Kiruna: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m {{Referències|2}} --> {{Referències}}
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{infotaula geografia política}}
{{coord|67|51|N|20|13|E |region:PT_type:isle_scale:300000|display=title}}'''Kiruna''' (en [[sami septentrional]]: ''Giron''; en [[finès]]: ''Kiiruna'') és una [[ciutat]] situada a la província de la [[Lapònia sueca]], la més septentrional de [[Suècia]]. Amb una població de 17.002 habitants el 2016,<ref>{{Ref-web|url=http://www.statistikdatabasen.scb.se/pxweb/sv/ssd/START__BE__BE0101__BE0101A/FolkmangdTatort/table/tableViewLayout1/?rxid=f45f90b6-7345-4877-ba25-9b43e6c6e299|títol=Statistikdatabasen - Folkmängd efter region och vart 5:e år|consulta=2018-07-14|llengua=suec|editor=[[Oficina Central d'Estadístiques de Suècia]]|data=1 de gener de 2016}}</ref> és el centre administratiu del [[municipi de Kiruna]] (amb 23.167 habitants el 2016)<ref>{{Ref-web|url=http://www.statistikdatabasen.scb.se/pxweb/sv/ssd/START__BE__BE0101__BE0101A/BefolkningNy/table/tableViewLayout1/?rxid=f45f90b6-7345-4877-ba25-9b43e6c6e299|títol=Folkmängd efter region och år, 2016|consulta=2018-07-14|llengua=suec|editor=[[Oficina Central d'Estadístiques de Suècia]]|data=}}</ref> al [[Comtat de Norrbotten]].
[[Fitxer:Kiruna.jpg|thumb|Kiruna]]
{{coord|67|51|N|20|13|E |region:PT_type:isle_scale:300000|display=title}}
'''Kiruna''' ([[sami septentrional]]: ''Giron'', ''perdiu blanca'', [[finès]]: ''Kiiruna'') és la ciutat situada més al nord de [[Suècia]] i es troba dins la província de [[Lapònia sueca]], amb 18.154 habitants el 2005. És la seu del municipi de Kiruna amb 23.099 el 2008<ref name="scb2">{{ref-web|títol=Folkmängd i riket, län och kommuner 31 december 2008 och befolkningsförändringar 2008 |editor=[[Statistics Sweden]] |url=http://www.scb.se/Statistik/BE/BE0101/2008A01/Be0101tab3beforandr08_ny.xls |format=xls |llengua=suec|data=2009-02-14 |consulta=2009-03-08}}</ref> al [[Comtat de Norrbotten]].
 
El [[Centre Espacial Esrange]] es va establir a Kiruna als anys 1960.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Fredrick|nom=Backman,|article=Making Place for Space : a History of &apos;Space Town&apos; Kiruna 1943-2000|publicació=DIVA|llengua=anglès|url=http://urn.kb.se/resolve?urn=urn:nbn:se:umu:diva-101725|data=2015|pàgines=}}</ref> També a Kiruna es troben l'[[Institut de Física Espacial (Suècia)|Institut de Física Espacial]]<ref>{{Ref-web|url=http://www.irf.se/Offices/Kiruna/?chosen=office_kiruna|títol=Kiruna Geophysical Data – IRF|consulta=2018-07-14|llengua=suec|editor=|data=}}</ref> i el Departament de Ciències Espacials de la [[Universitat Tecnològica de Luleå]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.ltu.se/irv?l=en|títol=Space technology - Luleå University of Technology|consulta=2018-07-14|llengua=anglès|editor=|data=}}</ref>
Les troballes arqueològiques mostren que la zona estava habitada des de fa com a mínim 6.000 anys, però la ciutat va ser fundada el 1900. La presència de ferro a les muntanyes de [[Kiirunavaara]] i [[Luossavaara]] era coneguda per la població local [[samis|sami]]. Les dificultats del clima i el cost de l'extracció del ferro van fer que no s'iniciés la mineria fins a finals del segle XIX, moment en què es va crear la [[mina de Kiruna]] a [[Kiirunavaara]].<ref name="kirunakommun"/><ref name="lkab">{{ref-web|url=http://lkab.com/?openform&id=77DE|títol=Press room/History/1696 - 1919@lkab.com|consulta=2009-02-09}}</ref> Per a fer-ho va caldre establir una línia de ferrocarril que unís Kiruna amb [[Luleå]] i d'aquesta fins al port noruec de [[Narvik]]. El ferrocarril arribà a Kiruna el 15 d'octubre del 1899 i les seccions sueca i noruega es van unir el 1902.
 
El ferro suec de Kiruna és d'importància vital per a l'economia de la regió.
 
== Història ==
=== Orígens ===
Els descobriments arqueològics han mostratdemostrat que la regió al voltant de Kiruna vaha estarestat habitada des de fa com a mínim uns 6.000 anys.
 
Segles abans que Kiruna fos fundada el 1900, la presència de [[mena de ferro]] a [[Kiirunavaara]] i Luossavaara era coneguda per la població local [[Poble Samis|sami|Sami]]. El 1696, Samuel Mört, un llibreter de [[Kengis]], va descriure la presència de ferro en elsals dos turons. L'oficial suec i cartògraf [[Anders Hackzell]] va fer el mapa de l'àrea de Kiruna el 1736 i va donar a les muntanyes de l'àrea els seus noms en llengua sueca ''Fredriks berg'' (nom finlandès original encara dinsen ús també: Kiirunavaara) i ''Berget Ulrika Eleonora'' (nom finlandès original encara dinsen ús també: Luossavaara), pels noms del [[rei de Suècia]] [[Frederic I de Suècia|Frederic I]] i la seva muller [[Ulrica Elionor I de Suècia|Ulrica Elionor]].
 
Malgrat els descobriments de grans quantitats de mena, no es va desenvolupar cap mineria a causa de la ubicació remota i el clima dur. Alguna mena va ser extreta en el segle XIX. Uns treballs realitzats a l'estiu i transportat durant l'hivern, utilitzant trineus tirats per [[Ren|rens]] i [[Cavall|cavalls.]] Tanmateix, els costos eren molt alts i la qualitat de la mena amb fòsfor era pobra, fins que, el 1878, el [[Procés Bessemer|procés Gilchrist-Thomas]], inventat per Sidney Gilchrist Thomas i Percy Gilchrist, va permetre la separació del [[fòsfor]] de la mena.<ref name="kirunakommun">{{ref-web|url=http://www.kommun.kiruna.se/Om-kommunen/Allmant-om-kommunen/Historia/|títol=Historia – Kiruna kommun|consulta=2009-02-09|llengua=Swedish |urlarxiu= http://web.archive.org/web/20080625030922/http://www.kommun.kiruna.se/Om-kommunen/Allmant-om-kommunen/Historia/ |dataarxiu= 25 juny 2008}}</ref><ref name="lkab"/>
 
Malgrat els descobriments de grans quantitats de mena, no es va desenvolupar cap tipus de mineria a causa de l'ubicació remota i el clima dur, tot i que alguna mena va ser extreta ak segle XIX. S'extreia Uns treballs realitzats a l'estiu i transportat durant l'hivern, utilitzant trineus tirats per [[Ren|rens]] i [[Cavall|cavalls.]] Tanmateix, els costos eren molt alts i la qualitat de la mena amb fòsfor era pobra, fins que, el 1878, el [[Procés Bessemer|procés Gilchrist-Thomas]], inventat per Sidney Gilchrist Thomas i Percy Gilchrist, va permetre la separació del [[fòsfor]] de la mena.<ref name="kirunakommun">{{ref-web|url=http://www.kommun.kiruna.se/Om-kommunen/Allmant-om-kommunen/Historia/|títol=Historia – Kiruna kommun|consulta=2009-02-09|llengua=Swedish |urlarxiu= http://web.archive.org/web/20080625030922/http://www.kommun.kiruna.se/Om-kommunen/Allmant-om-kommunen/Historia/ |dataarxiu= 25 juny 2008}}</ref><ref name="lkab">{{ref-web|url=http://lkab.com/?openform&id=77DE|títol=Press room/History/1696 - 1919@lkab.com|consulta=2009-02-09}}</ref>
[[Fitxer:IORE Vassijaure.jpg|esquerra|miniatura|Un tren d'[[urani]] que passa per Vassijaure]]
El 1884, es va atorgar una concessió per un ferrocarril de [[Luleå]] a [[Narvik]] va ser concedit a ''The Northern of Europe Railway Company''. El ferrocarril provisional entre Luleå i Malmberget va ser acabat el 1888 i el primer tren va sortir de Malmberget el mes de març. En aquell moment l'empresa anglesa va fer [[fallida]] i va haver de vendre la línia a l'estat suec per 8 milions de [[Corona sueca|corones sueques]], al voltant de la meitat de la quantitat inicialment invertida. Després d'una significant reconstrucció, el ferrocarril a Gällivare va ser utilitzat un altre cop i la [[mena de ferro]] va ser extreta a Malmberget per Aktiebolaget Gellivare Malmfält (AGM).<ref name="lkab" /><ref name="kiruna100gruv">{{ref-llibre|títol=Kiruna 100-årsboken |capítol=Gruvstaden – Gruvorna |cognom=Barck |nom=Åke |data= 27 abril 2000|editorial=[[Kiruna municipality|Kiruna kommun]] |lloc=Kiruna |isbn=91-630-9371-5 |pàgines=60–74 |llengua=Swedish}}</ref>
 
A iniciativa de Robert Schoug, es va fundar l'empresa [[Luossavaara-Kiirunavaara Aktiebolag]] (LKAB) el 1890. Dins 1893, Gustaf Broms esdevenia CEO d'ambdós LKAB i AGM. LKAB volia continuar la via fèrria via Luossavaara i [[Kiirunavaara]] fins a [[Narvik]] a la costa de Noruega, lliure de gel. Un traçat polèmic degut a la influència de [[Rússia]] (que llavors controlava [[Finlàndia]] la qual ja estava connectada a Suècia a [[Haparanda]] – [[Tornio]]) en una línia de ferrocarril internacional.
[[Fitxer:Kiruna stadshus 1.JPG|miniatura|L'Ajuntament de Kiruna a l'estiu]]
 
Finalment, el ferrocarril va arribar a Kiruna el 15 d'octubre de 1899 i els traçats suec i noruec van quedar unides el 15 de novembre de 1902. Per a la LKAB, la despesa quasi va suposar la seva fallida el 1901, quan l'explotació minera del mont [[Kiirunavaara]] just havia començat. El 14 juliol 1903, el rei [[Òscar II de Suècia|Oscar II]] va inaugurar oficialment la línia de ferrocarril.<ref name="lkab" /><ref name="kiruna100gruv" /><ref name="kiruna100komm">{{ref-llibre|títol=Kiruna 100-årsboken |capítol=Komunikationer – Från hästskuts till e-post |cognom=Theander |nom=Agge |autor2=Elis Aidenpää |autor3=Rolf Bergström |data= 27 abril 2000|editorial=[[Kiruna municipality|Kiruna kommun]] |lloc=Kiruna |isbn=91-630-9371-5 |pàgines=132–147 |llengua=Swedish}}</ref>
 
Linha 27 ⟶ 23:
 
=== Història primerenca ===
[[Fitxer:Kiruna_befolkningsutveckling_1900–2000.jpg|right|thumb|DesenvolupamentEvolució de la població ena Kirunala ciutat de Kiruna|alt=]]
[[Fitxer:Aurora_3_in_Kiruna.JPG|right|thumb|[[Aurora boreal]] vista als voltants de Kiruna|275x275px]]
[[Fitxer:Church_of_Kiruna_2011.jpg|thumb|[[Església de Kiruna]]]]
Abans que el disseny del poblat fos aprovat, les cases havien estat construïdes de forma desorganitzada amb situacions d'[[infrahabitatge]] il·legals similars als de l'altra ciutat minera, Malmberget, a 80 quilòmetres al sud de Kiruna. També, eren edificis provisionals els utilitzats com a església, escola, hospital, hotel i l'estació de policia. Tanmateix, les residències oficials van ser construïdes a un ritme alt, i quan el rei va inaugurar el ferrocarril el 1903, tots els habitatges il·legals i la majoria d'altres edificis provisionals havien estat enderrocats i reemplaçats. El primer edifici, anomenat B:1, es conserva i pot ser visitat com a part de la ''[[Hjalmar Lundbohmsgården]]'', la residència de Lundbohm, com a primer director de la mina.
 
El 1899, estaven registrades 18 persones com a habitants del que "aviat serà Kiruna". Van passar a 222 el 1900, 7.438 el 1910 i 12.884 el 1930.[[Fitxer:Church_of_Kiruna_2011.jpg|thumb|L'[[Església de Kiruna]]|alt=|esquerra]]Els habitatges no van créixer ràpidament; el 1910, hi havia 1.877 habitacions oficials i algunes residències no reconegudes, el que significava una mitjana de tres a quatre persones per habitació; aquesta densitat va millorar en les següents dècades. El 1908 Kiruna va esdevenir un ''municipalsamhälle'' (equivalent a una [[entitat de població]]), un estatus inferior a l'esperat per les organitzacions locals, com la ''Luossavaara-Kiirunavaara Arbetareförening'', que confiaven que fos qualificat com a ''köping'' (vila amb mercat). Per aconseguir-ho, l'empresa minera LKAB va finançar la construcció d'un hospital, estació de bombers, clavegueram, carreteres, una [[església de Kiruna]] (oberta el 1912) i la casa parroquial.<ref name="kirunakommun" /><ref name="kiruna100gruv" /><ref name="kiruna100early" />
El 1899, estaven registrades 18 persones com a habitants del que "aviat serà Kiruna". Van passar a 222 el 1900, 7.438 el 1910 i 12.884 el 1930.
 
Els habitatges no van créixer ràpidament; el 1910, hi havia 1.877 habitacions oficials i algunes residències no reconegudes, el que significava una mitjana de tres a quatre persones per habitació; aquesta densitat va millorar en les següents dècades. El 1908 Kiruna va esdevenir un ''municipalsamhälle'' (equivalent a una [[entitat de població]]), un estatus inferior a l'esperat per les organitzacions locals, com la ''Luossavaara-Kiirunavaara Arbetareförening'', que confiaven que fos qualificat com a ''köping'' (vila amb mercat). Per aconseguir-ho, l'empresa minera LKAB va finançar la construcció d'un hospital, estació de bombers, clavegueram, carreteres, una [[església de Kiruna]] (oberta el 1912) i la casa parroquial.<ref name="kirunakommun" /><ref name="kiruna100gruv" /><ref name="kiruna100early" />
 
L'explotació minera era prou bona a començaments del segle XX. El primer director de la mina, [[Hjalmar Lundbohm]], estava preocupat per les condicions de treball a l'exterior durant l'hivern, però malgrat una primera recerca d'explotació subterrània, la [[mineria a tall obert]] era el mètode utilitzat els primers anys. Es va aplicar la mecanització dels treballs utilitzant excavadores a [[Màquina de vapor|vapor]], però el clima fred generava dificultats considerables i només quan la maquinària elèctrica va estar disponible el 1910, es va aconseguir una mecanització significativa. El cim del [[Kiirunavaara]], que era de 247,7 metres per sobre de Luossajärvi fins que va ser espectacularment escapçat el 1910.<ref name="lkab" /><ref name="kiruna100gruv" />
 
Va haver una vaga general a Suècia el 1909 que també va afectar Kiruna. En la cerca d'un futur millor, milers de persones van deixar Kiruna, incloent un grup de 500 habitants que varen emigrar aal Brasil. La majoria d'ells van retornar decebuts per l'experiència a [[Amèrica Llatina|Llatinoamèrica]] que no va ser allò que havien imaginat. Hjalmar Lundbohm va deixar personalment diners a alguns dels emigrants per al seu retorn.<ref name="lkab" /><ref name="kiruna100gruv" />
 
Durant la [[Primera Guerra Mundial]] la producció de mena del ferro va caure al nivell més baix en la història de la LKAB, i quan les exportacions van augmentar un altre cop, una vaga de tres mesos durant 1920 va conduir a un increment del 20% dels salaris dels miners. La producció va tornar a caure a un mínim el 1922, moment en què es va reduir la setmana laboral a tres dies, però durant els ''alegres anys 20'', va augmentar a un rècord de nou milions de tones durant 1927.<ref name="kiruna100gruv" />
Linha 66 ⟶ 59:
 
=== Postguerra ===
[[Fitxer:Kiruna-sentrum.jpg|right|thumb|Una antiga mansió propera al centre de Kiruna|301x301px]]
El 1948, Kiruna va obtenir drets com a ciutat i va començar a rebre grans quantitats de diners de la mina. El centre de ciutat va ser renovat començant el 1953; la majoria d'edificis que van ser construir abans de 1920 van ser enderrocats i reemplaçats, i molts dels edificis actuals van ser construïts en el període següent. La ciutat va créixer i es van construir nous barris, així com edificis d'apartament nous i vil·les dins els ja existents. L'àrea actualment coneguda com a ''Lombolo'' va ser construïda els [[anys 1960]].<ref name="kiruna100early" />
 
Linha 73 ⟶ 66:
L'augment de les comunicacions varen ser també beneficioses per al turisme. Els ferrocarrils suecs ja feien circular trens especials abans de la Segona Guerra Mundial, però va començar un tren especial a l'estiu entre [[Göteborg|Gothenborg]] i Kiruna, connectant amb un vaixell als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units.]] El canoe club Kiruna Långfärdspaddlare va ser fundat el 1972 i es va reprendre l apràctica del [[ràfting]] pels turistes després d'estar interromput 20 anys a causa de l'ofegament de Valfrid Johansson. Fins al 1980, el turisme hi havia estat principalment un negoci d'estiu, però l'explotació turística de trineus de gossos va començar el 1983 a [[Jukkasjärvi]]. El 1990, va ser construït el primer Icehotel a Jukkasjärvi, anunciat com l'[[iglú]] més gran del món. Havia estat construït utilitzant tècniques de l'edifici de Malmbanan 90 anys abans, i estava també inspirat en el Festival de Neu, que hi havia començat el 1986 per celebrar el satèl·lit suec Viking. Des de 1998, existeix una àrea turística especial per visitar la mina i des de 1999, els turistes poden visitar les diverses àrees d'investigació anant a Kiruna.<ref name="kiruna100turism">{{ref-llibre|títol=Kiruna 100-årsboken |capítol=Näringsliv och forskning – Turismen |cognom=Barck |nom=Åke |data= 27 abril 2000|editorial=[[Kiruna municipality|Kiruna kommun]] |lloc=Kiruna |isbn=91-630-9371-5 |pàgines=60–74 |llengua=Swedish}}</ref>
 
[[Fitxer:Icehotel-se-04.JPG|right|thumb|L'[[ICEHOTELHotel de gel (Jukkasjärvi)|Hotel de gel]] de [[Jukkasjärvi]]|alt=]]
El 1957, el ''Kiruna Geophysical Observatori'' (KGO) (ara l'[[Institut suec de Física Espacial]]) va ser fundat i establert per la [[Reial Acadèmia Sueca de Ciències]]. El centre espacial d'[[Esrange]] es va crear el 1966 per a realitzar operacions amb coets i observacions i seguiments terrestres, operacions de globus aerostàtics des de 1974, operacions de satèl·lit des de 1978 i operacions de proves des del 2000 (amb l'Administració de Material de Defensa Sueca). L'[[ESA]] opera una estació de satèl·lits a prop de Salmajärvi, proper Esrange, des de 1989. El 1987, la [[universitat d'Umeå]] va començar un programa d'enginyeria espacial a Kiruna, i la formació sobre [[Sistema d'informació geogràfica|GIS]] es va començar a la&nbsp; [[Universitat de Tecnologia de Luleå]] el 1991.<ref>{{ref-llibre|cognom1=Backman|nom1=Fredrick|títol=Making Place for Space: a History of 'Space Town' Kiruna 1943-2000|data=2015|editorial=Umeå University|lloc=Umeå, Sweden|isbn=978-91-7601-244-4|url=http://urn.kb.se/resolve?urn=urn:nbn:se:umu:diva-101725}}</ref><ref name="irf">{{ref-web|url=http://www.irf.se/Overview/?dbfile=About_Kiruna&dbsec=Administration&chosen=overview|títol=Overview – Swedish Institute of Space Physics|consulta=2009-02-09}}</ref><ref name="esrange">{{ref-web|url=http://www.ssc.se/?id=5998|títol=Esrange space centre – history|consulta=2009-02-09}}</ref><ref name="kiruna100rymd">{{ref-llibre|títol=Kiruna 100-årsboken |capítol=Näringsliv och forskning – Rymd, miljö och gruva|autor=Agge Theander|data= 27 abril 2000|editorial=[[Kiruna municipality|Kiruna kommun]] |lloc=Kiruna |isbn=91-630-9371-5 |pàgina=116–129 |llengua=Swedish}}</ref>
 
Linha 80 ⟶ 73:
[[fitxer:Kiruna mina LKAB 2941.JPG|thumb|Maqueta de Kiruna el 2015, marcat amb una línia vermella a la zona que s'ha de desocupar i traslladar els habitatges]]
 
El que es coneix com a redesenvolupament de Kiruna és un projecte de trasllat i reconstrucció de la ciutat, a mesura que la [[Mina de Kiruna|mina de Kirunavaara]], gestionada per la LKAB, avança soscavant el centre de la ciutat actual. Diversos edificis han de ser traslladats o enderrocats. El centre de la ciutat es desplaçarà 3 quilòmetres a l'est de l'actual.<ref> [http://nextcity.org/features/view/the-city-that-is-moving-9-kilometers-down-the-road The City That Is Moving Down the Road; Next City.]</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=Puig de la Bellacasa|nom=José María|article=|publicació=[https://www.pressreader.com/spain/la-vanguardia-catal%C3%A0/20161217/281749858998738 Kiruna, la ciutat que vola a l'est]|url=https://www.pressreader.com/spain/la-vanguardia-catal%C3%A0/20161217/281749858998738|data=17 de desembre de 2016|pàgines=}}</ref>
 
Les deformacions del terra varen ser aparents a partir del 2003, i el procés de desplaçament per motius de seguretat van començar el 2007.
Linha 113 ⟶ 106:
Kiruna està localitzada en el nord de Suècia, 145 quilòmetres al nord del [[cercle polar àrtic]]. El centre de ciutat és construït en el turó de Haukavaara a una altitud de 530 m. Al nord seu transcorre el [[riu Torne]] i al sud el [[riu Kalix]]. Altres barris prop de la ciutat són [[Lombolo ]]<nowiki/>i Tuolluvaara. Kiruna està entre les muntanyes [[Kiirunavaara|de Kiirunavaara]] i Luossavaara. A Kiirunavaara es troba la [[Mina de Kiruna|mina de ferro de Kiruna]] que és el recurs econòmic primari de la ciutat. El Luossavaara va ser una antiga mina i actualment s'utilitza com [[pista d'esquí]].
 
La ciutat està construïda a prop del llac Luossajärvi que alimenta al Luossajoki que, al seu cop, desaigua al riu Torne a Laxforsen. L'àrea al voltant de Kiruna és molt poc poblada. El nord-oest, oest i sud-oest de Kiruna està dominat pels [[Alps Escandinaus]], visibles des del centre de la ciutat. La muntanya més alta de Suècia, el Kebnekaise, està a 75 quilòmetres del centre de la ciutat i també és visible. A l'oest està Nikkaluokta i al nord-oest les ciutats d'[[Abisko]], Björkliden, Riksgränsen i la ciutat [[noruega]] de [[Narvik]], a 180 quilòmetres per carretera. A 12 quilòmetres al nord de Kiruna es troba Kurravaara, a la riba del riu Torne. La regió del nord de Kurravaara és inaccessible, deshabitada, en part estèril i en part amb boscos de [[bedoll]], fins a les fronteres noruegues i finlandeses a [[Treriksröset]]. A l'est domine el bosc boreal, que s'estén centenars de quilòmetres cap a [[Finlàndia]] i [[Rússia]]. A uns 15 km a l'est de Kiruna hi ha un grup de pobles a la riba del riu Torne, el més destacat és [[Jukkasjärvi]], on destaca la seva [[església de Jukkasjärvi]] considerada la més antiga del comtat, així com un [[Hotel de gel (Jukkasjärvi)|hotel de gel]], l'únic del món, que es construeix cada hivern i atrau turistes d'arreu del món. Les ciutats bessones de [[Gällivare]] i Malmberget estansón a uns 120 km al sud de Kiruna.
 
Kiruna va esdevenir una ciutat sueca l'1 de gener de 1948, i va ser considerada com la ciutat amb major superfície municipal del món, si bé la majoria del seu territori era no-urbà.<ref>{{ref-web|títol=Historien om världens största stad| url=http://www.nsd.se/nyheter/artikel.aspx?ArticleID=3597686|llengua=Swedish|editor=[[Norrländska Socialdemokraten]]|consulta=24-10-2015}}</ref> Després de la reforma municipal sueca de 1970, el terme "ciutat" només es refereix a l'àrea construïda.
=== Clima ===
[[Fitxer:Sweden Kiruna 3.jpg|miniatura|Vista d'un trencall de la carretera europea E10 als fores de Kiruna, des d'on es pot anar a [[Luleå]] cap a l'esquerra o a [[Narvik]], Noruega (i a l'estació de ferrocarril de Kiruna), cap a la dreta.]]
A 145 km al nord del [[Cercle Àrtic]], Kiruna té un [[clima subàrtic]] amb estius frescos i curts i hiverns llargs i amb neu que dura de mig octubre a mig maig. El sol de mitjanit es presenta del 30 de maig al 15 de juliol i la nit polar (el sol no surt) de primers de desembre a primers de gener.
Situada a 145 km al nord del [[cercle polar àrtic]], Kiruna té un [[clima subàrtic]] (Dfc) amb estius curts i frescos i hiverns llargs i freds, encara que la ciutat pot ser considerada més càlida que el bosc que l'envolta. La capa de neu dura generalment des de finals de setembre fins a mitjans de maig, però la nevada pot ocórrer durant tot l'any. El [[Sol de mitjanit|sol no es pon]] entre el 28 de maig i el 16 de juliol, i les nits blanques duren des de la primeria de maig fins a la primeria d'agost. [[Nit polar|El període durant el qual el sol no sort]] dura de l'11 de desembre al 31 de desembre, encara que els límits exactes depenen de la topografia local. Tot i que els hiverns de Kiruna són molt freds tenint en compte els estàndards suecs, encara són molt menys durs que els hiverns en latituds similars a l'[[Amèrica del Nord]] i a [[Sibèria]], i fins i tot que a zones més meridionals d'altres parts del món a causa de la influència marítima. De fet, per sota del paral·lel 45 de l'[[Extrem Orient Rus]] es donen temperatures hivernals similars a les de Kiruna. Kiruna, tanmateix, té estius més frescos que aquestes zones, però encara són prou càlids per mantenir-se fora de l'àrea de clima polar i per sota del [[límit arbori]] del nord. Les temperatures d'hivern, però, són sensiblement més fredes que les registrades en àrees immediatament afectades pel [[corrent del Golf]], on, de fet, les temperatures mínimes regulars de Kiruna durant el gener i el febrer són més fredes o similars a les del [[Tromsø#Clima|rècord històric]] de [[Tromsø]].
 
La temperatura més baixa confirmada mai registrada a Kiruna va ser registrada per una estació meteorològica propera amb -43.3°C, al gener del 1999.<ref>{{cite web|url=http://data.smhi.se/met/climate/time_series/month/vov_pdf/SMHI_vov_temperature_wind_jan15.pdf?91867|title=Temperature and Wind for January 2015 - All Time Records section|publisher=[[Institut Meteorològic i Hidrològic de Suècia]]|accessdate=20 February 2015}}</ref> L'estació meteorològica va registrar 31.6°C al juliol del 1945, que és el rècord històric.<ref>{{cite web|url=http://data.smhi.se/met/climate/time_series/month/vov_pdf/SMHI_vov_temperature_wind_jul14.pdf?715|title=Temperature and Wind for July 2014 - All Time Records section|publisher=[[Institut Meteorològic i Hidrològic de Suècia]]|accessdate=20 February 2015}}</ref> El mes més càlid registrat a l'estació meteorològica va ser el juliol del 2014, amb una temperatura màxima mitjana de 23,8°C.<ref>{{cite web|url=http://data.smhi.se/met/climate/time_series/month/vov_pdf/SMHI_vov_temperature_wind_jul14.pdf?66120|title=July 2014 Temperature & Wind|language=suec|publisher=SMHI|accessdate=15 August 2016}}</ref> Va ser durant una [[onada de calor]] significativa que va afectar la major part d'Escandinavia, resultant en diverses estacions del nord que van registrar una calor excepcional tenint en compte els seus valors normals. Kiruna té un clima ombrívol, afectat pels sistemes de baixes pressions a l'Atlàntic. A causa del seu cicle de llum diürna extrem, el període comprès entre l'abril i l'agost representa el 73% del sol anual de Kiruna segons la mitjana de 1961-1990, mentre que els cinc mesos més foscos entre l'octubre i el febrer només contenen al voltant del 10% del sol anual.{{WeatherBox|location=Kiruna (mitjanes de 2002-2017; extremes des del 1901; precipitació & llum solar de 1961-1990)|metric first=Y|single line=Y|Jan record high C=7.3|Feb record high C=7.3|Mar record high C=11.3|Apr record high C=15.2|May record high C=27.0|Jun record high C=29.8|Jul record high C=31.6|Aug record high C=28.4|Sep record high C=23.3|Oct record high C=16.1|Nov record high C=9.2|Dec record high C=8.0|year record high C=31.6|Jan high C=-9.0|Feb high C=-7.2|Mar high C=-1.6|Apr high C=3.9|May high C=10.0|Jun high C=15.5|Jul high C=19.3|Aug high C=16.7|Sep high C=10.8|Oct high C=2.8|Nov high C=-3.7|Dec high C=-6.1|year high C=4.3|Jan low C=-18.7|Feb low C=-16.9|Mar low C=-12.5|Apr low C=-5.7|May low C=0.4|Jun low C=5.7|Jul low C=9.0|Aug low C=6.6|Sep low C=2.3|Oct low C=-4.0|Nov low C=-11.9|Dec low C=-15.7|year low C=-5.1|Jan record low C=-43.3|Feb record low C=-42.3|Mar record low C=-36.8|Apr record low C=-31.1|May record low C=-21.0|Jun record low C=-5.8|Jul record low C=-1.8|Aug record low C=-4.0|Sep record low C=-11.8|Oct record low C=-28.8|Nov record low C=-34.6|Dec record low C=-38.0|year record low C=-43.3|Jan precipitation mm=30.1|Feb precipitation mm=25.4|Mar precipitation mm=26.2|Apr precipitation mm=26.9|May precipitation mm=33.6|Jun precipitation mm=48.5|Jul precipitation mm=86.1|Aug precipitation mm=73.6|Sep precipitation mm=49.3|Oct precipitation mm=47.0|Nov precipitation mm=41.5|Dec precipitation mm=34.0|year precipitation mm=522.1|Jan precipitation days=17|Feb precipitation days=14|Mar precipitation days=14|Apr precipitation days=13|May precipitation days=12|Jun precipitation days=13|Jul precipitation days=16|Aug precipitation days=17|Sep precipitation days=15|Oct precipitation days=16|Nov precipitation days=16|Dec precipitation days=17|year precipitation days=192|Jan sun=5|Feb sun=62|Mar sun=139|Apr sun=183|May sun=232|Jun sun=266|Jul sun=243|Aug sun=159|Sep sun=110|Oct sun=67|Nov sun=18|Dec sun=0|year sun=1484|source=[[Instiut Meteorològic i Hidrològic de Suècia]] <ref name=weather1>{{cite web
|url=http://www.smhi.se/cmp/jsp/polopoly.jsp?d=8046&a=22371&l=sv
|archive-url=https://archive.is/20071020002221/http://www.smhi.se/cmp/jsp/polopoly.jsp?d=8046&a=22371&l=sv
|dead-url=yes
|archive-date=2007-10-20
|title=Nederbörd, normalvärden 1961-90
|publisher=[[Instiut Meteorològic i Hidrològic de Suècia]]
|language=suec
|accessdate=2009-05-28
}}</ref><ref name=weather2>{{cite web
 
| url=http://www.smhi.se/cmp/jsp/polopoly.jsp?d=10971&l=sv
| title=Dataserier med normalvärden för perioden 1961-1990
| publisher=[[Instiut Meteorològic i Hidrològic de Suècia]]
| language =suec
| accessdate = 2009-05-28}} {{dead link|date=May 2016|bot=medic}}{{cbignore|bot=medic}}</ref><ref name=weather3>{{cite web
|url=http://www.smhi.se/cmp/jsp/polopoly.jsp?d=7554&l=sv
|title=Klimatkartor
|publisher=[[Instiut Meteorològic i Hidrològic de Suècia]]
|language=suec
|accessdate=2009-05-28
|deadurl=yes
|archiveurl=https://web.archive.org/web/20091121190426/http://www.smhi.se/cmp/jsp/polopoly.jsp?d=7554&l=sv
|archivedate=2009-11-21
|df=
}}</ref><ref>{{cite web
|url=http://www.smhi.se/klimatdata/meteorologi/temperatur/2.1240
|title=Monthly & Yearly Statistics 2002-2015
|publisher=[[Instiut Meteorològic i Hidrològic de Suècia]]
|language =suec
|accessdate = 2016-04-07}}</ref>}}
 
=== Transports ===
Kiruna es troba a la carretera [[E10]], la qual connecta [[Luleå]] amb Noruega i passa prop de [[Gällivare]] (al sud de Kiruna) fins a [[Narvik]] (a la costa noruega). Una curta carretera connecta a Kurravaara al riu Torne i s'acaba allà. Una altra carretera connecta Kiruna amb [[Nikkaluokta]] prop de [[Kebnekaise]] i és utilitzada pels turistes per accedir a la muntanya. Passa per diversos pobles propers a la vall del riu Kalix.
 
Els autobusos connecten Kiruna amb les principals ciutats del comtat de [[Norrbotten]] i els pobles propers i en la regió més àmplia. Una línia de [[ferrocarril]], el [[Malmbanan]], connecta Luleå amb Gällivare, Kiruna i Narvik. Encara que aquesta línia fou construïda per a la mina, [[SJ AB|Ferrocarrils Suecs]] opera el trànsit diari de passatgers a la línia: hi passa un tren nocturn de Narvik a [[Estocolm]], un tren de dia de Narvik a Luleå (que connecta amb un segon tren de nit a Estocolm i Gotemburg), i hi ha trens a Luleå i Narvik que comencen i acaben a Kiruna. Aquest últims tren és conegut com a ''Karven'' i és popular per a excursions de dia a les muntanyes properes d'Abisko, Björkliden i [[Riksgränsen]], particularment a l'hivern. Els trens addicionals de llarga distància són gestionats per [[Transdev]] a l'estiu. El 2013 l'estació de ferrocarril es va traslladar a 2 km del centre de la ciutat, de manera que és possible anar-hi caminant però no es recomana. Hi ha un servei de transport gratuït per a cada sortida i arribada que parteix i arriba a l'estació d'autobusos ubicada al centre de la ciutat.
 
L'[[aeroport de Kiruna]] és al sud-est de la ciutat, a 8 km per carretera. Alguns vols diaris connecten Kiruna amb Estocolm, ja sigui directament o amb escala a Luleå o [[Umeå]]. Hi ha un autobús que connecta l'aeroport amb el centre de la ciutat que des de l'agost del 2015 està disponible per als passatgers de tots els vols provinents d'Estocolm-Arlanda. [https://www.swedavia.com/kiruna/to-from/bus/ <nowiki>[1]</nowiki>]
 
== Economia ==
 
=== Reserca espacial ===
La recerca espacial va començar a finals de la dècada del 1940.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Fredrick|nom=Backman,|article=Making Place for Space : a History of &apos;Space Town&apos; Kiruna 1943-2000|publicació=DIVA|llengua=anglès|url=http://urn.kb.se/resolve?urn=urn:nbn:se:umu:diva-101725|data=2015|pàgines=}}</ref>
 
L'[[Estació de Kiruna]] [[ESTRACK]] de l'[[Agència Espacial Europea|ESA]], l'Agència Espacial Europea, es troba al municipi. Així doncs, al municipi es troba el camp de llançament de coets [[Esrange]] a més d'una estació [[EISCAT]] i la seu científica d'EISCAT.<ref>{{Ref-web|url=https://web.archive.org/web/20090620082626/http://e7.eiscat.se/about/whatiseiscat|títol=What is EISCAT? @ EISCAT|consulta=2018-07-14|llengua=anglès|editor=|data=2009-06-20}}</ref>
 
També a Kiruna hi ha l'[[Institut suec de Física Espacial|Institut de Física Espacial]] i el Departament de Ciències de l'Espai, que pertany a la [[Universitat Tecnològica de Luleå]].
 
El 2007, el govern suec va anunciar que Kiruna seria l'amfitriona de [[Spaceport Sweden]], signant un acord amb [[Virgin Galactic]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.spaceportsweden.com/|títol=Spaceport Sweden|consulta=2018-07-14|llengua=anglès|editor=|data=}}</ref> Es tracta d'una empresa que planeja fer de Kiruna el principal [[cosmòdrom]] europeu per a [[Vol espacial suborbital|vols espacials suborbitals]] personals per al [[turisme espacial]], la recerca, l'educació i un centre per a la innovació entre empreses.
 
=== Mineria ===
[[Fitxer:Kiruna mine.jpg|miniatura|El jaciment de Kiruna és una llosa inclinada de [[magnetita]], de 80 m d'amplada, 4 km de longitud i almenys 2 km de profunditat]]
La mineria té un paper important com a font d'ingressos nacionals i genera ocupació per a Kiruna i la regió circumdant. Igual que gran part del nord de Suècia, la zona és rica en [[magnetita]], que s'extreu per a produïr diversos productes de mineral de [[ferro]] que després es transporten per ferrocarril al port de [[Narvik]] a Noruega per ser enviats a clients d'arreu del món. La mineria a gran escala a Kiruna va començar al segle XIX just quan la principal empresa minera sueca [[LKAB]] va ser fundada el 1890.<ref>{{Ref-web|url=https://www.lkab.com/sv/om-lkab/lkab-i-korthet/var-historia/|títol=LKAB - Det börjar med järnet|consulta=2018-07-14|llengua=suec|editor=|data=}}</ref>
 
=== Turisme ===
[[Fitxer:KirunaDogsled.jpg|miniatura|El [[múixing]] és una activitat popular als voltants de Kiruna.]]
El turisme és també una important font d'ingressos per a Kiruna i la regió circumdant, amb al voltant de 300.000 nits turístiques per any (1998). Les visites a la mina, l'església, l'[[Estació de Recerca Científica d'Abisko]] i a l'[[Institut suec de Física Espacial|Institut de Física Espacial]] o a l'[[Esrange]], així com la caça i la pesca són possibles. Els turistes exploren la [[Samis|cultura sami]], especialment en combinació amb activitats d'hivern com [[múixing]].<ref name="lappland">{{cite web|url=http://www.lappland.se|title=Kiruna Lappland|accessdate=2009-03-08|deadurl=yes|archiveurl=https://web.archive.org/web/20090319102438/http://www.lappland.se/|archivedate=2009-03-19|df=}}</ref>
 
A l'estiu es pot fer senderisme en parcs nacionals com el [[Parc Nacional d'Abisko]] i a les muntanyes fins al [[Kebnekaise]], caminar en senders com el [[Kungsleden]] i el [[Nordkalottruta]], espeleologia, [[ràfting]], [[piragüisme]] i passeigs en barca a través dels llacs. La ubicació al nord del [[cercle polar àrtic]] atrau els turistes durant el [[sol de mitjanit]]. El festival anual de Kiruna és un festival de música al sol de la mitjanit.<ref name="lappland2" /><ref name="kirunafestival">{{cite web|url=http://www.kirunafestivalen.com/|title=Kirunafestivalen|language=Swedish|accessdate=2009-03-08}}</ref>
 
A l'hivern, l'[[Hotel de gel (Jukkasjärvi)|hotel de gel]] i les [[Aurora polar|aurores polars]] atrauen els turistes. La capa de neu, que generalment dura de l'octubre al maig, i els llacs i rius congelats faciliten l'[[esquí nòrdic]] i l'[[Esquí alpí|alpí]], els [[Gos de trineu|trineus de gossos]] i l'ús de [[Moto de neu|motos de neu]]. Es pot fer [[escalada en gel]] a les muntanyes i [[patinatge sobre gel]] en llacs o rius. L'anual ''Snow Festival'' (Festival de la neu, en [[anglès]]) se celebra durant l'últim cap de setmana del gener<ref>[http://www.kirunalapland.se/en/events/snow-festival-2013/ http://www.kirunalapland.se] {{webarchive|url=https://archive.is/20130418091942/http://www.kirunalapland.se/en/events/snow-festival-2013/|date=2013-04-18}}</ref> i inclou escúter saltant, una cursa de rens i un concurs d'escultura de gel.<ref name="lappland3" /><ref name="snow">{{cite web|url=http://www.snofestivalen.se/|title=Snöfestivalen|language=Swedish|accessdate=2009-03-08|deadurl=yes|archiveurl=https://web.archive.org/web/20090207021832/http://www.snofestivalen.se/|archivedate=2009-02-07|df=}}</ref>
 
== Esports ==
 
* [[Kiruna FF]] és un club de futbol suec situat a Kiruna. El club competeix actualment a la Divisió 3 de Norra Norrland, el cinquè nivell del sistema de lliga del futbol suec.
* [[Kebnekaise BTK]] és un club de tennis de taula situat a Kiruna. El club competeix a la Divisió 1 Norra Norrland, el tercer nivell del sistema de lliga sueca de tennis de taula. Kebnekaise BTK ha estat sempre un dels clubs de tennis de taula més reeixits del nord de Suècia. Els seus entrenaments es realitzen a Sporthallen, el centre esportiu situat al centre de Kiruna.
 
== Monuments ==
Al poble de [[Jukkasjärvi]] hi ha un [[Hotel de gel (Jukkasjärvi)|hotel de gel]] que es reconstrueix anualment cada hivern.
 
L'[[església de Kiruna]], construïda el 1912, és un dels edificis de fusta més grans de Suècia. L'exterior de l'església és d'estil [[neogòtic]], mentre que l'altar és [[Modernisme|modernista]]. L'any 2001, l'església de Kiruna va ser l'edifici anterior al 1950 més popular de Suècia, en una enquesta a tot el país dirigida per ''Swedish Traveling Exhibitions'' (Exposicions itinerants sueques, en [[anglès]]), una agència governamental vinculada al Ministeri de Cultura.
 
La primera pista d'hoquei sobre gel de Suècia, Matojärvi. El camp ha estat visitat per molts dels jugadors d'hoquei sobre gel més famosos de Suècia, els quals també hi han jugat. Llegendes com Börje Salming, Mats Sundin i Peter Forsberg.
 
== Fills il·lustres ==
 
* [[Börje Salming]], defensa en hoquei sobre gel de l'NHL; membre del Saló de la Fama d'hoquei
* [[Per Spett]], magnat que és esquiador olímpic
* [[Svarta Bjorn]], llegendària cuinera femenina durant la fundació del poble
* [[Hanna Öberg]], biatlet olímpic
 
== Ciutats agermanades ==
Kiruna manté una relació d'[[agermanament]] amb les següents localitats:
 
* {{bandera|Noruega}} [[Narvik]], [[Noruega]]
* {{bandera|Rússia}} [[Arkhànguelsk]], [[Rússia]]
 
== Vegeu també ==
 
* [[Esrange]]
* [[Estació de Kiruna|Estació de Kiruna ESTRACK]]
* [[Mina de Kiruna]]
 
== Referències ==
Linha 123 ⟶ 210:
 
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}{{Wikivoyage}}
 
* [http://www.kiruna.se Kiruna ] - Lloc web oficial
* [http://www.kiruna.se Kiruna] – Lloc web oficial {{Sv}}
* [http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/3694204.stm BBC - Sweden to save sinking town]
* [https://web.archive.org/web/20061214015503/http://www.mittkiruna.se/ Mitt Kiruna] – La guia de la ciutat Kiruna amb notícies local, previsió meteorològica, cinemes, guia televisiva i esdeveniments actuals {{en icon}}
* [http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/3694204.stm BBC – Sweden to save sinking town] {{en icon}}
* [https://maps.google.com/maps?ll=67.848816,20.236130&spn=0.125191,0.468361&t=k&hl=en Imatge de satèl·lit de Google Maps]
* [https://web.archive.org/web/20060908021344/http://www.kommun.kiruna.se/web2/ny_web/Nya%20Kiruna%20web/index.html Det nya Kiruna] {{Sv}}
* [https://web.archive.org/web/20071112041918/http://www.ludovic-roguet.com/english/travelogues/europe/sweden/lapland-kiruna-sightseeing-church.html Trip to Kiruna] {{en icon}}
 
[[Categoria:Kiruna| ]]