Veles e vents: diferència entre les revisions

'''«Veles e vents»''' és un poema d’d'[[Ausiàs March]], ([[València]], [[1400]] - [[València]], [[3 de març]] del [[1459]]) [[poesia|poeta]] i [[cavaller]] [[País Valencià|valencià]] medieval.

Relata la història d’und'un viatge des d'[[Itàlia]] a [[València]] a la recerca de l’estimadal'estimada. L’autorL'autor l’estimal'estima però no sap si el seu amor és correspost. En el trajecte corre grans perills i demana ajut als [[vents]] per a arribar a terra. Més enllà d'aquesta interpretació també significa l'amor i la invocació als vents provinents de terres on regna la cultura ([[xaloc]], [[llevant]], ...), la civilitat (lo [[Gregal|grec]] i lo [[Migjorn (vent)|migjorn]]...) i la [[catalanitat]] (el vent [[Tramuntana|tramuntanal]]). L'autor utilitza el [[decasíl·lab]] clàssic català, també anomenat ausiasmarquià, d'estructura 4+6. Els versos són d'[[art major]] i de [[rima consonant]]. Hi trobem algunes [[Sinalefa|sinalefes]] (io en, no en, si atur...) i [[hiat]]s (sia, faent).<ref>{{ref-web|url = http://llegirpoesia.wikispaces.com/Veles+e+vents |títol = Veles e vents|consulta = Consulta 23 de març 2011|obra = Llegir poesia}}, comentari del poema.</ref>

Ha estat musicat i interpretat per diversos autors. Així [[Raimon]] l’incloul'inclou ja l’anyl'any 1970 en un disc [[Disc senzill|senzill]], de manera que amb aquesta cançó enceta la seua primera musicació d'Ausiàs March, i el [[1970]] el torna a traure en el disc ''Per destruir aquell qui l'ha desert''. Posteriorment ha estat reprès nombroses vegades pel mateix Raimon i també per [[Toti Soler]] amb [[Ester Formosa]].

mestre i ponent contra d’ellsd'ells veig armar; <br/>

mudant color e l’estatl'estat natural, <br/>

e en lo perill no em caureu de l’esmentl'esment, <br/>

aprés ma mort, d’amard'amar perdau poder <br/>

E jo forçat d’aquestd'aquest món ser eixit, <br/>

car prop d’aquelld'aquell jo em trobara tot sol? <br/>

tement, fiant de tot l’avenidorl'avenidor! <br/>

aprés d’aquelld'aquell a qui Déu vida tol: <br/>

A bé o mal d’amord'amor jo só dispost, <br/>

i aquest esper de molts mals m’aconhortam'aconhorta; <br/>

d’und'un cas molt fer, qual prec Déu sia tost. <br/>

de què la part pitjor me’nme'n romandrà, <br/>

*{{ref-llibre|urlcapítol = http://perso.wanadoo.es/lipmic/Poecat/march.htm |capítol = Selecció de poesies d’Ausiàsd'Ausiàs March|títol = Antologia plurilingüe de poesia catalana |url= http://perso.wanadoo.es/lipmic/Pluricat/antolog.htm|editor = Eduard J. Verger (ed.)|consulta = febrer de 2016}}