Gàmeta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Contingut canviat per «{{ORDENA:Gameta}} Categoria:Tipus cel·lulars Categoria:Embriologia». Etiquetes: Substitució editor visual |
m Revertides les edicions de 79.109.248.162. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Comp256 esperma640 X.ogg|thumb|Els gàmetes humans són els [[espermatozou]]s, aquí observats mitjançant un [[microscopi òptic]].]]
Un '''gàmeta''' (del [[grec]] ''γαμετή'', 'casar'<ref name=OnlineEtDict>{{ref-web|títol=gamete|url=http://www.etymonline.com/index.php?term=gamete&allowed_in_frame=0|editor=[[Online Etymology Dictionary]]|llengua=anglès}}</ref>) és una [[cèl·lula]] [[haploide]] produïda pels òrgans germinals dels [[Mascle (biologia)|mascles]] o les [[femelles]] que es fusiona amb una altra durant la [[fecundació]] en [[Organisme|organismes]] que es [[Reproducció sexual|reprodueixen sexualment]].<ref>{{GEC|0111136|gàmeta}}</ref> En espècies que produeixen dos tipus [[morfologia (biologia)|morfològicament]] diferents de gàmetes, i en les quals cada individu en produeix només un tipus, una [[femella]] és qualsevol individu que produeix el tipus més gran de gàmeta –anomenat [[òvul]]– i un [[mascle]] el que produeix el tipus més petit –l'[[espermatozou]]. Es tracta d'un exemple d'[[anisogàmia]] o [[heterogàmia]], és a dir, la condició segons la qual les femelles i els mascles produeixen gàmetes de diferents mides, com en el cas dels [[humans]] (l'òvul humà és 100.000 vegades més gran en volum que una única cèl·lula espermatozou humana<ref>[[Arthur Milnes Marshall|Marshall, A. M.]] 1893. ''Vertebrate embryology: a text-book for students and practitioners''. GP Putnam's Sons.</ref><ref>Yeung, C., M. Anapolski, M. Depenbusch, M. Zitzmann, and T. Cooper. 2003. "Human sperm volume regulation. Response to physiological changes in osmolality, channel blockers and potential sperm osmolytes." ''Human Reproduction'' 18:1029.</ref>). Pel contrari, la [[isogàmia]] és el cas que els gàmetes dels dos sexes són de la mateixa mida i forma. El terme ''gàmeta'' va ser introduït pel biòleg austríac [[Gregor Mendel]]. Els gàmetes porten la meitat de la [[informació genètica]] d'un individu, una [[ploidïa]] de cada tipus, i són creats per mitjà de la [[meiosi]] a partir de la divisió dels [[gametòcit]]s en un procés anomenat [[gametogènesi]].
L'[[ovogènesi]] és el procés de formació de gàmetes femenins en els [[animal]]s. Aquest procés inclou la [[meiosi]] (amb [[recombinació genètica|recombinació meiòtica]]) que té lloc en l'[[oòcit]] diploide primari per produir l'òvul haploide (gàmeta). L'[[espermatogènesi]] és el procés de formació de gàmetes masculins, el qual també inclou meiosi amb recombinació i que té lloc en l'[[espermatòcit]] diploide primari per produir l'espermatozou haploide (gàmeta).
== Dissimilitud ==
En contrast amb un gàmeta, les [[cèl·lula somàtica|cèl·lules somàtiques]] d'un individu contenen una copia del [[cromosoma]] de l'esperma i una còpia del de l'òvul; és a dir, les cèl·lules de la descendència tenen [[gen]]s que expressen les característiques tant del ''pare'' com de la ''mare''. En canvi, els cromosomes d'un gàmeta no són duplicats exactes de cap dels conjunts cromosòmics que es troben als cromosomes diploides, i sovint pateixen mutacions aleatòries que resulten en un [[ADN]] modificat (i, en conseqüència, noves [[proteïnes]] i [[fenotip]]s).
== Determinació del sexe en humans i aus ==
En els [[humans]], un òvul normal pot portar només un [[cromosoma X]] (dels cromosomes X i Y), mentre que un espermatozou pot portar o bé un cromosoma X o bé un Y (un òvul no-normal pot acabar portant un o cap cromosomes X, com a resultat d'una irregularitat en qualsevol de les dues etapes de la meiosi, mentre que un espermatozou no-normal pot acabar portant cromosomes que no defineixen el sexe, un parell XY, o un parell XX per la mateixa raó); ergo, l'espermatozou mascle és qui determina el [[sexe]] de qualsevol [[zigot]] resultant: si el zigot té dos cromosomes X es pot desenvolupar en una femella, i si té un cromosoma X i un Y, es pot desenvolupar en mascle.<ref name="Phelan2009">{{ref-llibre|autor=Jay Phelan|títol=What Is Life?: A Guide to Biology W/Prep-U|url=https://books.google.com/books?id=F4okAxTXPtIC&pg=PA237|consulta= 8 octubre 2010|data= 30 abril 2009|editorial=Macmillan|isbn=978-1-4292-2318-8|pàgines=237–}}</ref> Pel que fa a les [[au]]s, l'òvul de la femella determina el sexe de la de scendència pel que es coneix com a [[sistema de determinació del sexe ZW]].<ref name="Phelan2009"/>
== Plantes ==
Les [[plantes]] que es reprodueixen sexualment també tenen gàmetes. Tanmateix, com que les plantes tenen una [[Alternança de generacions|alternança de generacions diploides i haploides]], existeixen algunes diferències. En les [[plantes amb flor]], les [[flor]]s utiltizen la [[meiosi]] per produir una generació haploide que produeix gàmetes per mitjà de la [[mitosi]]. L'haploide femella s'anomena [[primordi seminal]] o òvul i es produeix a l'ovari de la flor. Quan és madur, l'òvul haploide produeix un gàmeta femella que està llest per ser fertilitzat. L'haploide mascle és el [[pol·len]], produït pels [[Androceu|estams]]; quan el pol·len cau a un [[estigma]] madur d'una flor fa créixer un [[tub pol·línic]] cap a dins de la flor, i llavors el pol·len haploide produeix espermatozous mitjançant la mitosi i els allibera per a la fertilització.
== Referències ==
{{Referències}}
== Vegeu també ==
* [[Reproducció sexual]]
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Gameta}}
| |||