Lahej: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m espais en encapalaments |
trec enllaç |
||
Línia 14:
La dinastia abdali va regir el soldanat de Lahej des del [[1732]] al [[1967]], primer sota nominal sobirania otomana alternada amb períodes d'independència, i des del [[1918]] sota protectorat britànic. Els abdali van cedir als britànics el 1838 un territori on es va establir la [[colònia d'Aden]]. Fou el més important dels estats del [[Protectorat Occidental d'Aden]] i un dels principals dins la [[Federació d'Aràbia del Sud]].
El [[1728]] va ser proclamat xeic dels
Enfrontat després als antics aliats Yafi els va expulsar però en la guerra que va seguir contra aquests, va acabar mort el [[1742]]. El va succeir el seu fill Abd al-Karim I ben Fadl al-Abdali 1742-1753 que va donar el govern d'Aden a un esclau probablement un eunuc. El [[1753]] el sultà fou assetjat durant cinc mesos a Aden pel xeic dels Hudjriya, Abd al-Rabb, que es va retirar a canvi de diners. A finals del {{segle|XIX}} el sultà Fadl II ben Abd al-Karim al-Abdali (1777-1792) va ocupar el país del [[Subayha]], que ocupaven el territori a l'oest i que foren inclosos als dominis del soldanat. Ahmed I ben Abd al-Karin al-Abdali (1792-1827) va acollir a Aden a les tropes britàniques que van evacuar l'illa de [[Perim]], dirigides pel coronel Murray, fins que van poder marxar a [[Bombai]] a l'Índia ([[1799]]); va fer un tractat de comerç amb Sir Home Popham ([[1802]]); i va rebre la visita de Salt ([[1809]]) i del capità angles S. B. Haines ([[1820]]); el [[1804]] va rebutjar una flotilla pirata [[wahhabita]] que volia atacar a un vaixell britànic ancorat a Aden.
|