}
Als tres vots de castedat, pobresa i obediència, Mequitar hi afegí un quart: l'apostolat fins a l'efusió de la sang. Els membres de l'orde, a més, estaven obligats a ésser armenis, com a mínim per part d'un dels seus pares. El primer monestir es construeix a Morea en 1706, i la comunitat serà acceptada ''ad experimentum'' en [[1711]] amb el nom de [[Congregació Reformada dels Monjos Armenis de Sant Antoni]]; la [[Santa Seu]] volia, però, que la congregació s'adherís a una regla o família monàstica ja existent: o les que seguissin la ''[[Regla de Sant Basili]]'' o les de la [[família benedictina]], i Mequitar trià posar-se sota la ''[[Regla de Sant Benet]]'', més afí a la seva idea de monaquisme.
| |||