Partit Comunista dels Pobles d'Espanya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
S'ha corregit una falta |
m bot: -triat diputat +elegit diputat |
||
Línia 14:
Aquest procés va ser posterior al viscut en el si del [[Partit Socialista Unificat de Catalunya]] referent del PCE en [[Catalunya]] [[1981]] i que es va saldar amb l'expulsió del sector prosoviètic encapçalament per [[Pere Ardiaca]] i la fundació del Partit dels Comunistes de Catalunya. Entre 1984 i 1986 el PCC seria el referent català del PC, separant-se finalment per divergències polítiques i tàctiques.
Al gener de [[1986]], després d'una pugna judicial amb el PCE, el PC es va veure obligat a canviar la seua denominació per la de '''Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (PCPE)'''.<ref>Francisco Bonal García, [http://old.kaosenlared.net/noticia/notas-sobre-prosovietismo-primera-mitad-ochenta-espana «Notas sobre el "prosovietismo" en la primera mitad de los ochenta en España»], 25 de mayo de 2007.</ref> A l'abril d'eixe mateix any va participar en la fundació de la coalició [[Esquerra Unida (Espanya)|Esquerra Unida]], participant en les seues llistes electorals en els comicis generals d'eixe any i municipals, autonòmics i europeus de [[1987]]. En les eleccions generals de 1986, Ignacio Gallego va ser
A finals de [[1988]] començava a prendre força el sector que reivindica el reingrés en el PCE. Al setembre van ser expulsats 15 dels 25 membres del Comité Regional de [[Comunitat de Madrid|Madrid]] i al novembre va ser destituït el president Ignacio Gallego, que s'havia mostrat favorable a un procés de volta al PCE. Al gener de [[1989]] es va celebrar un Congrés Extraordinari en què el sector de Gallego es va reincorporar el PCE, junt amb 8.000 militants, 48 membres del Comité Central i la majoria de càrrecs públics del PCPE..<ref name="gallego">[http://elpais.com/diario/1990/11/24/agenda/659401201_850215.html Ignacio Gallego, dirigente del Partido Comunista de España], ''El País'', 24 de noviembre de 1990.</ref> S'hi va quedar el sector encapçalament pel seu secretari general, [[Juan Ramos Camarero]], que va abandonar IU. Des de llavors es convertiria una formació política sense a penes pes en la política espanyola. Esta situació coincidiria a més en el temps amb la crisi i dissolució dels [[Estat socialista|règims socialistes]] d'[[Europa oriental]] i de la Unió Soviètica, perdent tot el suport polític i financer que subministraven.
| |||