Imad-ad-Din Zengi I: diferència entre les revisions

Zengi ja només podia intentar expandir-se cap a l'oest a costa del [[búrides]], dels [[ortúquides]] o dels croats. Quan ocupava poblacions dels francs Zengi convidava als antics habitants musulmans a reclamar els seus antics béns, si hi podien demostrar. Però no atacava només als francs sinó que volia unificar a tots els musulmans de Síria per evitar quedar paralitzat per lluites internes. Així va assetjar [[Shayzar]] per obligar a l'emir [[Banu MunkidhMúnqidh]], Sultan ibn AliAlí, a fer-li personalment el jurament de lleialtat. El juliol de 1136 va amagar d'envair el [[comtat de Trípoli]].

L'abril 1138 els exèrcits de l'emperador bizantí i els prínceps croats van assetjar [[Shayzar]] defensada per [[Banu MunkidhMúnqidh|Sultan ibn AliAlí ibn MunkidhMúnqidh]], però van ser rebutjats per les forces locals del governador i l'ajut de Zengi, i un mes més tard i després d'un pagament en efectiu l'emperador i els seus aliats es van retirar a Antioquia (21 de maig); Zengi havia fet córrer rumors de l'arribada d'un exèrcit gegantí des de [[Pèrsia]]; a finals del mateix mes de maig Zengi van arribar a un acord amb [[Damasc]], casant-se amb Zomorrod, la mateixa dona que havia assassinat al seu propi fill [[Shams al-Mulk Ismail]] per evitar la caiguda de Damasc a mans de Zengi, i va rebre [[Homs]] com a dot. El matrimoni es va fer efectiu l'agost sota els murs d'Homs en presència de representants del sultà, del califa de Bagdad, del califa del [[Caire]], i de l'emperador bizanti, i Zengi va prendre possessió d'Homs. En la resta de l'any va recuperar les places fortes entre Alep i Antioquia que s'havien perdut. [[Muin ad-Din Unur]] va enviar a un amic (el cronista Usama Ibn Mundikh) a [[Jerusalem]] per estudiar la possibilitat de cooperar contra Zengi i van arribar a un principi d'acord.

El juliol de 1139 Xihab-ad-Din Mahmud, el darrer fill viu de Zomorrod, va ser assassinat (apunyalat) per uns esclaus a Damasc mentre dormia. Muin al-Din Unur va reaccionar amb fermesa, fent executar els assassins i col·locant al tron a [[Djamal al-Din Muhammad]]. Zomorrod va cridar el seu nou marit Zengi que era a Harran i va marxar a Damasc per prendre possessió de la ciutat. Els habitants de Damasc, units sota Muin al-Din Unur, visir de Djamal al-Din Muhammad, es van aliar un cop més amb Jerusalem per repel·lir Zengi. Djamal al-Din Muhammad, germanastre del precedent atabeg, va agrair l'actitud d'Unur donant-li en feu [[Baalbek]], però Unur es va conformar a delegar un governador, per dedicar-se a assegurar el govern de Damasc perquè un altre germà (de fet germanastre), Bahram Shah, s'havia refugiat a Alep i havia demanat a Zengi ajut per pujar al tron de Damasc. Zengi va començar per assetjar Baalbek el [[20 d'agost]] de [[1139]], i la ciutat va capitular el [[10 d'octubre]] i la ciutadella el [[22 d'octubre]]. Zengi, malgrat la seva promesa de respectar la vida dels soldats, en va fer crucificar a 37 (que potser eren tots els que havien sobreviscut) i va fer espellar viu al comandant. Aquesta acció, destinada a intimidar als damascens, en canvi els va decidir a resistir. El govern de Baalbek fou donat al general Ayyub, un fidel de Zengi (al que una vegada havia salvat la vida). Després Zengi va posar setge a [[Damasc]] el [[6 de desembre]] i la ciutat va resistir. Djamal al-Din Muhammad va morir poc després de malaltia, el [[29 de març]] de [[1140]]. Unur va posar al tron al jove [[Mudjir al-Din Abak]], el fill de Muhammad, encara infant. Per desfer-se de Zengi, va decidir fer una nova aliança amb [[Folc V d'Anjou]], rei de Jerusalem amb qui ja havia formalitzat una aliança el 1138. UsamaUssama Ibn MunkidhMúnqidh, l'amabixador de Damasc amic d'Unur, va tornar a Jerusalem al gener de 1140 amb propostes concretes: l'exèrcit cristià forçaria a Zengi a allunyar-se de Damasc i els dos estats (Damasc i el [[regne de Jerusalem]]) s'unirien en cas de nous perrills; Unur pagaria 20.000 dinars per cobrir les despeses de les operacions i es faria una expedició conjunta contra la fortalesa de Baniyas en mans d'un general de Zengi, que passaria al regne de Jerusalem; els damascens van entregar ostatges en prova de bona fe. L'abril de 1140, Zengi estava a punt d'assaltar Damasc i Muin ad-Din Unur va demanar a l'exèrcit franc del rei Folc la vinguda urgent amb socors. Amb l'arribada de Folc a l'[[Hauran]] n'hi va haver prou per fer retirar a Zengi, que es va retirar a Baalbek i després cap al nord (va conservar Baalbek sota govern d'Ayyub). Muin al-Din Unur va ajudar llavors als francs a reprendre Panees (Baniyas) que estava en mans dels zengites (maig de 1140). Unur va visitar Jerusalem on es va reunir amb el seu amic Osama.