Numairites: diferència entre les revisions

Els Banu Numayr són assenyalats ja a Síria central a la regió de Damasc en temps d'Harun al-Rashid en la gran revolta d'Abu l-Haytham. Una expedició important contra ells fou feta per un general [[turc]], [[Bogha al-Khabir]], el [[846]], durant el califat de l'[[abbàssida]] [[Al-Mutawàkkil (abbàssida)|Al-Mutawàkkil]]; Bogha els va derrotar i va dispersar la tribu. Però posteriorment es van reagrupar i van reprendre les seves activitats de bandidatge; a l'inici del {{segle|X}} són esmentats com una de les tribus aliades als càrmates; llavors es van traslladar a la regió de Sindjar i Mossul i junt amb altres tribus qaisites com els [[Banu Kilab]], els [[quxayrQuxayr]], els [[ukaylUqayl]], el [[Banu Hilal]], els [[Banu Sulaym]] i els [[KaysQays Aylan]], es van oposar als germans [[hamdànides]] [[Nasir al-Dawla]] i [[Sayf-ad-Dawla (hamdànida)|Sayf-ad-Dawla]]; els Banu Numayr van atacar [[Mossul]] el 970, però van acabar expulsat del Diyar Rabia cap a l'estepa siriana, i allí Sayf al-Dawla els va expulsar cap al nord de l'[[Eufrates]], al [[Diyar Mudar]]. El 990 eren en majoria xiïtes i van donar suport a l'intent de restauració dels hamdànides de [[Mossul]].

El 1089 una coalició d'àrabs amb els Banu Numayr i els [[UkaylUqayl]], dirigida per l'emir [[ukàylidaUqàylides|uqàylida]] de Mossul [[Múslim ibn Qurayx|Xàraf-ad-Dawla Múslim ibn Qurayx]] va derrotar als turcmans, però en els mesos següents el príncep turc [[Tutush I]] i les seves forces turques van assolar tot el nord de Síria. El 1081 Muslim va haver d'intervenir a Alep on els [[mirdàsides]] havien perdut el poder el 1080. El 1083 Muslim, ara emir de Mossul i Alep, va formar una coalició de tribus [[iemenites]] i [[Qays Aylan|qaisites]] de Síria (que va incloure als Banu Numayr) contra els kurds de l'[[Al-Jazira|Djazira]] i altres tribus àrabs (incloent fraccions dels Banu Uqayl i dels Banu Numayr); amb el suport del mateix governador d'Harran Yahya ibn al-Shatir, un servidor d'Ibn Utayr que administrava l'emirat en nom de l'infant Ali ibn Waththab, Muslim ibn Karwash va poder ocupar la ciutat i emirat (1081) i va instal·lar com a governador a DjafarJàfar al-UkayliUqaylí que hi va instaurar el xiisme. El 1083, mentre Muslim assetjava [[Damasc]], Harran fou reconquerida pel cadi QAbu Djalaba al-Hanbali que la volia retornar a Yahya ibn al-Shatir per administrar-la altre cop pels Banu Waththab; Yahya i Ibn Atiyya al-Numayri van recuperar la ciutat però el mateix any Muslim la va reconquerir i va executar al cadi i als seus fills i un centenar d'habitants tot i que havien obtingut l{{'}}''aman''. El 1085 Muslim va morir a mans del turcman [[Sulayman ibn Kutalmish]] que s'havia apoderat d'[[Antakya]] ([[Antioquia de l'Orontes]]). Els poders àrabs del nord de Síria i la Djazira van caure un rere l'altra davant dels nous vinguts turcmans; els Banu Numayr van restar no obstant a la zona, sense poder polític.