Imad-ad-Din Zengi I: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
enllaç
Cap resum de modificació
Línia 22:
 
==Conflicte amb els croats i bizantins==
Zengi ja només podia intentar expandir-se cap a l'oest a costa del [[búrides]], dels [[ortúquides]] o dels croats. Quan ocupava poblacions dels francs Zengi convidava als antics habitants musulmans a reclamar els seus antics béns, si hi podien demostrar. Però no atacava només als francs sinó que volia unificar a tots els musulmans de Síria per evitar quedar paralitzat per lluites internes. Així va assetjar [[Shayzar]] per obligar a l'emir [[Banu MunkidhMúnqidh]], Sultan ibn AliAlí, a fer-li personalment el jurament de lleialtat. El juliol de 1136 va amagar d'envair el [[comtat de Trípoli]].
 
El juny de 1137 va assetjar de nou [[Homs]] però el governador [[Muin al-Din Unur]] la va defensar amb èxit; Unur no obstant no podia resistir gaire i ho va fer saber als croats, i en resposta [[Ramon II de Trípoli]], que no desitjava que un cap de guerra musulmà també poderós s'instal·lés en una ciutat tant propera del [[comtat de Trípoli]], va enviar un exèrcit a la rodalia d'[[Homs]], obligant a Zengi a aixecar el setge l'[[11 de juliol]]; Zengi llavors va atacar als francs al castell de Barin (que els croats anomenaven Monferrandus, i estava situat entre [[Trípoli del Líban|Trípoli]] i [[Hama]]) on ràpidament va [[batalla de Ba'rin|aixafar l'exèrcit]] dels croats i va capturar la ciutadella.;<ref>{{ref-llibre |cognom=Maalouf |nom=Amin |títol=Les croisades vues par les arabes |llengua=francès | editorial=J'ai lu |data=1983 |pàgines=p.147-148 |isbn=2277219169 }}</ref> [[Folc V d'Anjou|Folc d'Anjou]] refugiat a la ciutadella es va rendir (Zengi li va oferir bones condiciones: retirada sans i estalvis contra el pagament de 50.000 dinars) i se li va permetre fugir amb les seves tropes supervivents. Folc, una vegada lluny de Barin, es va trobar amb els reforços que anaven en el seu ajut i va lamentar haver negociat; no obstant Zengi, a causa d'això i de l'arribada d'un exèrcit bizantí, es va adonar que la seva expedició contra Damasc estava condemnat al fracàs, i va fer les paus amb [[Xihab-ad-Din Mahmud (Damasc)|Xihab-ad-Din Mahmud]], just a temps per poder anar a enfrontar-se a Alep amb l'exèrcit enviat per l'emperador bizantí [[Joan II Comnè]]; les defenses d'Alep van resistir i els imperials tenien més interès a assegurar [[Cilícia]] i controlar Antioquia. Les forces de Joan Comnè van assethat Antioquia que es va sotmetre a l'agost i els bizantins van prendre el control del [[principat d'Antioquia]] i es van aliar amb [[Ramon d'Antioquia]] i amb [[Joscelí II d'Edessa]]. Mentre Zengi, passada l'amenaça bizantina, havia tornat a Homs però davant de l'amenaça que li suposava l'aliança, va mobilitzar les seves forces i va reclutar l'ajuda d'altres líders musulmans (com els emirs [[danishmendites]], el califat, el sultanat seljúcida i els emirs d'[[Al-Jazira]]). Els aliats planejaven una acció concertada contra Alep i els francs van prometre entregar Antioquia a Bizanci d'ençà que [[Alep]] fos conquerida.
 
L'abril 1138 els exèrcits de l'emperador bizantí i els prínceps croats van assetjar [[Shayzar]] defensada per [[Banu MunkidhMúnqidh|Sultan ibn AliAlí ibn MunkidhMúnqidh]], però van ser rebutjats per les forces locals del governador i l'ajut de Zengi, i un mes més tard i després d'un pagament en efectiu l'emperador i els seus aliats es van retirar a Antioquia (21 de maig); Zengi havia fet córrer rumors de l'arribada d'un exèrcit gegantí des de [[Pèrsia]]; a finals del mateix mes de maig Zengi van arribar a un acord amb [[Damasc]], casant-se amb Zomorrod, la mateixa dona que havia assassinat al seu propi fill [[Shams al-Mulk Ismail]] per evitar la caiguda de Damasc a mans de Zengi, i va rebre [[Homs]] com a dot. El matrimoni es va fer efectiu l'agost sota els murs d'Homs en presència de representants del sultà, del califa de Bagdad, del califa del [[Caire]], i de l'emperador bizanti, i Zengi va prendre possessió d'Homs. En la resta de l'any va recuperar les places fortes entre Alep i Antioquia que s'havien perdut. [[Muin ad-Din Unur]] va enviar a un amic (el cronista Usama Ibn Mundikh) a [[Jerusalem]] per estudiar la possibilitat de cooperar contra Zengi i van arribar a un principi d'acord.
 
El juliol de 1139 Xihab-ad-Din Mahmud, el darrer fill viu de Zomorrod, va ser assassinat (apunyalat) per uns esclaus a Damasc mentre dormia. Muin al-Din Unur va reaccionar amb fermesa, fent executar els assassins i col·locant al tron a [[Djamal al-Din Muhammad]]. Zomorrod va cridar el seu nou marit Zengi que era a Harran i va marxar a Damasc per prendre possessió de la ciutat. Els habitants de Damasc, units sota Muin al-Din Unur, visir de Djamal al-Din Muhammad, es van aliar un cop més amb Jerusalem per repel·lir Zengi. Djamal al-Din Muhammad, germanastre del precedent atabeg, va agrair l'actitud d'Unur donant-li en feu [[Baalbek]], però Unur es va conformar a delegar un governador, per dedicar-se a assegurar el govern de Damasc perquè un altre germà (de fet germanastre), Bahram Shah, s'havia refugiat a Alep i havia demanat a Zengi ajut per pujar al tron de Damasc. Zengi va començar per assetjar Baalbek el [[20 d'agost]] de [[1139]], i la ciutat va capitular el [[10 d'octubre]] i la ciutadella el [[22 d'octubre]]. Zengi, malgrat la seva promesa de respectar la vida dels soldats, en va fer crucificar a 37 (que potser eren tots els que havien sobreviscut) i va fer espellar viu al comandant. Aquesta acció, destinada a intimidar als damascens, en canvi els va decidir a resistir. El govern de Baalbek fou donat al general Ayyub, un fidel de Zengi (al que una vegada havia salvat la vida). Després Zengi va posar setge a [[Damasc]] el [[6 de desembre]] i la ciutat va resistir. Djamal al-Din Muhammad va morir poc després de malaltia, el [[29 de març]] de [[1140]]. Unur va posar al tron al jove [[Mudjir al-Din Abak]], el fill de Muhammad, encara infant. Per desfer-se de Zengi, va decidir fer una nova aliança amb [[Folc V d'Anjou]], rei de Jerusalem amb qui ja havia formalitzat una aliança el 1138. UsamaUssama Ibn MunkidhMúnqidh, l'amabixador de Damasc amic d'Unur, va tornar a Jerusalem al gener de 1140 amb propostes concretes: l'exèrcit cristià forçaria a Zengi a allunyar-se de Damasc i els dos estats (Damasc i el [[regne de Jerusalem]]) s'unirien en cas de nous perrills; Unur pagaria 20.000 dinars per cobrir les despeses de les operacions i es faria una expedició conjunta contra la fortalesa de Baniyas en mans d'un general de Zengi, que passaria al regne de Jerusalem; els damascens van entregar ostatges en prova de bona fe. L'abril de 1140, Zengi estava a punt d'assaltar Damasc i Muin ad-Din Unur va demanar a l'exèrcit franc del rei Folc la vinguda urgent amb socors. Amb l'arribada de Folc a l'[[Hauran]] n'hi va haver prou per fer retirar a Zengi, que es va retirar a Baalbek i després cap al nord (va conservar Baalbek sota govern d'Ayyub). Muin al-Din Unur va ajudar llavors als francs a reprendre Panees (Baniyas) que estava en mans dels zengites (maig de 1140). Unur va visitar Jerusalem on es va reunir amb el seu amic Osama.
 
Zengi una vegada més, va tornar a Damasc, en un atac sorpresa ([[22 de juny]] de [[1140]]) però ràpidament va abandonar de nou al fracassar l'atac i va tornar a [[Mossul]]. No hi va haver enfrontaments importants entre els croats, Damasc, i Zengi els següents anys, però Zengi, mentrestant, va fer campanya al nord i va capturar Ashib i la fortalesa armènia d'[[Hizan]]. En aquests anys va combatre contra ortúquides i kurds, i contra els estats croats del nord (Antioquia i Edessa)