Abadia de Fulda: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m espais als encapçalaments de Vegeu també
mCap resum de modificació
Línia 1:
{{FR|data=agost de 2017}}
{{Infotaula edifici}}
L{{'}}'''Abadia de Fulda''' (lat. '''Abbatia Fuldensis'''; alemany '''Reichskloster Fulda''', '''Reichsabtei Fulda''') fou una important abadia benedictina a [[Fulda (Alemanya)|Fulda]]. Fundada en el segle VIII, esdevingué un centre cultural molt important, amb un [[scriptorium]] notable que produí obres conservades i una important biblioteca. Nombrosos intel·lectuals [[carolingis]] reberen formació en aquesta abadia.
 
==Fundació==
El 742 [[Bonifaci de Fulda]] va demanar al seu deixeble [[Sturmius]] de cercar un emplaçament per a un monestir. Sturmius va començar la construcció el 12 de març del 744 en les terres que serien oficialment cedides per [[Carloman (fill de Carles Martell)|Carloman]] el 747. Bonifaci va nomenar Sturmius com a primer abat del monestir (ho seria fins a 779) i el va posar sota la [[regla de Sant Benet]]. El mateix Sturmius va ser enviat a Itàlia per observar, a [[Abadia de Montecassino|Montecassino]], la vida sota les normes de la regla. L'abadia fou posada sota l'advocació del [[Jesucrist|Salvador]], però aviat va canviar el seu patronatge pel de Sant Bonifaci (patronatge ja esmentat des de 761).
 
==Desenvolupament==
Linha 10 ⟶ 11:
Quan Bonifaci fou assassinat el 754 a [[Dokkum]], va ser soterrat a Fulda i això convertí l'abadia en un centre de peregrinació.
 
[[Raban Maur]] fou el cinquè abat de l'abadia, de 822 a 842, poc abans de ser elegit bisbe de [[Magúncia]]. La vinculació de Raban Maur amb l'abadia era anterior ja que hi havia entrat, encara nen, com a oblat i n'havia estat director de l'escola monàstica. Sota la seva direcció, la biblioteca i el scriptorium es van convertir en uns dels més importants de l'Europa del seu temps.
 
== Vegeu també ==