Compromís de Casp: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 73:
# En l'acta feta durant la visita de la primera comissió (la nit del dia 30). malgrat que s'afirma que hi havia presents els diversos diputats membres de la comissió, explícitament només hi figura el nom de Ferrer de Gualbes: un fet molt estrany segons els costums protocol·laris de l'època, i més tenint en compte que es tractava dels noms dels que protagonitzen l'escena. Més rar és que, en canvi, que s'escriguin els dels nombrosos testimonis que hi havia (cap dels quals havia assistit a les últimes sessions de les Corts; de fet, uns quants eren funcionaris reials -per tant no havien arribat amb la comissió perquè ja eren a Valldonzella prèviament-).
# El breu discurs que va pronunciar Ferrer de Gualbes no el duia escrit, cosa que denota la improvisació i la precipitació amb què s'estava actuant.
# En cap de les dues sessions va presentar Ferrer de Gualbes cap document que acredités que venien de part de les Corts de Catalunya; tant és així que el protonotari va escriure a l'acta de la primera visita: "…'''''segons digué''', elegit per la Cort general''…".
# Era molt inusual que si aquelles comissions havien estat ordenades per les Corts fossin presidides per un membre del braç popular, i no de l'eclesiàstic.
# Finalment, també ha sorgit la pregunta de per què va ser el [[protonotari]] reial ([[Ramon Sescomes]]) el qui va prendre acta de les escenes, quan aquest oficial formava part de la [[Cancelleria]] i no pas de la [[Cambra del Rei]]. La Cancelleria, dirigida per un canceller, s'encarregava de tota la paperassa oficial ordinària referent a decrets, disposicions, correspondència, secretaria, etc. Era la Cambra Reial, dirigida per un camarlenc, la institució que s'encarregava de les necessitats quotidianes i personals del rei, i que ja tenia dos notaris encarregats de prendre nota en casos d'emergència com aquell. S'ha especulat que la presència de Sescomes donava a aquella escena un aire d'oficialitat, d'un nivell superior al que hauria tingut si l'acta l'hagueren escrit els notaris de la Cambra. La falsa imatge resultant d'aquest episodi és que el rei és preguntat oficialment per les Corts sobre la seva voluntat en la successió.