Presidents del Club Joventut Badalona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Nova clau d'ordenació a Categoria:Presidents del Joventut de Badalona: " " usant HotCat |
m Corregit: "fins l'any" |
||
Línia 6:
L'any 1944 la iniciativa del president Francesc Minguell va permetre al club gaudir d'una pista tancada amb vestuaris al Carrer de Latrilla.<ref>{{ref-web|url=http://www.badalondia.com/es/que-ver-en-badalona/pabellon-municipal-la-plana|consulta=29 maig 2018|títol=Pabellón de La Plana|obra=Badalondia}}</ref> Les següents referències a la junta del Joventut les trobem l'any 1947, amb Frederic Ferrer al capdavant del club badaloní, i [[Xavier Estruch i Serrat]] com a vicepresident. L'any 1952, Estruch seria designat president del Joventut. Sota la seva presidència el club badaloní aconseguiria guanyar la [[Copa del Rei de bàsquet|Copa del Generalíssim]] a la final de [[Valladolid]], disputada contra el [[Secció de bàsquet del Reial Madrid Club de Fútbol|Reial Madrid]]. Abans de finalitzar aquell mateix any, Estruch va cedir el càrrec de president a Antonio Viñallonga.<ref name="EstruchEMD">{{ref-notícia|títol=Xavier Estruch: 53 años de fidelidad verdinegra|publicació=Mundo Deportivo|url=http://hemeroteca-paginas.mundodeportivo.com/EMD01/HEM/1983/02/04/MD19830204-026.pdf|consulta=12 maig 2018|data=4 febrer 1983|llengua=castellà}}</ref>{{efn|Antonio Viñallonga, apareix en algunes publicacions com "Vilallonga", error induït pel cognom del famós seleccionador de futbol de l'època. També apareix, de vegades, amb el nom de Josep.}}
[[Antoni Mas Vilalta]], mà dreta de Viñallonga i que havia començat la seva vinculació al club com a directiu en els anys 50,<ref name="Vilalta324">{{ref-notícia|títol=Mor als 92 anys Antoni Mas Vilalta, president del Joventut de Badalona durant les dècades dels 60 i 70|publicació=324|url=http://www.ccma.cat/324/mor-als-92-anys-antoni-mas-vilalta-president-del-joventut-de-badalona-durant-les-decades-dels-60-i-70/noticia/2243053/|consulta=29 maig 2018|data=9 desembre 2013}}</ref> va recollir el relleu al capdavant del club l'any 1962, i en va ser el president fins a l'any 78. En aquell primer any va rebre de mans de [[Joan Antoni Samaranch]] la medalla al Mèrit Esportiu.<ref>{{ref-notícia |títol=Inauguración oficial de las instalaciones deportivas del Club Juventud Badalona |publicació=La Vanguardia |url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1962/05/25/pagina-44/32706871/pdf.html |consulta=31 maig 2018 |data=25 maig 1962 |llengua=castellà}}</ref> Sota el seu mandat l'any 1966 es va fundar "Amics del Joventut", un grup de socis que actuaven com a mecenes de l'entitat badalonina. També va impulsar la construcció del pavelló Ausiàs March l'any 1972 i va crear l'Escola de Bàsquet l'any 1973.<ref>{{ref-notícia|títol=Mor Antoni Mas Vilalta, històric expresident de la Penya|publicació=Diari Ara|url=https://www.ara.cat/esports/Mas_Vilalta-Basquet-Badalona-Penya_0_1044495721.html|consulta=12 maig 2018|data=9 desembre 2013}}</ref> El seu mandat va viure un parèntesi la temporada 1966-67, en què Joan Walter i Casals va agafar les regnes de l'entitat. Just en aquesta temporada es va aconseguir la primera Lliga de la història del club.
En el mes de juliol de 1978 deixà la presidència,<ref>{{ref-notícia|títol=Núcleo verdinegro|publicació=La Vanguardia|url=http://www.pressreader.com/spain/la-vanguardia-1%C2%AA-edici%C3%B3n/20131210/282999692644034|consulta=29 maig 2018|data=10 desembre 2013}}</ref> proposant per al càrrec a [[Josep Lleal Riambau|Josep Lleal]], qui faria tàndem amb [[Joan Rosàs]]. Tots dos van dimitir al finalitzar la [[Temporada 1979-1980 del Club Joventut Badalona|temporada 1979-80]] degut a mala situació econòmica.<ref>{{ref-llibre|cognom=Conde Esteve, Justo; Ramos Pérez, José Ramón|títol=Joventut Badalona. La quinta esencia del basket|pàgines=117|lloc=Barcelona|any=1992|consulta=30 maig 2018}}</ref><ref>{{ref-notícia |cognom=Casanova |nom=Juan Antonio |títol=Josep Lleal es el hombre |publicació=La Vanguardia |url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1978/07/19/pagina-32/33743943/pdf.html |consulta=30 maig 2018 |data=19 juliol 1978 |llengua=castellà}}</ref> En el mes de maig de 1980 es van presentar dues candidatures per presidir la Penya: la de [[Santiago March i Blanch|Santiago March]] i la d'Antoni Barberà.<ref>{{ref-notícia |títol=La "Penya" busca presidente: ¿Antonio Barberá o Santiago March? |publicació=Mundo Deportivo |url=http://hemeroteca-paginas.mundodeportivo.com/EMD01/HEM/1980/05/11/MD19800511-021.pdf |consulta=30 maig 2018 |data=11 maig 1980 |llengua=castellà}}</ref> El 14 de maig sortiria escollit l'exalcalde de Badalona, el qual romandria al càrrec fins la seva dimisió el 17 de maig de 1982, a penes dos anys després del seu nomenament.<ref>{{ref-notícia |títol=¡El Joventut, roto! |publicació=Mundo Deportivo |url=http://hemeroteca-paginas.mundodeportivo.com/EMD01/HEM/1982/05/19/MD19820519-028.pdf |consulta=30 maig 2018 |data=19 maig 1982 |llengua=castellà}}</ref> Després de la seva dimissió, [[Xavier Estruch]] va presidir la junta gestora que va dirigir el Joventut, fins que en el mes de juny del mateix any va sortir escollit [[Lluís Conesa Espín|Lluís Conesa]].<ref>{{ref-notícia|cognom=Román|nom=Jorge|títol=La gestora tomó el mando|publicació=Mundo Deportivo|url=http://hemeroteca-paginas.mundodeportivo.com/EMD01/HEM/1982/05/27/MD19820527-025.pdf|consulta=14 maig 2018|data=27 maig 1982|llengua=castellà}}</ref>
| |||