Luis Ramírez de Lucena: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 28:
La [[Posició de Lucena]], una posició clau en la teoria de [[final d'escacs|final]]s de [[torre (escacs)|torre]] i [[peó]], és anomenada així en honor seu, malgrat que, de fet, no apareix al seu llibre (fou publicada per primer cop el 1634 per [[Alessandro Salvio]].) En canvi, el [[mat de la coça]], que comunament es relaciona amb el llegat de [[François-André Danican Philidor|Philidor]], sí que és al llibre.
A la fi del segle XV les regles actuals dels escacs ja havien aparegut però encara no estaven unificades, i en cada lloc es jugava amb matisos més o menys diferents. En aquesta època Luis de Lucena va compondre un llibre en el qual per primera vegada apareixien unificades totes les regles dels escacs, que són amb les que es juga actualment. Portava per títol Repetició d'amors i art d'escacs, amb 150 jocs de partit, i la primera edició va aparèixer a Salamanca en 1497. També incloïa les regles antigues.
És de suposar que es tracta d'un recull, ja que la seva riquesa d'idees és sorprenent, i si són obra de Lucena, caldria considerar-lo el major geni escaquístic de tots els temps. Tanmateix, la seva recopilació mostra un coneixement dels secrets del joc que el converteixen, segurament, en un dels més grans escaquistes del seu temps.
Lucena va enunciar més o menys succintament els principals plantejaments actuals: el Giuoco piano de l'obertura italiana, l'obertura espanyola, la del peó de dama, el gambit de rei, les defenses que avui es coneixen amb el nom de Philidor, Petrov, la francesa , l'holandesa, els fianchettos de rei i de dama, l'obertura d'alfil, i altres que posteriorment s'ha atribuït a escaquistes més moderns.
Inclou les idees fonamentals del desenvolupament de les peces, els problemes de l'avanç dels peons, sobretot els de l'enroc, la importància d'ocupar el centre, la d'obrir línies per als alfils, la torre i la dama.{{clear}}
== Vegeu també ==
| |||