Imad-ad-Din Zengi I: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
enllaç |
Cap resum de modificació |
||
Línia 22:
==Conflicte amb els croats i bizantins==
Zengi ja només podia intentar expandir-se cap a l'oest a costa del [[búrides]], dels [[ortúquides]] o dels croats. Quan ocupava poblacions dels francs Zengi convidava als antics habitants musulmans a reclamar els seus antics béns, si hi podien demostrar. Però no atacava només als francs sinó que volia unificar a tots els musulmans de Síria per evitar quedar paralitzat per lluites internes. Així va assetjar [[Shayzar]] per obligar a l'emir [[Banu
El juny de 1137 va assetjar de nou [[Homs]] però el governador [[Muin al-Din Unur]] la va defensar amb èxit; Unur no obstant no podia resistir gaire i ho va fer saber als croats, i en resposta [[Ramon II de Trípoli]], que no desitjava que un cap de guerra musulmà també poderós s'instal·lés en una ciutat tant propera del [[comtat de Trípoli]], va enviar un exèrcit a la rodalia d'[[Homs]], obligant a Zengi a aixecar el setge l'[[11 de juliol]]; Zengi llavors va atacar als francs al castell de Barin (que els croats anomenaven Monferrandus, i estava situat entre [[Trípoli del Líban|Trípoli]] i [[Hama]]) on ràpidament va [[batalla de Ba'rin|aixafar l'exèrcit]] dels croats i va capturar la ciutadella.;<ref>{{ref-llibre |cognom=Maalouf |nom=Amin |títol=Les croisades vues par les arabes |llengua=francès | editorial=J'ai lu |data=1983 |pàgines=p.147-148 |isbn=2277219169 }}</ref> [[Folc V d'Anjou|Folc d'Anjou]] refugiat a la ciutadella es va rendir (Zengi li va oferir bones condiciones: retirada sans i estalvis contra el pagament de 50.000 dinars) i se li va permetre fugir amb les seves tropes supervivents. Folc, una vegada lluny de Barin, es va trobar amb els reforços que anaven en el seu ajut i va lamentar haver negociat; no obstant Zengi, a causa d'això i de l'arribada d'un exèrcit bizantí, es va adonar que la seva expedició contra Damasc estava condemnat al fracàs, i va fer les paus amb [[Xihab-ad-Din Mahmud (Damasc)|Xihab-ad-Din Mahmud]], just a temps per poder anar a enfrontar-se a Alep amb l'exèrcit enviat per l'emperador bizantí [[Joan II Comnè]]; les defenses d'Alep van resistir i els imperials tenien més interès a assegurar [[Cilícia]] i controlar Antioquia. Les forces de Joan Comnè van assethat Antioquia que es va sotmetre a l'agost i els bizantins van prendre el control del [[principat d'Antioquia]] i es van aliar amb [[Ramon d'Antioquia]] i amb [[Joscelí II d'Edessa]]. Mentre Zengi, passada l'amenaça bizantina, havia tornat a Homs però davant de l'amenaça que li suposava l'aliança, va mobilitzar les seves forces i va reclutar l'ajuda d'altres líders musulmans (com els emirs [[danishmendites]], el califat, el sultanat seljúcida i els emirs d'[[Al-Jazira]]). Els aliats planejaven una acció concertada contra Alep i els francs van prometre entregar Antioquia a Bizanci d'ençà que [[Alep]] fos conquerida.
L'abril 1138 els exèrcits de l'emperador bizantí i els prínceps croats van assetjar [[Shayzar]] defensada per [[Banu
El juliol de 1139 Xihab-ad-Din Mahmud, el darrer fill viu de Zomorrod, va ser assassinat (apunyalat) per uns esclaus a Damasc mentre dormia. Muin al-Din Unur va reaccionar amb fermesa, fent executar els assassins i col·locant al tron a [[Djamal al-Din Muhammad]]. Zomorrod va cridar el seu nou marit Zengi que era a Harran i va marxar a Damasc per prendre possessió de la ciutat. Els habitants de Damasc, units sota Muin al-Din Unur, visir de Djamal al-Din Muhammad, es van aliar un cop més amb Jerusalem per repel·lir Zengi. Djamal al-Din Muhammad, germanastre del precedent atabeg, va agrair l'actitud d'Unur donant-li en feu [[Baalbek]], però Unur es va conformar a delegar un governador, per dedicar-se a assegurar el govern de Damasc perquè un altre germà (de fet germanastre), Bahram Shah, s'havia refugiat a Alep i havia demanat a Zengi ajut per pujar al tron de Damasc. Zengi va començar per assetjar Baalbek el [[20 d'agost]] de [[1139]], i la ciutat va capitular el [[10 d'octubre]] i la ciutadella el [[22 d'octubre]]. Zengi, malgrat la seva promesa de respectar la vida dels soldats, en va fer crucificar a 37 (que potser eren tots els que havien sobreviscut) i va fer espellar viu al comandant. Aquesta acció, destinada a intimidar als damascens, en canvi els va decidir a resistir. El govern de Baalbek fou donat al general Ayyub, un fidel de Zengi (al que una vegada havia salvat la vida). Després Zengi va posar setge a [[Damasc]] el [[6 de desembre]] i la ciutat va resistir. Djamal al-Din Muhammad va morir poc després de malaltia, el [[29 de març]] de [[1140]]. Unur va posar al tron al jove [[Mudjir al-Din Abak]], el fill de Muhammad, encara infant. Per desfer-se de Zengi, va decidir fer una nova aliança amb [[Folc V d'Anjou]], rei de Jerusalem amb qui ja havia formalitzat una aliança el 1138.
Zengi una vegada més, va tornar a Damasc, en un atac sorpresa ([[22 de juny]] de [[1140]]) però ràpidament va abandonar de nou al fracassar l'atac i va tornar a [[Mossul]]. No hi va haver enfrontaments importants entre els croats, Damasc, i Zengi els següents anys, però Zengi, mentrestant, va fer campanya al nord i va capturar Ashib i la fortalesa armènia d'[[Hizan]]. En aquests anys va combatre contra ortúquides i kurds, i contra els estats croats del nord (Antioquia i Edessa)
|