Viquipèdia

Jacobus de Cessolis: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 1:
{{Infotaula de persona}}
 
'''Jacobus de Cessolis''' (a les seves obres en llatí, en italià: Jacopo da Cessole), fou un [[Orde dels Predicadors|frare dominic]] nascut a la segona meitat del [[segle XIII]] a la [[Llombardia]], establert posteriorment a [[Gènova]] i mort més tard del [[1322]]. És conegut per ser l'autor d'un dels primers llibres sobre els escacs.<ref name="Trecc">{{cite bookref-llibre|author1autor1=Dizionario-Biografico|author2autor2=|titletítol=Jacobus de Cessolis - Treccani|url=http://www.treccani.it/enciclopedia/iacopo-da-cessole_(Dizionario-Biografico)/|yearany=2018|publishereditorial=Treccani}}</ref>
 
Entre 1300 i 1330 va compondre en [[llatí]] el ''Liber de moribus hominum et officiis nobilium super ludo scacchorum'' ('Llibre dels costums dels homes i dels deures dels nobles o del Llibre d'escacs') repartit en quatre tractats. En aquest llibre, conegut com ''Ludus scacchorum'' o «Joc d'Escacs», s'explica la invenció del joc, atribuint , les peces, els peons, d'acord amb diverses llegendes i fins i tot els moviments, tal com avui es fan. Tot el llibre està impregnat de l'analogia entre els escacs i la societat medieva, atès que el s.XIV, ja estava molt assentada la metàfora dels escacs com a reflex de la vida, i de la societat. Cal tenir en compte que la societat medieval tenia un fort sentit guerrer.<ref name="Trecc" />
Línia 8:
Nascut a la segona meitat del segle XIII a [[Cessole]] (a la [[província d'Asti]] d'avui ), Jacopo el 1288 probablement va estar involucrat en la fundació del monestir dominicà de [[Savona]].<ref>«[1288] Addì 6 maggio, i padri Giacomo de' Cesoli e Pietro Castagna dell'ordine di S. Domenico … presero un luogo appresso il castello, non molto discosto dall'antica cattedrale; dove poi del 1306 fondarono una comoda chiesa e monastero», ''Delle memorie particolari e specialmente degli uomini illustri della città di Savona di Giovanni Vincenzo Verzellino'', curate e documentate da Andrea Astengo, Savona, Bertolotto & Isotta, 1885-1891 (rist. anast. Bologna, Forni, 1974), vol. 1, p. 217</ref> Les úniques notícies certes de la vida de Jacopo da Cessole van ser recollides per Kaeppeli  sobre la base de quatre documents, guardats als arxius estatals de Gènova, que es remunten als anys de 1317 a 1322, probablement passats pels dominicans a Gènova.<ref>«Iacobus de Cessolis», in Thomas Kaeppeli, ''Scriptores Ordinis Praedicatorum Medii Aevi'', Vol. II, Romae, Ad S. Sabinae, 1975, p. 311-7</ref> Un dels documents demostra el naixement de Jacopo a Cessole, a la província d'Asti, al nord de Gènova, però no se sap l'edat que tenia en el moment de l'estada genovesa ni mentre va viure. Durant l'estada genovesa va assistir a l'església de Santa Maria di Castello (on també hi van viure i treballar, Giovanni Balbi i Jacopo da Varazze ), un important centre cultural de l'època, i de 1317 a 1318 fou vicari de Iacopo da Levanto, un inquisidor de la Lombardía i de la marca Genovesa.
 
L'ortografia del seu nom varia enormement. Els molts manuscrits en llatí de la seva obra escriuen el seu nom com Cessolis (o Sessolis) més de trenta vegades, Cessulis (o Cesulis o Cessullis) gairebé vint vegades, les versions alemanyes tenen Cassalis vint vegades, les versions italianes tenen Cesole o Ducciasole. A part d'aquestes formes, hi ha Cessoles (en francès), o també Chessolis, Czessalis... en un total de més de trenta escrits addicionals. en en gairebé totes les llengües parlades durant l'[[Edat mitjana|Edat Mitjana]].<ref name="Trecc" /> Cal remarcar que hi ha un altre poble del mateix nom a prop de Chieri a l'antic comtat de Torí, triat per alguns autors, i que a França volen que sigui nascut al costat de Reims.<ref name="Cessolis)Brunet1900">{{cite bookref-llibre|author1autor1=Jacobus (de Cessolis)|author2autor2=Joseph Brunet|titletítol=De les costumes dels homens e dels oficis dels nobles sobrel joch dels eschachs|url=https://archive.org/details/delescostumesdes00jaco|yearany=1900|publishereditorial=LʾAvenç}}</ref>
 
=== Origen català? ===
[[Fèlix Torres i Amat de Palou]] el considerava un frare dominicà de Barcelona.<ref>{{cite bookref-llibre|titletítol=Memorias Para Ayudar A Formar Un Diccionario Critico De Los Escritores Catalanes, Y Dar Alguna Idea De La Antigua Y Moderna Literatura de Cataluña|url=https://books.google.com/books?id=8H1eAAAAcAAJ&pg=PA178|yearany=1836|pagespàgines=178–}}</ref><ref name="Bellet2005">{{cite bookref-llibre|authorautor=José Brunet y Bellet|titletítol=El ajedrez. Investigaciones sobre su origen|url=https://books.google.com/books?id=Jaz-GSlYoVAC&pg=PA282|yearany=2005|publishereditorial=Editorial HISPANO EUROPEA|isbn=978-84-255-1617-7|pagespàgines=282–}}</ref>
 
== Obra ==
Línia 35:
* 1337. Schachzabelbuch. Konrad von Ammenhausen.
 
* 1347. Traducció al francès de Jacques Ferron, dominicà.<ref name="BooneSosson2003">{{cite bookref-llibre|author1autor1=Marc Boone|author2autor2=Jean-Pierre Sosson|titletítol=Le verbe, l'image et les représentations de la société urbaine au Moyen Age: actes du colloque international tenu à Marche-en-Famenne du 24 au 27 octobre 2001|url=https://books.google.com/books?id=WUJtTSnBhukC&pg=PA209|yearany=2003|publishereditorial=Garant|isbn=978-90-441-1249-8|pagespàgines=209–}}</ref>
 
* 1385. MADRID: BIBLIOTECA NACIONAL. MS 921 (s. XIV-2: 1385).
Línia 51:
**1505
 
* 1474. ''Game and Playe of the Chesse''. William Caxton.<ref>[https://www.gutenberg.org/files/10672/10672-h/10672-h.htm CAXTON'S GAME AND PLAYE OF THE CHESSE.1474. A VERBATIM REPRINT OF THE FIRST EDITION.WITH AN INTRODUCTION BY WILLIAM E.A. AXON, M.R.S.L.]</ref> <ref name="Caxton1883">{{cite bookref-llibre|authorautor=William Caxton|titletítol=Game and Playe of the Chesse: A Verbatim Reprint of the First Edition, 1474|url=https://books.google.com/books?id=uFLJcpKyW9QC&pg=PT52|yearany=1883|publishereditorial=Library of Alexandria|isbn=978-1-4655-2960-2|pagespàgines=52–}}</ref><ref>[https://archive.org/download/caxtonsgameandp00cessgoog/caxtonsgameandp00cessgoog.pdf Caxton's Game and playe of the chesse, 1474.]</ref><ref>[https://www.youtube.com/watch?v=YsVJeQUdOyA Video: The Game and Playe of the Chesse - 1474 - William Caxton.]</ref>
 
* 1477. ''Schachzabel'', primera edició en alemany. A Augsburg.
Línia 62:
* 1493. LIBRO DE GIUCHO DI SCACCHI intitolato de costumi degli huomini et degli Offitii de’ nobili, Volgarizzamento di, F. Jacopone de Cessole dell’ Ordine de Predicatori.—-Firenze per Antonio Miscomini, 1493.
 
* 1504. ''Le jeu des eschez moralisé et l’ordre de Chevalerie''.<ref name="Belmas2006">{{cite bookref-llibre|authorautor=Elisabeth Belmas|titletítol=Jouer autrefois: essai sur le jeu dans la France moderne (XVIe-XVIIIe siècle)|url=https://books.google.com/books?id=J7GwpzXOPvMC&pg=PA136|yearany=2006|publishereditorial=Editions Champ Vallon|isbn=978-2-87673-436-4|pagespàgines=136–}}</ref><ref name="Walker1841verard">{{cite bookref-llibre|authorautor=George Walker|titletítol=A New Treatise on Chess by George Walker|url=https://books.google.com/books?id=XTi5zRVOyhAC&pg=PA266|yearany=1841|publishereditorial=Sherwood, Gilbert, & Piper|pagespàgines=266–}}</ref>
 
* 1505. LE JEU DEs ECHECS MORALIsE, TRAD. du LATIN EN FRANÇOIS PAR JEHAN DE VIGNAY
 
* 1549. <ref name="Cessolis)1549">{{cite bookref-llibre|authorautor=Jacobus (de Cessolis)|titletítol=Dechado de la vida humana. Moralmente sacado de Juego del Axedrez|url=https://books.google.com/books?id=iAZXAAAAcAAJ|yearany=1549}}</ref>
 
* c 1750. BARCELONA: BIBLIOTECA UNIVERSITÀRIA. MS. 239 (S. XVIII-1).
**en català
 
* 1818. ''The buke of ye chess''.<ref name="Cessolis)1818">{{cite bookref-llibre|authorautor=Jacobus (de Cessolis)|titletítol=The buke of ye chess|url=https://books.google.com/books?id=G5laAAAAYAAJ|yearany=1818|publishereditorial=Auchinleck Press}}</ref>
* 1829. ''Volgarizzamento del libro de'costumi e degli offizii de'nobili sopra il giuoco degli scacchi di frate Jacopo da Cessole: tratto nuovamente da un codice Magli''abechiano.<ref name="Cessolis)1829">{{cite bookref-llibre|authorautor=Jacobus (de Cessolis)|titletítol=Volgarizzamento del libro de'costumi e degli offizii de'nobili sopra il giuoco degli scacchi di frate Jacopo da Cessole: tratto nuovamente da un codice Magliabechiano|url=https://books.google.com/books?id=tP9dAAAAcAAJ&pg=PA1|yearany=1829|publishereditorial=Tipografia del dottore Giulio Ferrario|pagespàgines=1–}}</ref>
 
* 1902. <ref name="CessolisSartório1902">{{cite bookref-llibre|author1autor1=Jacobus de Cessolis|author2autor2=Manuel de Bofarull y de Sartório|titletítol=Libre de bones costumes dels homens e dels oficis dels nobles: sermò d'en Jaume Cessulis en latí preycat, sobre lo joch dels scachs ; trelladat en lo XVen segle a la lenga catalana ; segons un Ms. de la Catedral de Girona transcrit per Manel de Bofarull|url=https://books.google.com/books?id=nnMZAAAAYAAJ&pg=PP5|yearany=1902|publishereditorial=Francisco X. Altés|pagespàgines=5–}}</ref>
 
== Vegeu també ==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Jacobus_de_Cessolis»