Dinastia dels Habsburg: diferència entre les revisions

* Els Habsburg pròpiament austríacs, primer [[Arxiducat d'Àustria|arxiducs d'Àustria]] i emperadors elegits del [[Sacre Imperi Romanogermànic|Sacre Imperi romanogermànic]] (1156/1453-1804) i després [[Imperi Austríac|emperadors d'Àustria]] ([[1804]]-1867/[[1918]])

'''[[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles I]] (I també als països de la corona d'Aragó)''' que regnà sobre l'[[Imperi Espanyol|Imperi espanyol]] entre 1516-1556: amb només 16 anys, el [[1516]] va succeir en la pràctica el seu avi [[Ferran II el Catòlic]] com a sobirà dels estats que conformaven la corona d'Aragó (i igualment féu en la corona de Castella). Al [[Principat de Catalunya]] va jurar com a comte de Barcelona el [[1519]] en nom propi, però també en el de la seva mare [[Joana la Boja]] (a través de la qual li venien els drets successoris del seu avi).<ref name="Diccionari"/> La notícia que havia estat elegit emperador li va arribar precisament a Barcelona, motiu pel qual va marxar per ser coronat (fet que succeí a Aquisgrà el 1520), però sense convocar les necessàries [[corts del Regne de València]].<ref name="GEC1">[[#GEC1|L'Enciclopèdia.cat]]</ref> Carles va regir les seves vastes possessions seguint la concepció medieval borgonyona (i catalana) patrimonial que entenia els diversos estats com a subjectes auto-governatsautogovernats per llurs pròpies lleis i interessos, i que l'únic que tenien en comú era un mateix sobirà. Pel que fa a la corona d'Aragó, va establir el costum de convocar les corts a [[Montsó]] per als tres regnes,<ref name="GEC1"/> ([[Corts de Montsó (1533)|1533]], [[Corts de Montsó (1537)|1537]], [[Corts de Montsó (1542)|1542]], [[Corts de Montsó (1547)|1547]], [[Corts de Montsó (1553)|1553]]). Seguint la tradició medieval (i la necessitat política) va ser un monarca itinerant, i visità en diverses ocasions els estats catalans (per ex., el 1535 era a Catalunya per organitzar l'[[Expedició a Tunis (1535)|expedició a Tunis]]).<ref name="Diccionari"/>