Comarques de Catalunya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació Etiquetes: escolar editor visual |
m Revertides les edicions de 85.192.95.173. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 1:
{| class="infobox bordered" style="width: 10em; text-align: left; font-size: 80%;"
|+ style="font-size: larger;" | '''Comarques de
|-
| colspan="2" style="text-align:center;" |{{Mapa de les comarques de Catalunya}}
|-
|}
L'actual '''divisió de [[Catalunya]] en comarques''' té el seu origen en un [[decret]] de la [[Generalitat de Catalunya]] de l'any [[1936]] ([[divisió comarcal de 1936]]), que tingué vigència fins al [[1939]], quan fou suprimida pel [[franquisme]]. Posteriorment, el 1987, la [[Generalitat de Catalunya|Generalitat]] adoptà de nou aquesta divisió territorial, si bé el [[1988]] s'hi afegiren tres noves comarques: el [[Pla de l'Estany]], el [[Pla d'Urgell]] i l'[[Alta Ribagorça]], i el 1990 es [[#Revisió comarcal|modificà algun límit territorial]]. El 15 de maig de 2015 s'hi afegí la comarca històrica del [[Moianès]].<ref>{{Ref-web|url = http://web.gencat.cat/ca/actualitat/detall/El-Moianes-nova-comarca-catalana|títol = El Moianès, nova comarca catalana|consulta = |llengua = |editor = |data = 15 abril 2015}}</ref>
Actualment Catalunya està dividida en 42 entitats: 41 comarques, cadascuna administrada pel seu [[consell comarcal]], i l'[[Vall d'Aran|Aran]], una entitat territorial singular administrada pel [[Consell General d'Aran]].{{efn|grup=nota|La llei aprovada el 5 de febrer de 2015 estableix, en la disposició addicional segona.2, que «les denominacions ''comarca'' i ''consell comarcal'' no són aplicables a Aran i al Consell General d'Aran. Tota referència en aquests termes en les normes vigents s'han d'entendre fetes a Aran i al Consell General d'Aran».<ref>[http://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/?action=fitxa&mode=single&documentId=684738&language=ca_ES Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d'Aran]</ref>}} Sovint es fa servir la simplificació de «42 comarques» (malgrat que l'Aran no és pas una comarca), que permet agrupar informacions equivalents utilitzant una única denominació.
== Història ==
Els [[Període romà a Catalunya|romans]] van anomenar ''civitates'' els principals [[Llista de poblacions ibèriques de Catalunya|poblats ibers]] i al seu territori d'influència. El nom d'algunes d'aquelles tribus ha perdurat en la denominació del territori: [[Ceretans]] ([[Cerdanya]]), [[bergistans]] ([[Berguedà]]), [[ausetans]] ([[Osona]]).
Sota l'estructura administrativa romana, la província [[Tarraconense]] va ser dividida en convents jurídics. El convent de [[Tàrraco]] es corresponia aproximadament a l'actual Catalunya, sense la [[Pla de Lleida|plana de Lleida]] i amb el [[Maestrat aragonès|Maestrat]]. [[Plini el Vell]] diu que al convent de Tàrraco hi havia 42 ''civitates'', que venien a ser demarcacions territorials. Les denominacions que han perdurat com a comarcals són: ''gerundenses'' ([[Gironès]]), ''segarrensis'' ([[Segarra]]), a més del ''territorium tarraconensis'' ([[Camp de Tarragona]] i [[Tarragonès]]).
En l'època visigoda, es van constituir els seus episcopals al voltant de les principals ciutats mantenint una cohesió del seu territori. Entre altres: [[Bàrcino]] (que inclouria l'actual Barcelonès i les parts més properes a aquesta del [[Vallès]] [[Baix Llobregat]] i [[Maresme]]), [[Emporiae]] ([[Empordà]] tot i que l), [[La Seu d'Urgell|Orgellia]] ([[Bisbat d'Urgell]]).
L'establiment de la [[Marca Hispànica]] per part de l'Imperi Carolingi va portar un règim [[feudal]] amb dominis senyorials variables estructurats en [[Comtat (edat mitjana)|comtats]], [[vescomtat]]s i altres senyorius menors. A més de les denominacions ja tradicionals, apareixen els comtats del [[Comtat del Rosselló|Rosselló]], [[Pallars]] o [[Comtat de Ribagorça|Ribagorça]].
Durant l'[[Edat mitjana]] sorgeix la denominació de comarca com a sinònim de [[Marca (territori)|marca]], terra fronterera, i es consolida com a denominació popular. A partir del 1600 alguns escriptors descriuen el [[Principat de Catalunya]] per comarques. [[Pere Gil i Estalella|Pere Gil]] (1551-1622) diu «Tot Catalunya pot dividir-se en vint-i-set parts, o climes, o comarques, o parts de terra». [[Andreu Bosch (doctor)|Andreu Bosch]] (1628) diu «Tota sa terra es divideix en quaranta-vuit parts». [[Josep Aparici]] (1708) anota trenta comarques: «Catalunya és coneguda per la seva repartició en comarques».<ref name="Vila">Pau Vila, ''La divisió territorial de Catalunya'' (1937), ISBN 84 322 9508 6</ref>
Políticament, el concepte de comarca no apareix fins a l'últim quart del segle XIX. El [[catalanisme]] polític va manifestar el seu rebuig a la [[Divisió territorial d'Espanya de 1833|divisió provincial de 1833]] plantejant com a alternativa una organització en comarques. El 1882, el projecte de [[Constitució]] per a l'[[República Catalana|Estat Català]] elaborat al [[Congrés Federal Regionalista]] propugnava una divisió en comarques. El 1892, la cinquena de les [[Bases de Manresa]] declarava: «La divisió territorial sobre la qual es desenrotlla la gradació jeràrquica dels poders governatiu, administratiu i judicial, tindrà per fonament la comarca natural, el municipi».<ref name="Burgueño">Jesús Burgueño, ''De la vegueria a la província''. ISBN 84-232-0487-1</ref>
[[Esteve Suñol i Gasòliba|Esteve Sunyol]] va fer, el 1897, la primera concreció d'una divisió comarcal com a base politicoadministrativa. Diversos tractadistes van proposar una gran varietat de divisions comarcals i de nomenclatures. La majoria de comarcalitzacions proposades fins al 1930 tenien un caràcter naturalista i historicista. [[Pau Vila]] va donar un gir a aquest model donant prioritat als factors socials seguint els principis de [[geografia regional]] de l'[[escola geogràfica francesa]].<ref name="Burgueño"/>
L'octubre del 1931 la Generalitat va crear la Ponència d'Estudi de la Divisió Territorial de Catalunya, amb Pau Vila com a vicepresident. Els treballs es van concretar en la [[divisió comarcal de 1936]] amb trenta-vuit comarques.
El 1939, la [[dictadura franquista]] va anul·lar la comarcalització. El 1987 es va recuperar la mateixa divisió comarcal del 1936, amb algunes modificacions el 1988 i 1990 (creació administrativa de les comarques del [[Pla de l'Estany]], el [[Pla d'Urgell]] i de l'[[Alta Ribagorça]]).
===Propostes i reivindicacions===
L'any 2000, en l'''[[Informe Roca]]'', un equip format per [[Miquel Roca i Junyent]] i [[Jesús Burgueño]], entre altres, van proposar de crear alguna comarca més: El [[Moianès]] (capital: [[Moià]]) aprovada pel [[Parlament de Catalunya]] el 15-4-2015, la [[Vall de Camprodon]] (capital: [[Camprodon]]), la [[Selva Marítima]] (o Marina) (capital: [[Blanes]]), l'[[Alta Segarra]] (capital: [[Calaf]]) i el [[Segre Mitjà]] (capital: [[Ponts (Lleida)|Ponts]]), a més de dividir el [[Baix Llobregat]] en dos (la part nord, el [[Baix Llobregat Nord]], amb capital a [[Martorell]]). Tots els casos són antigues reivindicacions comarcals.
Encara J. Burgueño, l'any [[2003]], proposava de crear també el [[Lluçanès]] (capital: [[Prats de Lluçanès]]), la [[Vall de Ribes]] (capital: [[Ribes de Freser]]), la [[Ribera de Sió]] (capital: [[Agramunt]]), la [[Baixa Segarra]] (capital: [[Santa Coloma de Queralt]]) i el [[Baix Montseny]] (capital: [[Sant Celoni]]), a més de canvis de límits (les [[Garrigues]], el [[Ripollès]], etc.).<ref>[http://www.ub.cat/geocrit/sn/sn-153.htm Burgueño, J. Reflexions i propostes al voltant del sisteme electoral a Catalunya: consells comarcals, diputacions, Parlament i representació a Corts], Scripta Nova.</ref>
==Llista de comarques==
===Convencions===
El nom de les comarques catalanes s'escriu sempre precedit dels articles '''el/la''', segons convingui. No obstant això, cal recordar que hi ha una excepció: la comarca d'[[Osona]], que no el duu mai; i que és optatiu de posar-lo en tres més: [[Anoia]], [[Garraf]] i [[Terra Alta]].<ref>{{ref-web |url=http://www.gencat.cat/empresaiocupacio/departament/centre_documentacio/publicacions/empresa/mde/web/temari/municipis/ |títol=Municipis i comarques |editor=Manual de Documents per a l'Empresa |consulta=7/4/2014}}</ref> L'article inicial s'escriu sempre amb minúscula, tant en els mapes com en un text, tret que es tracti del començament d'una frase.
Els codis de dos dígits alfabètics són els usats en bases de dades a proposta de la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu de la Generalitat.<ref>[http://www20.gencat.cat/Autoservei/pdf/abrevia.pdf#page=40 Abreviacions], editat per la Secretaria de Política Lingüística.</ref>
===Comarques actuals===
Les dades bàsiques de les «42 comarques», amb les xifres de població del padró municipal d'habitants '''2017''',<ref>{{ref-web|url=https://www.idescat.cat/pub/?id=pmh&n=446&by=com|consulta=3 gener 2018|títol=Padró municipal d'habitants. Xifres oficials. Per sexe - Comarques i Aran. 2017|editor=[[IDESCAT]]. [[Generalitat de Catalunya]]}}</ref> són:
{| class="wikitable sortable"
! Comarca
! Codi<br />terr.
! Hab.<br />(2017)
! Sup.<br />(km<sup>2</sup>)
! Dens.<br />(2017)<br />(hab./km<sup>2</sup>)
! Capital
|-
!style="text-align:left;"|l'[[Alt Camp]]
|style="text-align:center;"| [http://www.idescat.cat/emex/?id=01#h3 01]
|style="text-align:right;"|43.995
|style="text-align:right;"|538,00
|style="text-align:right;"|81,8
|[[Valls]]
|-
!style="text-align:left;"|l'[[Alt Empordà]]
|style="text-align:center;"| [http://www.idescat.cat/emex/?id=02#h3 02]
|style="text-align:right;"|139.705
|style="text-align:right;"|1.357,54
|style="text-align:right;"|102,9
|[[Figueres (Alt Empordà)|Figueres]]
|-
!style="text-align:left;"|l'[[Alt Penedès]]
|style="text-align:center;"| [http://www.idescat.cat/emex/?id=03#h3 03]
|style="text-align:right;"|106.930
|style="text-align:right;"|592,69
|style="text-align:right;"|180,4
|[[Vilafranca del Penedès]]
|-
!style="text-align:left;"|l'[[Alt Urgell]]
|style="text-align:center;"| [http://www.idescat.cat/emex/?id=04#h3 04]
|style="text-align:right;"|20.296
|style="text-align:right;"|1.447,46
|style="text-align:right;"|14,0
|[[la Seu d'Urgell]]
|-
!style="text-align:left;"|l'[[Alta Ribagorça]]
|style="text-align:center;"| [http://www.idescat.cat/emex/?id=05#h3 05]
|style="text-align:right;"|3.827
|style="text-align:right;"|426,86
|style="text-align:right;"|9,0
|[[el Pont de Suert]]
|-
!style="text-align:left;"|l'[[Anoia]]
|style="text-align:center;"| [http://www.idescat.cat/emex/?id=06#h3 06]
|style="text-align:right;"|118.277
|style="text-align:right;"|866,31
|style="text-align:right;"|136,5
|[[Igualada]]
|-
!style="text-align:left;"|l'[[Val d'Aran|Aran]]{{efn|grup=*|Formalment és reconeguda com una ''entitat territorial singular''.}}
|style="text-align:center;"| [http://www.idescat.cat/emex/?id=39#h3 39]
|style="text-align:right;"|9.985
|style="text-align:right;"|633,60
|style="text-align:right;"|15,8
|[[Vielha e Mijaran]]
|-
!style="text-align:left;"|el [[Bages]]
|style="text-align:center;"| [http://www.idescat.cat/emex/?id=07#h3 07]
|style="text-align:right;"|175.095
|style="text-align:right;"|1.092,30
|style="text-align:right;"|160,3
|[[Manresa]]
|-
!style="text-align:left;"|el [[Baix Camp]]
|style="text-align:center;"| [http://www.idescat.cat/emex/?id=08#h3 08]
|style="text-align:right;"|187.471
|style="text-align:right;"|697,15
|style="text-align:right;"|268,9
|[[Reus]]
|-
!style="text-align:left;"|el [[Baix Ebre]]
|style="text-align:center;"| [http://www.idescat.cat/emex/?id=09#h3 09]
|style="text-align:right;"|78.180
|style="text-align:right;"|1.002,67
|style="text-align:right;"|78,0
|[[Tortosa]]
|-
!style="text-align:left;"|el [[Baix Empordà]]
|style="text-align:center;"| [http://www.idescat.cat/emex/?id=10#h3 10]
|style="text-align:right;"|132.906
|style="text-align:right;"|701,69
|style="text-align:right;"|189,4
|[[la Bisbal d'Empordà]]
|-
!style="text-align:left;"|el [[Baix Llobregat]]
|style="text-align:center;"| [http://www.idescat.cat/emex/?id=11#h3 11]
|style="text-align:right;"|813.996
|style="text-align:right;"|485,99
|style="text-align:right;"|1.674,9
|[[Sant Feliu de Llobregat]]
|-
!style="text-align:left;"|el [[Baix Penedès]]
|style="text-align:center;"| [http://www.idescat.cat/emex/?id=12#h3 12]
|style="text-align:right;"|100.850
|style="text-align:right;"|296,45
|style="text-align:right;"|340,2
|[[el Vendrell]]
|-
!style="text-align:left;"|el [[Barcelonès]]
|style="text-align:center;"| [http://www.idescat.cat/emex/?id=13#h3 13]
|style="text-align:right;"|2.248.227
|style="text-align:right;"|145,75
|style="text-align:right;"|15.425,2
|[[Barcelona]]
|-
!style="text-align:left;"|el [[Berguedà]]
|style="text-align:center;"| [http://www.idescat.cat/emex/?id=14#h3 14]
|style="text-align:right;"|39.013
|style="text-align:right;"|1.185,25
|style="text-align:right;"|32,9
|[[Berga]]
|-
!style="text-align:left;"|la [[Cerdanya]] (Baixa Cerdanya){{efn|grup=*|Oficialment ''Cerdanya''. S'utilitza el nom ''Baixa Cerdanya'' per diferenciar-la de l{{'}}''Alta Cerdanya'' a França.<ref>{{GEC|0006810|la Baixa Cerdanya}}</ref>}}
|style="text-align:center;"| [http://www.idescat.cat/emex/?id=15#h3 15]
|style="text-align:right;"|17.623
|style="text-align:right;"|546,69
|style="text-align:right;"|32,2
|[[Puigcerdà]]
|-
!style="text-align:left;"|la [[Conca de Barberà]]
|style="text-align:center;"| [http://www.idescat.cat/emex/?id=16#h3 16]
|style="text-align:right;"|20.036
|style="text-align:right;"|650,17
|style="text-align:right;"|30,8
|[[Montblanc]]
|-
!style="text-align:left;"|el [[Garraf]]
|style="text-align:center;"| [http://www.idescat.cat/emex/?id=17#h3 17]
|style="text-align:right;"|147.504
|style="text-align:right;"|185,11
|style="text-align:right;"|796,8
|[[Vilanova i la Geltrú]]
|-
!style="text-align:left;"|les [[Garrigues]]
|style="text-align:center;"| [http://www.idescat.cat/emex/?id=18#h3 18]
|style="text-align:right;"|18.975
|style="text-align:right;"|797,70
|style="text-align:right;"|23,8
|[[les Borges Blanques]]
|-
!style="text-align:left;"|la [[Garrotxa]]
|style="text-align:center;"| [http://www.idescat.cat/emex/?id=19#h3 19]
|style="text-align:right;"|56.184
|style="text-align:right;"|734,62
|style="text-align:right;"|76,5
|[[Olot]]
|-
!style="text-align:left;"|el [[Gironès]]
|style="text-align:center;"| [http://www.idescat.cat/emex/?id=20#h3 20]
|style="text-align:right;"|188.083
|style="text-align:right;"|575,60
|style="text-align:right;"|326,8
|[[Girona]]
|-
!style="text-align:left;"|el [[Maresme]]
|style="text-align:center;"| [http://www.idescat.cat/emex/?id=21#h3 21]
|style="text-align:right;"|444.046
|style="text-align:right;"|398,53
|style="text-align:right;"|1.114,2
|[[Mataró]]
|-
!style="text-align:left;"|el [[Moianès]]
|style="text-align:center;"| [http://www.idescat.cat/emex/?id=42#h3 42]
|style="text-align:right;"|13.279
|style="text-align:right;"|337,90
|style="text-align:right;"|39,3
|[[Moià]]
|-
!style="text-align:left;"|el [[Montsià]]
|style="text-align:center;"| [http://www.idescat.cat/emex/?id=22#h3 22]
|style="text-align:right;"|67.491
|style="text-align:right;"|735,42
|style="text-align:right;"|91,8
|[[Amposta]]
|-
!style="text-align:left;"|la [[Noguera]]
|style="text-align:center;"| [http://www.idescat.cat/emex/?id=23#h3 23]
|style="text-align:right;"|38.726
|style="text-align:right;"|1.784,07
|style="text-align:right;"|21,7
|[[Balaguer]]
|-
!style="text-align:left;"|[[Osona]]
|style="text-align:center;"| [http://www.idescat.cat/emex/?id=24#h3 24]
|style="text-align:right;"|156.572
|style="text-align:right;"|1.245,20
|style="text-align:right;"|125,7
|[[Vic]]
|-
!style="text-align:left;"|el [[Pallars Jussà]]
|style="text-align:center;"| [http://www.idescat.cat/emex/?id=25#h3 25]
|style="text-align:right;"|13.280
|style="text-align:right;"|1.343,09
|style="text-align:right;"|9,91
|[[Tremp]]
|-
!style="text-align:left;"|el [[Pallars Sobirà]]
|style="text-align:center;"| [http://www.idescat.cat/emex/?id=26#h3 26]
|style="text-align:right;"|6.947
|style="text-align:right;"|1.377,92
|style="text-align:right;"|5,0
|[[Sort]]
|-
!style="text-align:left;"|el [[Pla d'Urgell]]
|style="text-align:center;"| [http://www.idescat.cat/emex/?id=27#h3 27]
|style="text-align:right;"|36.614
|style="text-align:right;"|305,14
|style="text-align:right;"|120,0
|[[Mollerussa]]
|-
!style="text-align:left;"|el [[Pla de l'Estany]]
|style="text-align:center;"| [http://www.idescat.cat/emex/?id=28#h3 28]
|style="text-align:right;"|31.738
|style="text-align:right;"|262,78
|style="text-align:right;"|120,8
|[[Banyoles]]
|-
!style="text-align:left;"|el [[Priorat]]
|style="text-align:center;"| [http://www.idescat.cat/emex/?id=29#h3 29]
|style="text-align:right;"|9.345
|style="text-align:right;"|498,61
|style="text-align:right;"|18,7
|[[Falset]]
|-
!style="text-align:left;"|la [[Ribera d'Ebre]]
|style="text-align:center;"| [http://www.idescat.cat/emex/?id=30#h3 30]
|style="text-align:right;"|22.203
|style="text-align:right;"|827,32
|style="text-align:right;"|26,8
|[[Móra d'Ebre]]
|-
!style="text-align:left;"|el [[Ripollès]]
|style="text-align:center;"| [http://www.idescat.cat/emex/?id=31#h3 31]
|style="text-align:right;"|24.999
|style="text-align:right;"|956,62
|style="text-align:right;"|26,1
|[[Ripoll]]
|-
!style="text-align:left;"|la [[Segarra]]
|style="text-align:center;"| [http://www.idescat.cat/emex/?id=32#h3 32]
|style="text-align:right;"|22.736
|style="text-align:right;"|722,72
|style="text-align:right;"|31,5
|[[Cervera]]
|-
!style="text-align:left;"|el [[Segrià]]
|style="text-align:center;"| [http://www.idescat.cat/emex/?id=33#h3 33]
|style="text-align:right;"|208.059
|style="text-align:right;"|1.396,66
|style="text-align:right;"|149,0
|[[Lleida]]
|-
!style="text-align:left;"|la [[Selva]]
|style="text-align:center;"| [http://www.idescat.cat/emex/?id=34#h3 34]
|style="text-align:right;"|167.837
|style="text-align:right;"|995,04
|style="text-align:right;"|168,7
|[[Santa Coloma de Farners]]
|-
!style="text-align:left;"|el [[Solsonès]]
|style="text-align:center;"| [http://www.idescat.cat/emex/?id=35#h3 35]
|style="text-align:right;"|13.360
|style="text-align:right;"|1.001,24
|style="text-align:right;"|13,3
|[[Solsona]]
|-
!style="text-align:left;"|el [[Tarragonès]]
|style="text-align:center;"| [http://www.idescat.cat/emex/?id=36#h3 36]
|style="text-align:right;"|250.488
|style="text-align:right;"|319,37
|style="text-align:right;"|784,3
|[[Tarragona]]
|-
!style="text-align:left;"|la [[Terra Alta]]
|style="text-align:center;"| [http://www.idescat.cat/emex/?id=37#h3 37]
|style="text-align:right;"|11.634
|style="text-align:right;"|743,04
|style="text-align:right;"|15,7
|[[Gandesa]]
|-
!style="text-align:left;"|l'[[Urgell]]
|style="text-align:center;"| [http://www.idescat.cat/emex/?id=38#h3 38]
|style="text-align:right;"|36.028
|style="text-align:right;"|579,66
|style="text-align:right;"|62,2
|[[Tàrrega]]
|-
!style="text-align:left;"|el [[Vallès Occidental]]
|style="text-align:center;"| [http://www.idescat.cat/emex/?id=40#h3 40]
|style="text-align:right;"|910.031
|style="text-align:right;"|583,13
|style="text-align:right;"|1.560,6
|[[Sabadell]] i [[Terrassa]]
|-
!style="text-align:left;"|el [[Vallès Oriental]]
|style="text-align:center;"| [http://www.idescat.cat/emex/?id=41#h3 41]
|style="text-align:right;"|403.259
|style="text-align:right;"|735,00
|style="text-align:right;"|548,7
|[[Granollers]]
|-
!style="text-align:left;"|[[Catalunya]]
!
!style="text-align:right;"|7.555.830
!style="text-align:right;"|32.108,00
!style="text-align:right;"|235,3
!
|}
{{Notes|grup=*}}
==Les successives modificacions comarcals==
===Les noves comarques de 1988===
Els canvis produïts per la creació de comarques del 1988 foren:<ref>{{ref-web|url=http://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=23086&language=ca_ES&searchId=4784185&mode=single|consulta=21 maig 2015|títol=Llei 5/1988, de 28 de març, de creació de les comarques del Pla de l'Estany, del Pla d'Urgell i de l'Alta Ribagorça|editor=Generalitat de Catalunya}}</ref>
{| class="wikitable sortable"
|-
! Municipi
! Comarca anterior
! Comarca actual
|-
|[[Banyoles]]|| el Gironès|| el Pla de l'Estany
|-
|[[Camós]]|| el Gironès|| el Pla de l'Estany
|-
|[[Cornellà de Terri]]|| el Gironès|| el Pla de l'Estany
|-
|[[Crespià]]|| el Gironès|| el Pla de l'Estany
|-
|[[Esponellà]]|| el Gironès|| el Pla de l'Estany
|-
|[[Fontcoberta]]|| el Gironès|| el Pla de l'Estany
|-
|[[Palol de Revardit]]|| el Gironès|| el Pla de l'Estany
|-
|[[Porqueres]]|| el Gironès|| el Pla de l'Estany
|-
|[[Sant Miquel de Campmajor]]|| el Gironès|| el Pla de l'Estany
|-
|[[Serinyà]]|| el Gironès|| el Pla de l'Estany
|-
|[[Vilademuls]]|| el Gironès|| el Pla de l'Estany
|-
|[[Barbens]]|| l'Urgell|| el Pla d'Urgell
|-
|[[Bell-lloc d'Urgell]]|| el Segrià|| el Pla d'Urgell
|-
|[[Bellvís]]|| la Noguera|| el Pla d'Urgell
|-
|[[Castellnou de Seana]]|| l'Urgell|| el Pla d'Urgell
|-
|[[Fondarella]]|| el Segrià|| el Pla d'Urgell
|-
|[[Golmés]]|| el Segrià|| el Pla d'Urgell
|-
|[[Ivars d'Urgell]]|| l'Urgell|| el Pla d'Urgell
|-
|[[Linyola]]|| la Noguera|| el Pla d'Urgell
|-
|[[Miralcamp]]|| el Segrià|| el Pla d'Urgell
|-
|[[Mollerussa]]|| el Segrià|| el Pla d'Urgell
|-
|[[el Palau d'Anglesola]]|| el Segrià|| el Pla d'Urgell
|-
|[[el Poal]]|| la Noguera|| el Pla d'Urgell
|-
|[[Sidamon]]|| el Segrià|| el Pla d'Urgell
|-
|[[Torregrossa]]|| les Garrigues|| el Pla d'Urgell
|-
|[[Vilanova de Bellpuig]]|| l'Urgell|| el Pla d'Urgell
|-
|[[Vila-sana]]|| l'Urgell|| el Pla d'Urgell
|-
|[[La Vall de Boí|Barruera]]|| el Pallars Jussà|| Alta Ribagorça
|-
|[[el Pont de Suert]]|| el Pallars Jussà|| Alta Ribagorça
|-
|[[Vilaller]]|| el Pallars Jussà|| Alta Ribagorça
|-
|}
===Revisió comarcal 1990===
El gener del 1990 es va modificar l'adscripció comarcal d'alguns municipis:<ref>{{ref-web|url=http://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=41586&language=ca_ES&searchId=4784180&mode=single|consulta=21 maig 2015|títol=Llei 3/1990, de 8 de gener, de modificació de la divisió comarcal de Catalunya|editor=Generalitat de Catalunya}}</ref>
{| class="wikitable sortable"
|-
! Municipi
! Comarca anterior
! Comarca actual
|-
| [[Alfarràs]]|| Noguera|| Segrià
|-
| [[Arbolí]]|| Priorat|| Baix Camp
|-
| [[Bonastre]]|| Tarragonès|| Baix Penedès
|-
| [[Caldes de Montbui]]|| Vallès Occidental|| Vallès Oriental
|-
| [[Castellet i la Gornal]]|| Garraf|| Alt Penedès
|-
| [[Esplugues de Llobregat]]|| Barcelonès|| Baix Llobregat
|-
| [[els Garidells]]|| Tarragonès|| Alt Camp
|-
| [[Masllorenç]]|| Alt Camp|| Baix Penedès
|-
| [[la Molsosa]]|| Anoia|| Solsonès
|-
| [[Montesquiu]]|| Ripollès|| Osona
|-
| [[Montornès de Segarra]]|| Urgell|| Segarra
|-
| [[Olesa de Bonesvalls]]|| Garraf|| Alt Penedès
|-
| [[la Portella]]|| Noguera|| Segrià
|-
| [[Sant Jaume d'Enveja]]|| Baix Ebre|| Montsià
|-
| [[Sant Just Desvern]]|| Barcelonès|| Baix Llobregat
|-
| [[Sant Quirze de Besora]]|| Ripollès|| Osona
|-
| [[Santa Maria de Besora]]|| Ripollès|| Osona
|-
| [[Vallfogona de Riucorb]]|| Segarra|| Conca de Barberà
|-
| [[Vidrà]]|| Ripollès|| Osona
|-
|}
===Creació del Moianès===
{| class="wikitable sortable"
|-
! Municipi
! Comarca anterior
|-
| [[Calders]]|| Bages
|-
| [[Castellcir]]|| Vallès Oriental
|-
| [[Castellterçol]]|| Vallès Oriental
|-
| [[Collsuspina]]|| Osona
|-
| [[l'Estany]]|| Bages
|-
| [[Granera]]|| Vallès Oriental
|-
| [[Moià]]|| Bages
|-
| [[Monistrol de Calders]]|| Bages
|-
| [[Sant Quirze Safaja]]|| Vallès Oriental
|-
| [[Santa Maria d'Oló]]|| Bages
|-
|}
== Notes ==
{{Notes|grup=nota}}
== Referències ==
{{Commonscat}}
{{referències}}
== Vegeu també ==
*[[Províncies de Catalunya]]
*[[Divisió territorial de Catalunya]]
*[[Comarques de la Catalunya del Nord]]
*[[Comarques naturals de Catalunya]]
*[[Partits judicials de Catalunya]]
{{Comarques de Catalunya}}
{{Catalunya}}
[[Categoria:Comarques de Catalunya| ]]
| |||