Giulio Aleni: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Article nou
m Corregit: "a Xina"
Línia 15:
Alguns autors consideren que Aleni va ser sens dubte el jesuïta que millor va realitzar amb èxit una síntesi d'un apostolat entre l'acció directe i el diàleg amb els lletrats xinesos.<ref name=":3" />
 
Motivat pel conflicte de la [[controvèrsia dels ritus]] el 1638 va tenir que exiliarse i no va poder tornar a la Xina fins elal 1639.<ref name=":2" />
 
Durant el període 1633-1636 l'Església a la Xina havia crescut considerablement amb uns 38000 conversos, dels quals hi havia 120 membres de la família imperial. El 1640 l'extensió de la missió jesuïta i el deteriorament de la situació política va provocar que Roma dividís en dues la província eclesial; la part del sud va ser dirigida pel portuguès Francisco Furtado i la del nord per Giulio Aleni.<ref name=":3">{{Ref-llibre|cognom=Vermander|nom=Benoît|títol=Les jésuites et la Chine|url=|edició=|llengua=francès|data=2012|editorial=Lessius|lloc=Bruxelles|pàgines=44-45|isbn=978-2-87299-225-6}}</ref>
 
Desprès de la caiguda de la dinastia Ming i l'inici de la dinastia Qing, Aleni es va quedar a viure al sud i va adoptar una postura propera als pretendents al tro de l'antiga dinastia, posició contraria a la resta dels jesuïtes de Pequín.<ref name=":3" />