La '''mar Càspia''' (o '''mar Caspiana'''<ref>https://bibiloni.cat/ambbonesparaules/serbi.html</ref> (i '''mar Caspi''') és una [[mar tancada]] que ocupa la part més fonda d'una [[Depressió (geologia)|depressió]] entre [[Àsia]] i [[Europa]], la [[Depressió caspiana]], que forma part de la gran [[depressió aralocaspiana]].<ref name="GEC">{{ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0015808&BATE=mar%2520C%25C3%25A0spia|títol= mar Càspia |consulta= 20 de novembre de 2010 |autor= |data= |obra= Enciclopèdia.cat|editor= Enciclopèdia Catalana, SAU|arxiuurl= |arxiudata= |llengua=català }}</ref> És la massa d'[[aigua]] interior ([[Endorreisme|Conca endoerreica]]) més gran del món, amb una [[superfície]] de 371.000 [[km²]] (sense incloure el llac de [[Garabogazköl]]) i un [[volum]] de 78.200 [[km³]]<ref name="LakeNet">[http://www.worldlakes.org/lakedetails.asp?lakeid=8762 Lake Profile: Caspian Sea]. ''LakeNet.''</ref> amb característiques comunes tant amb els [[mar]]s com amb els [[llac]]s. Sovint és considerat el llac més gran del món, tot i que no és d'[[aigua dolça]] sinó [[Aigua de mar|salada]].<ref>{{ref-web|títol=Caspian Sea » General background|editor= CaspianEnvironment.org| url = http://www.caspianenvironment.org/caspian.htm| doi =|consulta= 28 d'octubre del 2010}}</ref><ref>{{ref-web|títol=ESA: Observing the Earth - Earth from Space: The southern Caspian Sea|obra=|editor= ESA.int|data=|url = http://www.esa.int/esaEO/SEM5GYTLWFE_index_0.html| doi =|consulta= 28 d'octubre del 2010}}</ref> Té nombroses [[Illa|illes]], la més gran de les quals és la d'[[Ogurja Ada]], que té 47 [[quilòmetre]]s de llargada; cap al nord la majoriamajor part de les illes són petites i deshabitades.
