Judici de valor: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m espais als encapçalaments de ''Bibliografia'' |
desambiguo |
||
Línia 1:
Un '''judici de valor''' és una valoració [[subjectivitat|subjectiva]], personal o imposada per un grup, que expressa la preferència o importància segons un punt de vista donat i que està realitzada a partir de [[creença|creences]] i [[Valor (axiologia)|valor]]s propis influenciats per l'[[experiència]] personal i l'entorn sociocultural. Prové d'una anàlisi més o menys conscient, i pot ser més o menys [[crítica|crític]], [[independent]] o [[submissió a l'autoritat|sumís]]. El judici de valor no descriu [[fet]]s, sinó [[actitud]]s d'un [[Subjecte (filosofia) |subjecte]] davant persones, coses o situacions.<ref name=octa>Octavi Fullat, Octavio Fullat Genís, ''Els valors d'Occident'', Institut d'Estudis Catalans, 2001. ISBN 9788472835825 {{ca}}</ref>
A la cultura occidental, fins al segle XIX, els judicis de valor sovint han qualificat o classificat [[objecte]]s, [[idees]], [[acció (filosofia)|accions]], persones i altres elements en un sistema dual, com típicament [[veritat|veritable]]/[[falsedat|fals]], correcte/incorrecte, [[Bo (moral)|bo]]/dolent, [[bellesa|bonic]]/lleig, [[utilitat|útil]]/inútil, [[virtut|virtuós]]/[[vici]]ós, sagrat/profà o desitjable/indesitjable. [[Max Weber]] va diferenciar els fets dels valors, remarcant que la [[raó]] no pot verificar la veritat del judici de valor. Una característica de l'època actual sembla que l'únic judici de valor plenament acceptat és precisament aquell que afirma que tots són erronis.<ref>Lluís Meseguer, María Luisa Villanueva, ''Intertextualitat i recepció'', Universitat Jaume I, 1998. ISBN 9788480212380 {{ca}}</ref><ref name=octa/>
| |||