Edgard Varèse: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -Volum nº. +Volum núm. |
Ampliació de l'article |
||
Línia 53:
El [[1921]], amb [[Carlos Salzedo]], va fundar la [[International Composers' Guild]]. Va interpretar algunes de les seves obres per a conjunts petits, principalment vents i percussió, on va presentar de forma compacta les innovacions d{{'}}''Amèriques'': ''Hyperprism'' ([[1923]]), ''Octandre'' ([[1923]] i amb coreografia anys més tard de [[Félix Blazka]]) i ''Intégrales'' ([[1925]]). Amb ''Arcana'' ([[1927]]) va retornar a l'orquestra i va posar fi al seu període més productiu. Durant aquest període a Nova York va donar lliçons i entre altres alumnes va tenir a [[Ignacio Fernández Esperón]].
Va residir a París durant cinc anys, durant els quals va escriure ''Ionisation per a orquestra de percussió'' ([[1931]]). També es va interessar pels instruments electrònics i va compondre per a dos [[Theremins]] o [[ones Martenot]] a ''Equatorial per a baix, metalls, teclat i percussió'' ([[1934]]). ''Densitat 21.5'' ([[1936]]) va ser la seva última obra completada en les dues dècades següents. Durant aquest temps va fer plans per a ''Espace'', obra que faria ús simultani d'ones de ràdio de tot el món. Durant els anys 1950 a més de compondre donava lliçons, tenint entre els seus alumnes a [[Luc Ferrari]].<ref name="Enciclopèdia Espasa v. 23">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 764, pàg. 900. (ISBN 84-239-4523-5)''</ref> Gràcies al desenvolupament de la música electrònica, va produir ''Déserts'', per a vent, percussió i cinta ([[1954]]) i un ''Poème électronique'' ([[1957]]-[[1958]]). Els seus últims anys es va dedicar a projectes sobre la nit i la mort, com ''Nocturnal'', obra inconclusa, per a cor i orquestra de cambra ([[1961]]).
Les seves obres han influenciat a compositors d'avantguarda com [[Frank Zappa]] i [[Henry Dixon Cowell]].
== '''Vida''' ==
Varese va passar una part de l’infància a Paris i una altra part a Borgonya, on hi tenia familiars materns, regió amb la que tenia un vincle molt estret. De fet, la seva primera obra orquestral la va anomenar ''Bourgogne''. El 1893 la família Varèse s’instal·là a Torí, on el seu pare –Henri Varèse-, pretenia que el seu fill Edgar estudiés una carrera comercial, el va encaminar cap als estudis de matemàtiques i enginyeria. Però Edgar es va oposar a la voluntat del seu pare i va començar els estudis musicals amb [[Giovanni Bolzoni]] al 1900 i ben aviat ja composà una òpera pels seus companys d’escola.
Va marxar a Paris el 1903 i l’any següent entrà a l’Schola Cantorum, on els seus mestres foren [[Roussel]] (composició, contrapunt i fuga), [[Bordes]] (musica pre-classica), i [[Vincent d'Indy|Vincent d’Indy]] (direcció). Al 1905 va deixar l’Schola Cantorum per anar a classes de composició amb [[Charles-Marie Widor]] al Conservatori.<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=Griffiths|nom=Paul|article=http://www.oxfordmusiconline.com/grovemusic/view/10.1093/gmo/9781561592630.001.0001/omo-9781561592630-e-0000029042?result=1&rskey=5OLnf6&mediaType=Article|publicació=Varèse, Edgard [Edgar]|url=|data=20 January 2001|pàgines=}}</ref>
Dos anys despres, al 1907, va deixar Paris per anar a Berlin. Allà conegué a [[Hugo von Hofmannsthal|Hofmannsthal]], qui va donar a conèixer la música de Varèse a [[Richard Strauss]] i aquest va convèncer a [[Stransky]] per interpretar ''Bourgogne'' el 1910. A partir d’aquí començà a tenir molts contactes amb els músics més importants del moment. Va fer diverses visites a Paris, on va conèixer Rolland i [[Claude Debussy|Debussy]], a qui va mostrar l’atonalisme de [[Arnold Schönberg|Schoenberg]] (Varèse havia sentit ''Pierrot lunaire'' el 1912 a Berlin).
El 1913 tornà a Paris, deixant molts dels seus manuscrits a Berlin, on foren destruïts degut a un incendi a casa seva. A Paris va conèixer a [[Jean Bertrand]] i el seu instrument elèctric, el “[[dyanphone]]”, i va prendre molt interès amb aquest.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Henderson|nom=Robert|article=The Musical Times, Vol. 106, No. 1474|publicació=Varèse|url=http://www.jstor.org/stable/954344|data=Desembre 1965|pàgines=942-944}}</ref>
Allà també va contactar amb artistes com [[Guillaume Apollinaire|Apollinaire]], [[Erik Satie|Satie]] i [[Jean Cocteau|Cocteau]], però aviat, el 1916, va deixar Europa i es va establir a Nova York. El 1918 comença la que seria la seva obra principal, ''Amériques'' per a gran orquestra. Posteriorment composà ''Hyperprisme'' (1922) per a vents i percussió, ''Arcanes'' (1927) per a gran orquestra, ''Ionisation'' (1929-1931) per a 13 percussionistes i ''Densité 21,5'' (1935).
El seu treball ''Déserts'' (1954) integra sons gravats en cinta amb instruments de vent, percussió i piano. ''Poème électronique'' (1958) es va presentar a l'exposició mundial de Brussel·les.
Va participar a la fundació del Gremi Internacional de Compositors l'any 1921 i l'Associació Panamericana de Compositors l'any 1927.
El 1962 va ser elegit per l'[[Institut Nacional d'Arts i Lletres]], la [[Reial Acadèmia Sueca de Música|Real Academia Sueca]], i va rebre el Premi Arts Creatives de la [[Universitat de Brandeis|Universitat Brandeis]]. Un any després va rebre el primer premi Koussevitsky de gravació internacional. Va morir el 6 de novembre de 1965.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Graham|nom=Marta|article=The American Magazine of Art, Vol. 27, No. 6|publicació=THE PAN-AMERICANS|url=http://www.jstor.org/stable/23932242|data=Juny 1934|pàgines=340}}</ref>
== '''Obra''' ==
Va ser un explorador incansable de les noves tècniques i de les seves possibilitats d'aplicació al llenguatge musical. En la seva faceta compositiva es veia a si mateix com un investigador del desconegut, i considerava que la música era un "art científic", una disciplina pròxima a les matemàtiques en què el compositor havia de col·laborar amb científics per dur a terme els seus projectes.
Va ser influenciat des de molt jove per Satie, Debussy, [[Hector Berlioz|Berlioz]] i R. Strauss, així com per Busoni. Des de molt aviat es va veure atret per les propietats físiques del so que va voler explorar a través de les seves composicions, fins al límit, i la seva influència va durar dècades, essent pioner de l'electroacústica. Fixava la seva atenció en algunes de les seves qualitats: el timbre instrumental (color), utilitzat des de la forma més agressiva al major refinament i en gran varietat d'instruments; el ritme, primitiu i generador d’àmplies dinàmiques gairebé sempre abruptes.
Ambdues qualitats sonores condicionaren el seu entusiasme pels mitjans electrònics i les noves sonoritats: ''[[Theremin]]'', ''Martenot'', cinta magnètica pre-gravada, que li va permetre desenvolupar la seva idea d'espai sonor. I per últim convé indicar una constant en les seves estructures musicals: la idea fixa, unes vegades una simple nota i la seva ''apoiatura'', repetitiva, com a base de desenvolupament.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Wen-Chung|nom=Chou|article=Perspectives of New Music, Vol. 5, No. 1|publicació=The Liberation of Sound|url=http://www.jstor.org/stable/832385|data=Tardor-hivern 1966|pàgines=11-19}}</ref>
== '''Aportació a la música''' ==
L'any 1919 va fundar la Nova Orquestra Simfònica, una agrupació amb l'objectiu de difondre la música moderna. El 1921 va crear el Gremi de Compositors Internacionals juntament amb l'artista franco-americà [[Carlos Salzedo]]. Aquesta organització, que es mantingué activa durant sis anys, organitzava concerts amb obres de compositors contemporanis com Schoenberg, Stravinsky, [[Alban Berg]], [[Anton Webern|Webern]] o el propi Varèse.
Després del cessament de les activitats de la organització, Varèse va contribuir a fundar la Societat Panamericana de Compositors (1928-34), dedicada a promocionar la música experimental a Estats Units, Amèrica Llatina i Europa.
Entre 1928 i 1933 va tornar a traslladar la seva residència a París. En aquesta època es va començar a interessar per l'estudi de les possibilitats dels instruments electrònics i, amb les seves indicacions, l'enginyer rus León Theremin va crear l'instrument que porta el seu nom, el ''[[Theremin|thérémine]]'' o ''ondas thérémine''. El 1937 va començar a donar classes de composició i orquestració en una escola d'art de Santa Fe, i l'any següent es va traslladar a Los Ángeles i posteriorment a Nova York. Allí va fundar l'any 1943 el Gran Cor de Nova York, que es va mantenir en actiu fins a 1947 i el seu repertori estava centrat en la música coral renaixentista i barroca. Després de la dissolució del cor, Varèse va acceptar un lloc de lector de composició a la [[Universitat de Colúmbia|Universitat de Columbia]] (Nova York), a més d'assistir com a professor al curs d'estiu de música contemporània de Darmstadt en 1950.
En la dècada dels anys cinquanta, Varèse va aconseguir fer realitat alguns dels projectes que s'havia planejat gràcies a l'obtenció d'una gravadora Ampex. Aquest aparell li va permetre recopilar sons per a les parts de la cinta magnètica de la seva obra ''Déserts'', que va ser completat als estudis de la RTF ([[Radiodiffusion-Télévision Française]]) el 1954 i estrenà aquell mateix any a París.<ref name=":0" />
== '''Obres que han sobreviscut''' ==
* Un grand sommeil noir (P. Verlaine), lv, pf (1906)
* Amériques, orch, ?1918–1921
* Philadelphia, Academy of Music, 9 April 1926, Philadelphia Orchestra, cond. Stokowski; rev. 1927, Paris, Maison Gaveau, 30 May 1929, Orchestre des Concerts Poulet, cond. Poulet; later revs. incorporated in edn by Chou Wen-chung (1973)
* arr. by composer for 2 pfs 8 hands c 1922-1927
* Offrandes, S, small orch, 1921:
* Chanson de là-haut (V. Huidobro), La croix du sud (J.J. Tablada); New York, Greenwich Village Theater, 23 April 1922, N. Koshetz, cond. C. Salzedo
* Hyperprism, 9 wind, 7 perc, 1922–3
* New York, Klaw Theater, 4 March 1923, cond. Varèse
* Octandre, fl + pic, cl + E♭ cl, ob, bn, hn, tpt, trbn, db, 1923
* New York, Vanderbilt Theater, 13 Jan 1924, cond. R. Schmitz; ed. Chou (1980)
* Intégrales, 11 wind, 4 perc, 1924–5
* New York, Aeolian Hall, 1 March 1925, cond. Stokowski; ed. Chou (1980)
* Arcana, orch, 1925–7
* Philadelphia, Academy of Music, 8 April 1927, Philadelphia Orchestra, cond. Stokowski; rev. 1960
* Ionisation, 13 perc, 1929–31
* New York, Carnegie Hall, 6 March 1933, cond. Slonimsky
* Ecuatorial (prayer from Popol Vuh of Maya Quiché, trans. Father Jimines), B (solo/unison chorus), 8 brass, pf, org, 2 ondes martenots, 6 perc, 1932–4
* New York, Town Hall, 15 April 1934, C. Baromeo, cond. Slonimsky
* Density 21·5, fl, 1936
* New York, Carnegie Hall, 16 Feb 1936, Barrère
* Etude pour Espace, chorus, 2 pf, perc, 1947
* New York, New School for Social Research, 23 Feb 1947, cond. Varèse
* Déserts, 14 wind, pf, 5 perc, 2-track tape, ?1950–54, Paris, Théâtre des Champs-Elysées, 2 Dec 1954, Orchestre National, Radiodiffusion-Télévision Française, cond. Scherchen; tape rev. 1960, 1961, 1961
* La procession de Vergès (tape for film Around and About Joan Mirò, dir. T. Bouchard), 1955
* Poème électronique, 3-track tape, 1957–8
* Philips Pavilion, Brussels Exposition, 2 May 1958
* Nocturnal (from A. Nin: The House of Incest, meaningless syllables by Varèse), S, B chorus, small orch, 1961, inc.; New York, Town Hall, 1 May 1961, cond. Craft; ed. and completed from notes and sketches by Chou (1973)
== '''Projectes sense acabar''' ==
* The One-All-Alone (stage work, L. Varèse), 1927
* L'astronome (stage work, writers involved at various times incl. A. Artaud, P. Carpentier, J. Desnos, Giono), 1928–9 [for scenario by Varèse see Ouellette]
* Espace (A. Malraux involved 1937), chorus, orch, 1929–c1940 [for scenario by Varèse see Miller]
* Metal, S, orch, 1932
* Dans la nuit (Michaux), chorus, 15 brass, org, 2 ondes martenot, perc, 1955–61
* Nocturnal II (Nuit) (from Nin: The House of Incest), S, fl, ob, cl, 1/2 tpt, 2 trbn, perc, db, 1961–5
== '''Obres perdudes''' ==
* Martin Pas (op, Varèse, after J. Verne), boys' vv, mand, c1895
* Works of c1905–5:
* Apothéose de l'océan, sym. poem; Chanson des jeunes hommes, orch; Colloque au bord de la fontaine; Dans le parc; Poème des brumes; Prélude à la fin d'un jour, after L. Deubel, orch; Souvenir (Deubel); 3 Pieces, orch; 2 rhythmic prose pieces (Deubel)
* Rhapsodie romane, orch, 1905–6
* pf version perf. Paris, 1906
* Bourgogne, sym. poem, 1908
* Bluthner Orchestra, cond. Stransky, Berlin, Bluthner Hall, 15 Dec 1910
* destroyed by Varèse, c1962
* Gargantua, sym. poem, inc.
* Mehr Licht, orch, 1911
* preworked as Les cycles du nord, orch, 1912
* Oedipus und die Sphinx (op, H. von Hofmannsthal), 1909–13
== Referències ==
| |||