Antiga Grècia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 5.205.162.4. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
|||
Línia 20:
== Orígens i cronologia ==
Es creu que el poble grec va immigrar al sud cap a la península Balcànica en diverses onades a finals del tercer mil·lenni aC, l'última de les quals seria la invasió dòrica. El període del 1600 al 1100 aC és el període de la [[civilització micènica]], coneguda per la guerra de [[Troia]] encapçalada pel rei [[Agamèmnon]], segons els relats èpics d'[[Homer]]. El període del 1100 aC al 700 aC és conegut com l''''''edat fosca, '''''perquè no n'ha sobreviscut cap text primari i molt poques restes arqueològiques. Els texts secundaris i terciaris, com ara les històries d'[[Heròdot]], la descripció de Grècia de [[Pausànias (geògraf) |Pausànias]], la biblioteca de [[Diodor de Sicília]] i les cròniques de [[sant Jeroni]], contenen breus cronologies i llistes de reis que governarien durant aquest període. La història de la Grècia antiga acaba amb la fi del regnat d'[[Alexandre Magne|Alexand paller]]
, que moriria el [[323 aC]]. Els esdeveniments subsegüents es descriuen com la Grècia hel·lenística, que acabaria amb la conquesta dels territoris grecs per part de Roma, encara que, per a altres historiadors, per la seva influència en l'Imperi Romà, acabaria amb l'acceptació del [[cristianisme]] com a religió oficial de l'imperi. Així doncs, la historiografia divideix la història de l'antiga Grècia en els períodes següents:
Linha 216 ⟶ 218:
[[Fitxer:Kiss Briseis Painter Louvre G278 full.jpg|thumb|[[Kylix]] àtic ([[segle V aC]]) que representa un amant (ἐραστής) besant el seu amat (ἐρώμενος). Les representacions d'escenes pederàstiques són abundants en l'[[art grec]].]]
Quan es parla de l'homosexualitat en els exèrcits de l'antiga Grècia s'esmenta principalment al [[Batalló Sagrat de Tebes]], però aquest no és l'únic exemple de pràctiques homoeròtiques o [[homosexual]]s entre els militars dels [[exèrcit]]s grecs. Eren freqüentment utilitzades tant en l'ensinistrament i l'entrenament militar, com per mantenir la moral i enfortir els llaços i l'esperit de combat de la tropa en temps de guerra. El [[Batalló Sagrat de Tebes]], una unitat militar separada de la resta i reservada únicament a homes i els seus joves estimats, és normalment considerat com el primer exemple de com a l'antiga Grècia s'usava l'amor entre soldats de la tropa per estimular el seu esperit combatiu. Els [[Tebes (Grècia)|tebans]] atribuïen al Batalló Sagrat el [[Tebes (Grècia)|poder de Tebes]] durant la generació anterior a la seva caiguda davant [[Filip II de Macedònia]], que va quedar tan impressionat davant del seu valor en combat que va manar construir un monument que encara avui es manté en peus en el lloc on es van enterrar als soldats. També va criticar durament les opinions que els espartans tenien del Batalló. Diu [[Plutarc]] en la seva obra ''Pelòpides'':
:"''Morin els qui hagin pogut pensar que entre semblants homes hagi pogut haver-hi res reprensible.''"<ref>[[Plutarc]], ''Pelòpides'' 18. És possible trobar ''online'' el text traduït al castellà [http://imperivm.org/cont/textos/txt/plutarco_vidas-paralelas-tii-pelopidas.html].
En la mateixa obra, Plutarc cita també l'opinió de [[Pammenes de Tebes]]:
Linha 223 ⟶ 225:
Aquestes unions estan reflectides en episodis de la [[mitologia grega]], com l'heroica relació entre [[Aquil·les]] i [[Pàtrocle]] en l{{'}}''[[Ilíada]]'', on pel que sembla la seva unió va estimular tant la moral com la valentia. Les unions a l'exèrcit prenien la forma típica de [[Pederàstia a l'antiga Grècia|pederàstia]], sent escasses les relacions més igualitàries. Aquestes relacions han quedat documentades per molts historiadors grecs i en discursos [[filosofia|filosòfics]], així com en descortesos esments com la de [[Filip II de Macedònia]], recollida per [[Plutarc]]:
:"''Trobem que la majoria de les nacions guerreres són més addictes a l'amor, com els [[Beòcia|beocis]], els [[Lacònia|lacedemonis]] i els [[Creta|cretencs]]. I entre els més antics herois cap va ser tan amorós com [[Meleagre (mitologia)|Meleagre]], [[Aquil·les]], [[Aristòmenes]], [[Cimó d'Atenes|Cimó]] o [[Epaminondes]]; l'últim dels quals va tenir com concubins a Asòpic i a Cafisodor, que va ser assassinat al costat d'ell en la [[Batalla de Mantinea (362 aC)|Batalla de Mantinea]] i jeu enterrat molt proper a ell.''"<ref>[[Plutarc]], ''Obres morals i de costums (Moràlia). Volum IV: De l'amor'', a "Flavià i Autòbol, fills de Plutarc, 17". És possible trobar ''online'' el text traduït a l'anglès [http://oll.libertyfund.org/index.php?option=com_staticxt&staticfile=show.php%3Ftitle=1214&layout=html#chapter_92422].
Durant la Guerra Lelantina entre [[Eretria]] i [[Calcis]], abans d'una decisiva batalla els calcidians van demanar ajuda a un guerrer anomenat [[Cleòmac]]. Ell va respondre a la seva petició, portant al seu amant perquè observés. Liderant la càrrega contra els eretris, va portar a Calcis a la victòria pagant com a preu la seva pròpia vida. Els calcidians li van erigir una tomba al mercat en gratitud i van adoptar la [[pederàstia]].
| |||