Casa Milà: diferència entre les revisions

L'any [[1984]] fou declarada [[Patrimoni de la Humanitat|Bé Cultural del Patrimoni Mundial]] &nbsp;per la [[UNESCO]] pel seu valor universal excepcional.<ref>{{Ref-web|url=https://www.lapedrera.com/ca/patrimoni-de-la-unesco-0|títol=Patrimoni de la UNESCO|consulta=2017-10-08}}</ref> Des de l'any 2013 és la seu de la Fundació Catalunya La Pedrera,<ref>{{Ref-web|url=http://www.fundaciocatalunya-lapedrera.com/ca/home|títol=Fundació Catalunya - La Pedrera|consulta=8 maig 2016}}</ref> que gestiona les diverses exposicions i activitats que s'hi fan i les visites a l'edifici.<ref>[https://www.lapedrera.com/ca/home visites a l'edifici.]</ref>

L'edifici no respectava cap norma d'estil convencional, motiu pel qual va rebre moltes crítiques. Per començar, el nom «La Pedrera» és de fet un malnom assignat pels ciutadans que censuraven la seva heterodòxia.<ref name=huertas/> La singular estructura de l'edifici, i la relació entre Gaudí i Pere Milà van ser objecte de burla i escarni públic i caricaturitzades en diverses publicacions satíriques de l’època.<ref>{{Ref-web|url=http://pedrerainedita.lapedrera.com/ca/aportacions/acudits-0|títol=Acudits (La Pedrera Inèdita)|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref> L'any 1910 [[Joan García Junceda i Supervia|Joan Junceda]] presentava l'edifici en un acudit a la revista ''¡Cu-Cut!,'' &nbsp;com una «[[mona de Pasqua]]» i més endavant, el 1925, a la revista ''[[En Patufet]]'' comentava com devia ser de difícil posar domassos als balcons. És el primer cop que el nom de La Pedrera es veu escrit relacionat amb Casa Milà. [[Ismael Smith Marí]] insinuava el 1909 que havia patit un terratrèmol com a [[Messina]] i [[Josep Costa Ferrer|Picarol]] l'assimilava a un imaginari [[Valhalla]] [[wagnerià]] o amb una defensa antibèl·lica de la [[guerra del Marroc]], o amb un [[hangar]] per a [[dirigible]]s (revista &nbsp;''l'Esquella de la Torratxa'' 4 gener de 1912).

En un primer moment, l’Ajuntament va requerir als propietaris la legalització mitjançant el pagament d’una multa o bé l’enderrocament de les golfes i el terrat. Finalment, el 28 de desembre de 1909, la Comissió de l’Eixample va certificar que l’edifici tenia caràcter monumental i no havia d’ajustar-se estrictament a les ordenances municipals. En concret deia ''“salta a la vista que l’edifici en qüestió sigui quin sigui el seu destí, té un caràcter artístic que el separa de la resta”'', tot i que aquest caràcter monumentals no els va evitar el pagament de la multa de 10.000 ptes. &nbsp;

Després de la mort de l'arquitecte el 1926, Roser Segimon es va desfer de bona part dels mobles que havia dissenyat Gaudí. A la vegada, al març del 1927 Josep Bayó presenta a Roser Segimon la reforma del pis principal. Les feines encarregades consistien a enderrocar 532,50 m² &nbsp;de cels rasos i fer obra nova dissenyada pel decorador Modest Castañé i Lloret, a l'[[estil Lluís XVI]]. Les estances afectades van ser: la sala de festes, el hall i el vestíbul –amb els corresponents altells–, el despatx i el saló, la sala menjador, el dormitori i el corredor; alhora, també es va treure el parquet i les persianes i es van substituir 20 portes i finestres.El cost total de l’obra va ser de 19.481,25 ptes.: 4.458,85 ptes. dels enderrocs i 15.022,35 ptes. de l’obra nova.<ref>{{Ref-web|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2001/12/21/pagina-49/34201797/pdf.html?search=bassegoda|títol=Joan Bassegoda i Nonell, El derribo de la Pedrera. 2001|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://pedrerainedita.lapedrera.com/ca/aportacions/el-cel-ras-desaparegut|títol=El cel ras desaparegut (La Pedrera Inèdita)|consulta=14 d'octubre de 2017|llengua=|editor=|data=}}</ref>

El [[19 de febrer]] de [[1987]] varen començar les obres més urgents, com la restauració i neteja de la façana. L'encàrrec va ser dut a terme pels arquitectes [[Josep Emili Hernández-Cros]] i [[Rafael Vila]]. L’any 1989 van redactar un Pla Director per a la restauració i rehabilitació de la casa Milà en el qual es proposava un extens programa d'intervencions, adequacions i usos en el conjunt de l'edifici: planta principal com a sala d'exposicions, planta soterrani com Auditori i Sala polivalent, planta golfes com a Centre interpretació permanent sobre la vida i obra de Gaudí, planta terrat com a plaça pública, visita de l'edifici i contemplació de la ciutat, i de planta entresòl a quarta, ambdues incloses, com habitatges i locals de negoci. Aquest Pla Director va merèixer l'aprovació del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de la Unitat de Protecció del Patrimoni Monumental i Històric de l'ajuntament de Barcelona.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Asarta|nom=Francisco Javier|capítol=Restauració de La Pedrera|títol=La Pedrera. Gaudí i la seva obra|url=|edició=|llengua=Català|data=1998|editorial=Fundació Caixa Catalunya|lloc=Barcelona|pàgines=140|isbn=84-89860-04-1}}</ref> La restauració i adequació a nous usos, es va completar el 27 de juny de 1996 en un lliurament simbòlic a la ciutadania amb un espectacle organitzat per la companyia teatral «Els Comediants» amb el lema «Per Barcelona no posem un granet de sorra, sinó tota una Pedrera». &nbsp;

L'any 1975 [[Michelangelo Antonioni]] va fer servir La Pedrera com a escenari de la pel·lícula ''[[Professione: reporter|El reporter]]'' amb [[Jack Nicholson]] i [[Maria Schneider]]. Posteriorment s'hi han rodat ''Les últimes tardes amb Teresa'', de [[Gonzalo Herralde]] (1983), ''Gaudí'', de [[Manuel Huerga]] (1988), ''Els mars del sud'', de [[Manuel Esteban]] (1992).<ref name="huertas" /> El 2001 també es van filmar algunes escenes de la pel·lícula Gaudi ''Afternoon'', una comèdia de [[Susan Seidelman]].<ref>{{Ref-web|url=http://pedreraeducacio.lapedrera.com/cat/index.htm|títol=Lloc de ficció_cites de cine (La Pedrera educació)|consulta=Octubre 2017|llengua=|editor=|data=}}</ref> Darrerament s'ha incorporat a la llista una desconeguda pel·lícula "de culte" suïssa ''[[:fr:L'Inconnu_de_Shandigor|L'Inconnu de Shandigor]]'' dirigida Jean-Louis Roy &nbsp;el 1967.<ref>{{Ref-web|url=http://pedrerainedita.lapedrera.com/ca/aportacions/la-pedrera-i-el-cinema-linconnu-de-shandigor|títol=La Pedrera i el cinema. L'Inconnu de Shandigor. (La Pedrera Inèdita)|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>

Pel que fa a la pintura decorativa, els artistes que hi varen intervenir són: [[Iu Pascual i Rodés|Iu Pascual]], [[Teresa Lostau]], [[Xavier Nogués]], [[Lluís Morell i Comet]] i [[Aleix Clapés i Puig|Aleix Clapés]].<ref>{{ref-llibre|títol =Gaudí o espacio, luz y equilibrio|nom=Joan |cognom=Bassegoda Nonell|editor =Criterio Libros|data=2002|isbn =9788495437105|llengua=castellà}}, pàg. 197</ref> S’ha escrit poc, de les pintures dels vestíbuls, i fins i tot alguns autors han apuntat que no estaven a l'alçada de la modernitat que representa La Pedrera. Tot i així, són &nbsp;part essencial del [http://pedrerainedita.lapedrera.com/ca/aportacions/les-pintures-murals-de-la-pedrera repertori decoratiu de l’edifici], &nbsp;que també es va estendre als interiors dels habitatges, tot i que aquests, malauradament, han desaparegut. &nbsp;El projecte dels vestíbuls consistia en una sèrie de &nbsp;murals que imitaven tapissos de tema mitològic de la col·lecció del Patrimoni Nacional. &nbsp; El &nbsp;déu Pan tocant la siringa, &nbsp;un &nbsp;jardí, els &nbsp;pecats capitals, rams de flors, el &nbsp;déu Vertumne &nbsp;transformant-se per enamorar la &nbsp;deessa Pomona, un festí, un &nbsp;sol, una &nbsp;àliga &nbsp;i fins i tot un &nbsp;naufragi, són algunes de les &nbsp;escenes de les pintures distribuïdes entre els dos vestíbuls de les entrades de La Pedrera. Segons les darreres investigacions a càrrec del Dr. Carlos Alejandro Lupercio<ref>[http://www.tdx.cat/handle/10803/129415 Dr. &nbsp;Carlos Alejandro Lupercio]</ref> &nbsp;es pot certificar l'autoria i identificar les escenes representades.

En el marc del centenari de la construcció de La Pedrera el 2012<ref>[https://www.lapedrera.com/ca/la-pedrera-patrimoni/100%20anys centenari de la construcció de La Pedrera el 2012]</ref> es va posar en marxa el projecte «La Pedrera inèdita»,<ref>{{Ref-web|url=http://pedrerainedita.lapedrera.com/ca|títol=La Pedrera al llarg del temps {{!}} La Pedrera Inèdita 1906-1986|consulta=2017-10-14}}</ref> que permet &nbsp;descobrir documents, escrits i relats orals fins ara inèdits, o molt poc coneguts, relatius a la història de La Pedrera entre els anys 1906, en què es va iniciar la construcció, i 1986, en què va ser adquirida per Caixa Catalunya. &nbsp;

A través d'aquest projecte s'ha pogut saber que uns dels primers residents uns dels primers residents<ref>{{Ref-web|url=http://pedrerainedita.lapedrera.com/ca/aportacions/una-residencia-la-casa-mila-els-primers-llogaters-paco-abadal-i-merce-duran|títol=Una residència a la Casa Milà, els primers llogaters: Paco Abadal i Mercè Durán {{!}} La Pedrera Inèdita 1906-1986|consulta=2017-10-14}}</ref> va ser [[Francesc Serramalera i Abadal|Paco Abadal]], conegut ''sportsman i'' propietari de la la marca d'automòbils &nbsp;[[F.S. Abadal y Cia|Abadal y Cía]]. Un altre resident il·lustre va ser,<ref>[http://pedrerainedita.lapedrera.com/ca/aportacions/aleix-clapes-i-les-pintures-murals-del-pis-gache-la-casa-mila-0 Alberto I. Gache, cònsol de la República Argentina a Barcelona]</ref> que tenia la seu del consolat al 1r-2a de la Casa Milà. En l'aportació es poden llegir part de les seves memòries on el consol descriu el que era viure a La Pedrera: ''«Habitaba yo entonces la casa más llamativa y rara de Barcelona,(…) situada en el Paseo de Gracia, esquina a la calle de Provenza, de la cual se contaban cosas estupendas. (…) Aquel ciclópeo caserón de gran ventanaje, aquellos balcones salientes y desconcertantes y especialmente aquellas columnas gruesas y torcidas que parecen derrumbarse, (…) me seducía, me atraía, como todo aquello que sale de la vulgaridad.»''.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Gache|nom=Alberto I,|títol=Corazones i cerebros; Juan de Gasso, editor. Barcelona, sense data, pp. 247-248.|url=http://pedrerainedita.lapedrera.com/sites/default/files/corazones_y_cerebros_alberto_i.gache_1924_1.pdf|edició=|llengua=|data=|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref> També es pot consultar tot el referent a la decoració interior de l'anomenat «Pis Gache» del que es conserven les úniques fotografies d'interior d'època. En el mateix replà i ens les mateixos anys hi va viure el príncep egipci Ibrahim Hassan,<ref>{{Ref-web|url=http://pedrerainedita.lapedrera.com/ca/aportacions/un-harem-la-pedrera-0|títol=Un harem a La Pedrera {{!}} La Pedrera Inèdita 1906-1986|consulta=2017-10-14}}</ref> que era diplomàtic, home de negocis i a Barcelona exercia com a president de la Societat del Tramvia Casa Gomis – Rabassada, que donava servei al desaparegut Casino de la Rabassada. &nbsp;I també hi va fer estades Teresa Mestre de Baladia,<ref>{{Ref-web|url=http://pedrerainedita.lapedrera.com/ca/aportacions/un-enigma-damor-la-pedrera|títol=Un enigma d'amor a La Pedrera {{!}} La Pedrera Inèdita 1906-1986|consulta=2017-10-14}}</ref> la [[La ben plantada|''Ben Plantada'' d'Eugeni d'Ors]], la dona bellíssima, admirada per tots i musa enigmàtica que esdevindrà icona del Noucentisme i essència de la renaixent catalanitat. &nbsp;