Hira: diferència entre les revisions

Els governants làkhmides dominaven Hira però residien a la rodalia, principalment als palaus de Ḵawarnaq i Sadir, que van ser construits per ells. les princeses cristianes locals van fundar diversos monestirs, destacant el de Dayr Hind. La dinastia làkhmida fou reconeguda com a vassalla per [[Sapor II]] (337-358) i es van encarregar per compte d'aquests de la vigilància de les terres frontereres entre [[Mesopotàmia]] i Aràbia enfront dels bizantins i els seus aliats [[Ghassànides]] del desert sirià, i dels beduïns de la [[península Aràbiga]]. Els sassànides disposaven de posicions militars a [[Bahrain]] i [[Hajar]] ([[al-Hasa]]). [[Bahram V de Pèrsia|Bahram V Gor]] va passar la seva juventut amb els làkhmides. El suport del rei [[Al-Múndhir (I) ibn Numan ibn Imri-l-Qays|al-Mundhir I]] va permetre a [[Bahram V]] ocupar el tron de Pèrsia el [[420]]. Sota [[Al-Múndhir (III) ibn Imri-l-Qays|al-Múndhir III]] (505-554) la ciutat va arribar al cim del seu poder. Fou llavors, vers el [[527]], que els làkhmides van lliurar una guerra amb els [[ghassànides]], vassalls bizantins. El [[542]] els làkhmides van tenir un paper decisiu en la derrota que [[Cosroes I]] va infligir als bizantins dirigits per [[Belisari]] a Callinicum al sud d'[[Edessa (Turquia)|Edessa]].

 

 

Encara existia el 796/797 quan la va visitar [[Harun al-Rashid]]. El 927 els beduïns van saquejar l'entorn de Kufa (''Sawad'' de Kufa) incloent Hira i el califa va haver d'enviar un exèrcit a la zona. Passa quasi desapercebuda al segle X pels geògrafs àrabs i [[Ibn Hawkal]] diu que la seva població estava dispersa i no era abundant. Posteriorment ja no torna a ser esmentada.