Tractat de Rijswijk: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Suprimida Categoria:Tractats d'Alemanya usant HotCat
m bot: -Romà Germànic +Romanogermànic
Línia 3:
El '''Tractat de Rijswijk''' va ser signat el [[20 de setembre]] de [[1697]] a la ciutat de [[Rijswijk]] a les [[Províncies Unides]] (avui [[Països Baixos]]).
 
Amb el tractat es va obrir la '''Pau de Rijswijk''', finalitzant amb la [[guerra de la Gran Aliança]], que enfrontava el [[Regne de França]] contra la [[Gran Aliança]] conformada pel [[Regne d'Anglaterra]], [[Espanya]], el [[Sacre Imperi Romà GermànicRomanogermànic]] i les [[Províncies Unides]]. Una de les conseqüències més importants d'aquesta pau va ser la possibilitat de França d'accedir al tron de la corona espanyola després de la mort de [[Carles II de Castella|Carles II]].
 
Les negociacions van començar al maig de 1697. Els representants francesos tenien les seves prefectures a [[La Haia]] i els aliats a [[Delft]]. La conferència ocorre a meitat camí entre ambdues ciutats, a la casal [[Huis Ter Nieuwburg]] a Rijswijk. En les primeres setmanes no es va arribar cap resultat, pel que al juny els dos protagonistes en la lluita, [[Guillem III d'Anglaterra]] i [[Lluís XIV de França]] van designar un representant per a reunir-se en privat. Els dos escollits foren William Bentinck, Comte de Portland, i el Mariscal Boufflers. Aviat van elaborar els termes d'un acord, al qual, no obstant això, no consentirien l'Emperador [[Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic|Leopold I]] i [[Carles II de Castella]].
 
Més tard Espanya va cedir, i el 20 de setembre el tractat de pau va ser signat entre França i les tres potències, Anglaterra, Espanya i les [[Províncies Unides]]. [[Guillem III d'Anglaterra|Guillem III]] llavors va persuadir [[Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic|Leopold I]] a fer les paus, i un segon tractat entre [[França]] i el [[Sacre Imperi Romà GermànicRomanogermànic]] va ser signat el 30 d'octubre següent.
 
La base de la pau era que totes les ciutats i districtes capturats des de la [[tractat de Nimega (1678)|pau de Nimega]] ([[1678]]) havien de ser restaurats. Llavors França va lliurar [[Friburg de Brisgòvia|Friburg]], [[Breisach]] i [[Philippsburg]] al [[Sacre Imperi Romà GermànicRomanogermànic]], encara que va conservar [[Estrasburg]]. Per altra banda, [[França]] va obtenir la part occidental de l'illa de [[La Hispaniola|Santo Domingo]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Tinker |nom=Keith L. |títol=The African Diaspora to the Bahamas: The Story of the Migration of People of African Descent to the Bahamas |url=http://books.google.cat/books?id=lOJ1IThF63IC&pg=PA16&dq=Saint-Domingue+1697&hl=ca&sa=X&ei=lVhBU6_uEbLJ0AWcqoCQCg&ved=0CDAQ6AEwAA#v=onepage&q=Saint-Domingue%201697&f=false |llengua=anglès |editorial=FriesenPress |data=2012 |pàgines=16 |isbn=1460205553}}</ref> (que després es convertiria en [[Haití]]), [[Pondicherry]] (després de pagar a les [[Províncies Unides]] 16.000 pagodes) i [[Nova Escòcia]], mentre que [[Espanya]] va recuperar [[Catalunya]] i les fortaleses de [[Mons]], [[Ciutat de Luxemburg|Luxemburg]] i de [[Kortrijk]].
 
El [[ducat de Lorena]], que per molts anys havia estat en mans de [[França]], va ser restaurat a [[Leopold I de Lorena|Leopold Josep]], fill de [[Carles V de Lorena|Carles V]], Duc de Lorena. Les [[Províncies Unides]] conservarien algunes de les principals fortaleses als [[Països Baixos espanyols]], incloent [[Namur]] i [[Ieper]]. [[Lluís XIV]] va acceptar reconèixer a [[Guillem III d'Anglaterra|Guillem III]] com rei d'[[Anglaterra]], i va prometre no donar cap altra ajuda a [[Jaume II d'Anglaterra|Jaume II]], resignant alhora la seva ingerència en l'[[electorat de Colònia]] i també el reclam sobre part de [[Renània-Palatinat]].