|
[[Fitxer:Landscape osorno petrohue 2Puu_Oo_cropped.jpg|thumbdreta|200pxminiatura|El [[volcàPuʻu Osorno]]ʻŌʻō|Puu aŌō [[Xileo Puu Oo]] és, un exemplecon d'estratoconesquitxada prototípicen [[Kilauea|Kīlauea]], en [[Hawaii|Hawái]].]]
Un '''con volcànic''' és una formació [[Volcà|volcànica.]] Està situada en la part on el volcà expulsa el magma a l'atmosfera, o la [[Hidrosfera|hidrosfera.]] Les ejeccions d'una obertura volcànica se solen amuntegar generalment formant un [[con]] amb un [[Cràter volcànic|cràter]] central. Però depenent de diversos factors com la matèria expulsada en l'erupció, adopten diverses morfologies. Els tipus més comuns són els cons esquitxats, els de toba, i els de escòria.
Els '''cons volcànics''' són algunes de les formacions volcàniques més simples del món. Són construïts per ejeccions provinents d'una [[Xemeneia (volcà)|xemeneia volcànica]], acumulant-s'hi al voltant en forma de [[con]] i amb un cràter central. Els cons volcànics difereixen segons la naturalesa i mida dels fragments expulsats durant l'erupció. Alguns tipus de cons força diferenciats són els [[#Cons d'esquitxades|cons d'esquitxades]], [[#Cons de cendra i sorra|de cendra i sorra]], i d'[[#Cons d'escòries|escòries]].
== EstratoconsCon d'esquitxada ==
Són els orificis de sortida dels [[Volcà escut|volcans en escut]] de lava molt fluida. El gas de l'erupció en expandir-se arrossega porcions de lava que en caure a terra s'apilen al voltant. Aquesta roca parcialment líquida es desplaça cap avall i cap a fora. Els dipòsits individuals són de forma molt irregulars. Les noves aportacions de material es solidifican sobre els anteriors i es sueldan a ells.
{{article principal|Estratovolcà}}
Els estratocons són grans estructures cilíndriques construïdes per més d'una erupció al voltant d'un tub volcànic de ventilació principal. Els estratocons poden formar grans muntanyes i contenen capes diferenciades dels fluxos de [[lava]] i [[tefra]].
== ConsCon d'esquitxadesescòries ==
[[Fitxer:Cinder_cone_volcano.jpg|dreta|miniatura|250x250px|Dibuix esquemàtic d'un con d'escòria]]
[[Fitxer:Puu Oo cropped.jpg|thumb|200px|Con d'escòria i d'esquitxades del [[Puʻu ʻŌʻō]] a l'est de la zona de fissures volcàniques del [[Kilauea]], a [[Hawaii]]]]
Un con d'escòries és un con volcànic construït gairebé íntegrament dels fragments solts de les anomenades escòries volcàniques ([[Pumicita|pedra pómez]], [[Tefra|piroclastos]] o [[tefra]]), és a dir de granumetria major que les [[Cendra volcànica|cendres]] Es construeixen a partir de partícules i gotes de lava solidificadas expulsada per una única obertura. A mesura que la quantitat de gas a l'interior de la lava s'expandeix violentament a l'aire, la trenca en petits fragments que es solidifican i cauen com a escòria al voltant de l'obertura per formar un con circular o oval. La majoria dels cons d'escòria té forma de bol invertit amb un cràter en el cim.
Els cons d'escòria rarament ascendeixen més de 300 a 750 m per sobre del seu entorn, i tendeixen a erosionar ràpidament si no es produeixen noves erupcions. Quan es produeix l'erosió sol quedar al descobert l'antiga [[xemeneia]] i forma l'anomenat [[Coll volcànic|tap volcànic]]
Un con d'esquitxada està format per lava fosa. L'expansió dels gasos dins les fonts de lava trenca la roca líquida en trossos irregulars que cauen a terra, formant un turó al voltant de la xemeneia. La roca encara parcialment líquida que esquitxa les parets del monticle que s'està desenvolupant s'anomena ''esquitxada''. Com que les esquitxades no són completament sòlides quan arriben a terra, els dipòsits presenten formes molt irregulars quan es refreden, i d'aquesta manera difereixen dels cons d'escòries i de cendres. Els cons d'esquitxada són típics dels volcans amb magma molt fluid, com els que es troben a les [[Illes Hawaii|illes hawaianes]]. Les esquitxades que construeixen el con s'hi poden aglutinar o soldar; en el primer cas, les esquitxades individuals se superposen l'una sobre l'altra amb un grau baix de soldadura, mentre que en l'altra variant les esquitxades són gairebé líquides quan aterren, i per això se solden amb facilitat.
== ConsCon de cendracendres io sorracon de toba ==
Un con de cendres o con de toba està format principalment per [[Tefra|piroclastos]], de la grandària des de de el llim al de la sorra, expulsats a partir d'una sola [[Xemeneia|xemeneia.]] Se sol formar en un únic episodi eruptivo, quan el magma interactua amb les aigües subterrànies es produeix erupcions explosives anomenades freàtiques. Es genera una gran quantitat de vapor. La interacció entre el magma, el vapor en expansió, i els gasos volcànics produeix l'ejecció de partícules en la seva majoria petites cridades cendres. Aquesta cendra en caure té la consistència de la farina. La cendra no consolidats forma de con de cendres. Si la cendra arriba a consolidar es converteix en un con de toba o anell de [[Tuf|toba]].
[[Fitxer:Diamond_Head_Hawaii_From_Round_Top_Rd.JPG|thumb|200px|El [[Diamond Head, Hawaii|Diamond Head]] a [[Waikiki]] ([[Hawaii]]) és un exemple de con de tova volcànica]]
{{Seealso|Erupció freatomagmàtica}}
== Estratocon o estratovolcà ==
Un con de cendres està compost per partícules de [[llim]] de la mida de la [[sorra]]. Les [[erupció explosiva|erupcions explosives]] en què el magma interacciona amb les [[aigües subterrànies]] o amb el mar (com ara en una erupció a la [[costa]]) produeixen vapor i s'anomenen ''freàtiques''. La interacció entre el magma, el vapor en expansió i els gasos volcànics té com a resultat l'expulsió de les partícules més petites anomenades [[cendra volcànica|''cendra'']]. La cendra que cau té la consistència de la farina i forma cons. Les formes de cendres consolidades d'un con de cendres es converteix en con de [[tova]] volcànica o anell de tova tan bon punt la cendra es consolida.
[[Fitxer:Landscape_osorno_petrohue_2.jpg|dreta|miniatura| El [[volcà Osorno]] a Xile és un clar exemple de [[estratovolcà]].]]
[[Estratovolcà]] Tipus de volcà cònic i de gran altura, al voltant d'una xemeneia volcànica. Compost per múltiples capes de lava endurida alternant amb piroclasts i cendres volcàniques (sorgits per alternar èpoques d'activitat explosiva i unes altres de corrents de lava fluida). Aquests volcans estan caracteritzats per un perfil escarpat i erupcions periòdiques i explosives. La lava que flueix des del seu interior és altament viscosa i es refreda i endureix abans que pugui arribar lluny. Això amb els períodes d'erupcions riques en escòria, que són consolidades per erupcions posteriors de lava, permet que el volcà aconsegueixi una altura considerable amb uns vessants inclinats. Si la lava fos massa fluida s'escamparia formant un volcà d'escut i si fora massa espessa formaria un con d'escòria fàcil d'erosionar .
== Cons d'escòriesPseudocràter ==
El pseudocràter, con sense arrel o cons litorals es formen quan una colada de lava flueix per sobre d'un estrat amb molta aigua es pot produir una explosió de vapor que esmicola i ejecta el material situant per sobre del punt de l'explosió formant un cràter.<ref name="Heiken1">Heiken, Grant y Wohletz, Kenneth. 1985. ''Volcanic Ash''. Pág: 4</ref> Es diu cràters sense arrels perquè no existeix connexió amb cap [[Cambra magmàtica|càmera magmàtica.]] Un clar exponent són els de el sud del llac [[Mývatn|Myvatn]] a [[Islàndia]].
== Vegeu també ==
[[Fitxer:Sunset Crater10a.jpg|thumb|200px|[[Sunset Crater]] a [[Arizona]], típic con d'escòries amb una mica de vegetació]]
* [[Fissura volcànica]]
Un con d'escòria (també anomenat "con de cendres") és un con volcànic construït de forma íntegra per fragments volcànics isolats anomenats [[escòria volcànica|''escòria'']] ([[pumicita]], [[piroclast]]s o [[tefra]]). Es formen amb partícules i bombolles de lava expulsada per una única obertura de lava. Els fragments de roca, sovint anomenats [[cendra volcànica|''cendra'']] o ''escòria'', contenen nombroses bombolles de gas atrapades dins<ref name = sdsu/> i conforme el gas "bufa" la lava, la fa explotar en l'aire. La lava es trenca en petits fragments que se solidifiquen ràpidament i cauen com cendres al voltant de l'obertura formant un con circular o ovalat. Molts cons d'escòria tenen un cràter amb forma de [[bol]] al cim.
* [[Caldera volcànica]]
Els cons d'escòria són el tipus de con volcànic més comú;<ref name = sdsu/> rarament s'eleven més de 300 o 750 metres i, un cop consolidats, tendeixen a erosionar-se amb rapidesa<ref name = sdsu/> en cas que no hi hagi més erupcions. S'acostumen a trobar cons d'escòries a prop de [[volcà escut|volcans escut]], [[estratovolcà|estratovolcans]] i [[caldera volcànica|calderes]].<ref name = sdsu/> Per exemple, els geòlegs han identificat prop de 100 cons d'escòries als flancs del [[Mauna Kea]], un volcà escut localitzat a l'[[Illa de Hawaii]].
El con d'escòria més famós tal volta sigui el Parícutin, format a [[Mèxic]] el 1943. Les erupcions van durar 9 anys, elevant el con dins una alçada de 424 metres, i produint fluxos de lava que van arribar a cobrir 25 km². El més actiu dels cons volcànics d'escòries del qual es tingui registre és el [[Cerro Negro]] a [[Nicaragua]]. Forma part d'un grup de quatre cons d'escòria joves del volcà [[Las Pilas]]. Des que es va crear el 1850, ha entrat en erupció més de vint vegades, més recentment el 1992 i el 1995.
== Cons satèl·lit ==
[[Fitxer:Mount Shasta 8-4-2007.jpg|thumb|200px|El [[mont Shasta]] vist des del [[llac Siskiyou]]. El [[Shastina]] és el con satèl·lit de l'esquerra]]
Els cons paràsit o cons satèl·lit acostumen a ser cons volcànics de mida petita, situats en un costat d'un volcà i produïts per erupcions dins [[Xemeneia (volcà)|xemeneies]] que han sofert alguna fractura.<ref name = sdsu>{{ref-web|títol=How Volcanoes Work-Volcano Types|url=http://www.geology.sdsu.edu/how_volcanoes_work/Volcano_types.html|editor=San Diego State University Department of Geologic Sciences}}{{en}}</ref> El desenvolupament de cons volcànics als flancs d'un [[estratovolcà|volcà compost]] és un senyal de vellesa del volcà.<ref name = geo.ua> [http://www.geo.ua.edu/volcanology/lecture_notes_files/composite_cones.html www.geo.ua.edu Els cons compostos] {{en}}</ref> No són gaire comuns, i es desenvolupen a nivells cada cops més baixos a mesura que el volcà s'apropa a l'extinció. El nombre de cons paràsit en la majoria dels grans estratovolcans rarament passa dels 10 o 12.<ref name = geo.ua/>
== Pseudocràters ==
[[Fitxer:MyvatnPseudoCraters.jpg|thumb|200px|Pseudocràter al llac [[Myvatn]], Islàndia]]
Un pseudocràter és una formació volcànica que s'assembla a un cràter volcànic vertader, però hi difereix perquè de fet no és cap obertura per on surt lava. Els pseudocràters, se'ls anomena també "cràters sense arrels" perquè no són alimentats per cap conducte directe de magma de l'interior de la terra. Els pseudocràters es poden formar per la lava quan flueix damunt de sediments humits o una superfície humida com ara un pantà, un llac o un estany. Les explosions del vapor trenquen l'escorça del corrent de lava de manera similar a les erupcions freàtiques i la tefra construeix formes que s'assemblen a cràters volcànics de debò.
Hi ha exemples força coneguts a Islàndia com els cràters del llac [[Mývatn]] (Skútustaðagígar), el [[Rauðhólar]] a la regió de la capital [[Reykjavík|Reykjavik]] o el Landbrotshólar al sud-est d'Islàndia. També s'han descobert pseudocràters a la regió de les [[valls d'Athabasca]], a [[Mart (planeta)|Mart]].<ref>Jaeger, W. L. et al. (2008) ''Morphologic Characteristics and Global Distribution of Phreato-volcanic Constructs on Mars as seen by HiRISE'', [http://www.lpi.usra.edu/meetings/lpsc2008/pdf/2428.pdf#search=%22psp_006748_2060%22 Lunar and Planetary Science XXXIX ] PDF. Retrieved 2010-07-11. {{en}}</ref>
Els vulcanòlegs han estat testimonis de la formació de pseudocràters per primer cop a la història durant una explosió de vapor en relació a la primera erupció de l'[[Eyjafjallajökull]] el març del 2010.<ref>Kvöldfréttir Stöðvar Tvö "Viðtal við Ármann Höskuldsson eldfjallafræðing" ''Fréttastofa Stöðvar Tvö'' {{is}}</ref>
== Referències ==
{{referèncieslistaref}}
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
* [http://www.volcano.si.edu/education/tpgallery.cfm?category=Pyroclastic%20Cones Global Volcanism Program, els cons piroclàstics] {{en}}.
{{ORDENA:Con Volcanic}}
[[Categoria:Vulcanologia]]
[[Categoria:Geomorfologia]]
| 