Vaqueta (caragol): diferència entre les revisions

La [[conquilla]] d{{'}}''I. g. alonensis'' té cinc voltes d'espiral, sutures marcades i forma globosa; és d'un color blanquinós, crema o marró clar amb bandes molt atenuades que en la majoria dels casos a penes són visibles. La superfície de la conquilla posseeix estries radials i espirals que en encreuar-se li donen un aspecte reticulat. L'obertura és una mica obliqua i ovalada, amb un [[peristoma]] prim; el melic està cobert per una callositat de color blanc brillant. La seva mida està al voltant dels 4&nbsp;cm de diàmetre i 2&nbsp;cm d'altura<ref name=a>[http://www.almediam.org/Equipo_Filabres/Moluscos_II/pagina2_002_1moluscos_terrestres_especies.html#Iberus_alonensis Especies seleccionadas de gasterópodos pulmonados]</ref>

La vaqueta és una espècie termòfila (prefereix els ambients càlids) i xeròfila, és a dir, habita indrets secs, a diferència d'altres caragols terrestres que prefereixen llocs humits com ara horts, vores de rius i barrancs, etc. Per tant, se la pot trobar a la muntanya, entre el [[Rosmarinus officinalis|romaní]], la [[Thymus vulgaris|farigola]], l'[[Lavandula|espígol]]s i els [[Chamaerops humilis|margallons]]. Es activa els dies de pluja i amb la rosada de la matinada. És especialmente abundant als terrenys [[calcari]]s rocosos, abruptes i [[deforestaciónDesforestació|desforestats]].

Durant anys ha estat considerada com una espècie independent, molt propera a ''[[Iberus gualtieranus]]'', amb el nom d{{'}}''Iberus alonensis''. Això no obstant, l'estatus [[taxonomia|taxonòmic]] d{{'}}''I. alonensis'' ha estat sempre controvertit, i diversos autors l'han considerat com a [[subespècie]] d{{'}}''I. gualtieranus''. Segurament, l'estudi més rigorós sobre ambdós [[tàxon|tàxons]] és el d'Ejejalde et ''al''. (2005);<ref> Elejalde, M. A., Muñoz, B., Arrébola, J. R. & Gómez-Moliner, B. J. 2005. Phylogenetic relationships of ''Iberus gualtieranus'' and ''I. alonensis'' (Gastropoda: Helicidae) based on partial mitochondrial 16S rRNA and coi gene sequences. ''Journal of Molluscan Studies'', 71(4):349-355; ([http://mollus.oxfordjournals.org/cgi/content/abstract/71/4/349 Resumen]).</ref> segons l'esmentat estudi, existeix una zona d'[[híbrid|hibridació]] que connecta ambdós tàxons a la natura i la possibilitat d'aconseguir híbrids fèrtils en condicions de laboratori; aquestes dades estan en consonància amb l'anàlisi de l'[[ADN mitocondrial]], i suggereixen que ''I. alonensis'' és una subèspecie d{{'}}''I. gualtieranus'' i per tant el nom correcte ha de ser ''Iberus gualtieranus alonensis''.

La mateixa opinió té Moreno-Rueda (2006)<ref>[http://www.ugr.es/~zool_bae/vol17/4Moreno%20Rueda.pdf Moreno-Rueda, G. 2006. Selección de hábitat por dos subespecies de Iberus gualtieranus (Gastropoda, Helicidae) en Sierra Elvira (SE de España). ''Zool. baetica'', 17: 47-58].</ref> que considera que ''I. gualtieranus'' posseeix una gran variabilitat amb dos [[morfotipus]] extrems, ''I. gualtieranus gualtieranus'' i ''I. gualtieranus alonensis''; les diferències morfològiques entre ambdues subespècies serien el resultat de l'[[adaptació]] a diferents [[hàbitats]].

*''Vegeu '''[[Caragoladacaragolada]]'''''

La vaqueta es considera una menja al [[País Valencià]] i a les [[Terres de l'Ebre]], llocs on l'espècie és més abundant i és recol·lectada activament; és molt més apreciada que altres [[caragol de terra|caragol]]s comestibles (''[[Helix aspersa]]'', ''[[Otala punctata]]'', etc.); s'afegeix a la [[paella valenciana]] a la qual dóna un sabor excel·lent.<ref>[http://www.muyinteresante.es/un-cientifico-en-la-cocina/un-exotico-safari-gastronomico-4.html Caracoles terrestre - Gastronomía]</ref> A la zona dels [[Ports]] i el [[Maestrat valencià]] valencià, es mengen fregides en oli i acompanyats de xai o conill.<ref name="morella"> "Morella", guia editada per l'Ajuntament de Morella, 2004.</ref><ref name="balma">Citació de Giorgio della Roca del seu llibre "Viajar y comer por el Maestrazgo" (1985): Fernández González, Vidal Javier, pp50 "La Balma de Zorita" publicat per la Diputació de Castelló a Castelló de la Plana, 2005.</ref>