Lliga Mundial per a la Reforma Sexual: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
{{infotaula d'organització}}
m bot: - la homosexualitat + l'homosexualitat
Línia 7:
Els membres de la Lliga es trobaven a tot el món. El 1933, per exemple, n'eren membres del consell el professor [[Asnaurow]] i [[Else Jerusalem]] (Argentina), el Dr. [[Ramón Clases]] (Xile), Red. Gudmundson (Islàndia), Dr. Prißman (Letònia), Dr. A. Salama (Egipte), Dr. Schneidenberger (Libèria), Sindo Seitaro i M. Suzuki (Japó) i el Dr. [[Juan Fernández Pérez]] (Espanya), a més d'altres membres d'Alemanya, França, Països Baixos, Suïssa, Bèlgica, Estats Units, Dinamarca, la República Txecoslovaca, Rússia i Àustria.<ref name="WLSR boletin">[http://www2.hu-berlin.de/sexology/GESUND/ARCHIV/GIF/XWLSR_PL.JPG Encabezamiento del boletín oficial en 1933] {{Wayback|url=http://www2.hu-berlin.de/sexology/GESUND/ARCHIV/GIF/XWLSR_PL.JPG |date=20120205115657 }} escrito por [[Harry Benjamin]], en el sitio de la Universidad Humboldt de Berlín</ref>
 
A l'estat espanyol també hi havia una secció pròpia de la Lliga Mundial per la Reforma Sexual, la [[Lliga espanyola per a la reforma sexual]], creada el 1932, essent-ne el seu president [[Gregorio Marañón]] i la seva secretària [[Hildegart Rodríguez Carballeira|Hildegart Rodríguez]]. No obstant, la secció espanyola era la més conservadora, així com de les poques que no va incloure la l'homosexualitat al seu programa. La homosexualitat es va mantenir com un tema tabú fins la [[Guerra Civil Espanyola]].<ref>Glick, Thomas F., ''[http://www.accessmylibrary.com/coms2/summary_0286-7526716_ITM Sexual reform, psychoanalysis, and the politics of divorce in Spain in the 1920s and 1930s]'', ''[[Journal of the History of Sexuality]]'', 1 de enero de 2003</ref>
 
Després del congrés de Copenhaguen, se'n van realitzar més a [[Londres]] (1929), [[Viena]] (1930) i [[Brno]] (1932); es congressos previstos a [[Moscou]] i [[Chicago]] no es van poder realitzar per l'ascens de l'[[estalinisme]] i la [[Gran Depressió]]. D'altra banda, les lluites internes entre els revolucionaris, liderats per [[Wilhelm Reich]], i els reformistes, liderats per [[Norman Haire]], van provocar la dissolució de l'organització durant la segona meitat de la dècada de 1930.<ref name="WLSR" /> Entre els oradors que van parlar als diferents congressos es pot esmentar [[Vera Brittain]], [[George Bernard Shaw]] i [[Bertrand Russell]].