Txecoslovàquia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -triat president +elegit president
m bot: -triat President +elegit president
Línia 150:
En el mateix període, van ser expulsats del país prop de 2,9 milions de persones d'origen alemany i [[Hongria|hongarès]], per ser considerats col·laboracionistes amb les potències estrangeres i "traïdors" a la pàtria. Els que es van quedar van ser acusats ​​de recolzar col·lectivament als nazis. Al voltant de 250.000 alemanys, molts d'ells casats ​​amb txecs, alguns antifeixistes, així com tots aquells que eren necessaris per a la reconstrucció de la postguerra del país, van romandre a Txecoslovàquia.<ref>{{ref-web |url= http://web.archive.org/web/http://www.law.nyu.edu/eecr/vol11num1_2/special/rupnik.html |títol= East European Constitutional Review |llengua= anglès}}</ref> Gairebé tots els decrets van declarar explícitament que les sancions no s'aplicaven als antifeixistes. A més se'ls va llevar la ciutadania ''txecoslovaca'' a persones d'origen ètnic alemany i hongarès, o als qui durant l'ocupació [[Protectorat de Bohèmia i Moràvia|alemanya]] van optar per obtenir la ciutadania alemanya o hongaresa; aquestes disposicions van ser anul·lades per als hongaresos el 1948, però no així en el cas dels alemanys. Els Decrets de Beneš encara causen polèmica entre els grups nacionalistes de la [[República Txeca]], [[Alemanya]], [[Àustria]] i [[Hongria]].
 
Durant les eleccions de 1946, l'entusiasme popular suscitat per la [[Unió Soviètica]] i el seu [[Exèrcit Roig]] d'alliberament van beneficiar la creació del [[Partit Comunista de Txecoslovàquia]] (KSČ). L'opinió txecoslovaca estava decebuda amb Occident pels [[Acords de Munic]], que van permetre l'annexió dels [[Sudets]] per part d'[[Alemanya Nazi|Alemanya]]. Les eleccions parlamentàries de 1946 van donar com a guanyador al KSČ amb el 38% dels vots (encara que el Partit Demòcrata va guanyar a Eslovàquia), amb un poder desproporcionat que va incloure el control de l'exèrcit i la policia. El 1946 [[Edvard Beneš]] va ser triatelegit Presidentpresident de la República, i el líder comunista [[Klement Gottwald]] es va convertir en primer ministre, però al febrer de 1948 els soviètics van prendre el control del poder mitjançant una conspiració eslovaca contra el govern nacional;<ref>{{cita llibre |cognom= Keane |nom= John |títol= Dokumenty z historiï československé politiky 1939-1945 |ubicació= Praga |volum= II |pàgines= 420-422 |idioma= txec |any= 1966}}</ref> a partir d'aquests esdeveniments, es va inaugurar un període de repressió estalinista a Txecoslovàquia. Encara que es mantindria la ficció del pluralisme polític a través de l'existència del [[Front Nacional]], el país es caracteritzava per l'absència de la democràcia liberal. Mentre que la seva economia es va mantenir més avançada que la dels seus veïns de l'[[Europa oriental]], Txecoslovàquia va créixer econòmicament més feble en relació amb l'[[Europa occidental]]. En l'àmbit religiós, l'[[ateisme]] va ser oficialment promogut i ensenyat.
 
=== L'estat socialista ===