Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques: diferència entre les revisions

El nombre de repúbliques que formaven la Unió va variar amb el temps, però n'hi havia 15 en l'etapa final. La més important, de llarg, era [[Rússia]], tant en termes d'extensió i població, com d'economia i política.

 

 

== Geografia de la Unió Soviètica ==

|-

|align="center"|1

|{{ARM}}

|-

|align="center"|2

|{{AZE}}

|-

|align="center"|3

|{{BLR}}

|-

|align="center"|4

|{{EST}}

|-

|align="center"|5

|{{GEO}}

|-

|align="center"|6

|{{KAZ}}

|-

|align="center"|7

|{{KGZ}}

|-

|align="center"|8

|{{LAT}}

|-

|align="center"|9

|{{LTU}}

|-

|align="center"|10

|{{MDA}}

|-

|align="center"|11

|{{RUS}}

|-

|align="center"|12

|{{TJK}}

|-

|align="center"|13

|{{TKM}}

|-

|align="center"|14

|{{UKR}}

|-

|align="center"|15

|{{UZB}}

|}

El [[Soviet Suprem de la Unió Soviètica|Soviet Suprem]], conegut abans de 1936 com a Comitè Central Executiu, votava pràcticament unànimement per la població en unes eleccions incontestables, elegint el màxim cos estatal durant la major part de la història soviètica,<ref>{{ref-llibre |autor=F. Triska, Jan; Slusser, Robert M. |títol=The theory, law, and policy of Soviet treaties |editorial=[[Stanford University Press]] |any=1962 |data=|pàgines=63–4 |url=http://books.google.cat/books?id=QmWmAAAAIAAJ&dq |isbn=0804701229 }}</ref> mentre que en un inici simplement actuava com una institució per segellar, aprovar i implementar totes les decisions imposades pel Partit, adquirí poders addicionals després de l'aprovació dels [[Pla Quinquennal (URSS)|Plans Quinquennals]] i pel [[pressupost estatal]] soviètic.<ref>{{ref-llibre |autor=Deb, Kalipada |títol=Soviet Union to Commonwealth: transformation and challenges |editorial=M.D. Publications Pvt. Ltd |any=1996 |data=|pàgines=81 |url=http://books.google.cat/books?id=IvK6r-8Ogg0C&dq |isbn=8185880956 }}</ref> El Soviet Surem elegia un [[Presídium del Soviet Suprem|Presídium]] per exercir el seu poder entre les sessions plenàries,<ref name="COMSSP"/> ordinàriament celebrades en dues ocasions a l'any, i nomenava el [[Tribunal Suprem de la Unió Soviètica|Tribunal Suprem]],<ref>{{ref-llibre |títol=The Communist World |editorial=Ardent Media |any=2001 |data=|pàgines=441 |url=http://books.google.cat/books?id=h9FFVgu-Ff0C&dq |isbn=0271021705 }}</ref> al [[Fiscal General de la Unió Soviètica|Fiscal General]]<ref>{{ref-llibre |autor=Joseph Marie Feldbrugge, Ferdinand |títol=Russian law: the end of the Soviet system and the role of law |editorial=[[Martinus Nijhoff Publishers]] |any=1993 |data=|pàgines=205 |url=http://books.google.cat/books?id=JWt7MN3Dch8C&dq |isbn=0792323580 }}</ref> i al Consell de Ministres (conegut abans de 1946 com a [[Consell de Comissaris del Poble]]), presidit pel [[Caps d'Estat de la Unió Soviètica|President]] (''Premier'') i dirigia l'enorme burocràcia responsable per l'administració de l'economia i la societat.<ref name="COMSSP">{{ref-llibre |autor=Benson, Shirley |títol=Nikita Khrushchev and the Creation of a Superpower |editorial=[[Penn State University Press]] |any=2001 |data=|pàgines=XIV |url=http://books.google.cat/books?id=dQeahlZdM7sC&dq |isbn=0271021705 }}</ref> Les estructures de l'Estat i del Partit de les [[Repúbliques de la Unió Soviètica|repúbliques constituents]] emulaven enormement l'estructura de les institucions centrals, si bé la [[RSFS de Rússia]], a diferència de la resta de repúbliques, no va tenir una branca republicana del PCUS durant la major part de la seva història, sent dirigida pel PCUS fins al 1990. les autoritats locals s'organitzaven mitjançant els [[Organització del Partit Comunista de la Unió Soviètica|comites locals]], els [[soviet]]s locals i els [[Ispolkom|comitès executius]]. Mentre que el sistema estatal era nominalment federal, el PCUS era unitari.<ref>{{ref-llibre |autor=White, Stephen; J. Gill, Graeme; Slider, Darrell |títol=The politics of transition: shaping a post-Soviet future |editorial=[[Cambridge University Press]] |any=1993 |data=|pàgines=108 |url=http://books.google.cat/books?id=O9IGbITqT_EC&dq |isbn=0521446341 }}</ref>

 

 

==== Governants de la Unió Soviètica ====

; '''Membres del COMECON'''

'''Gener de 1949''':

'''Febrer de 1949''':

'''1950''':

'''1962''':

'''1972''':

'''1978''':

 

; '''Associats'''

'''1964''':

 

; '''Observadors'''

'''1950''':

'''1956''':

'''1973''':

'''1975''':

'''1976''':

'''1984''':

'''1985''':

'''1986''':

 

Moscou considerava l'Europa Oriental com una zona excel·lent per defensar les seves fronteres occidentals, i assegurà el seu control a la regió transformant els països de l'Europa de l'Est en [[estat satèl·lit|estats satèl·lits]]. Així doncs, les tropes soviètiques van intervenir a la [[Revolució hongaresa de 1956]] i citaren la [[doctrina Bréjnev]], el contrapunt soviètic a les doctrines estatunidenques de [[Lyndon B. Johnson|Johnson]] i [[Richard Nixon|Nixon]], i ajudaren a expulsar al govern [[txecoslovac]] el 1968, en l'anomenada ''[[Primavera de Praga]]''.

 

 

[[Fitxer: Carter Brezhnev sign SALT II.jpg|thumbnail|esquerra|250px|Signatura per part de [[Leonid Bréjnev]] i [[Jimmy Carter]] dels [[SALT II|acords SALT II]] el 18 de juny de 1979 a [[Viena]].]]

A inicis de la dècada de 1940, l'economia soviètica havia aconseguit relativament [[autàrquica]]; i fins a la creació del [[COMECON]], només una petita part dels productes soviètics entraven al comerç internacional.<ref name="foreign trade">{{ref-web|títol=Reconstruction and Cold War|editor= [[Library of Congress Country Studies]]|url=http://rs6.loc.gov/cgi-bin/query/r?frd/cstdy:@field%28DOCID+su0391%29|consulta= 23 octubre 2010}}</ref> Després de la creació del [[Bloc Oriental]], el comerç exterior va créixer enormement. Tot i això, la influència de l'economia mundial sobre la Unió Soviètica va ser limitada pels preus domèstics fixos i pel monopoli estatal sobre el [[Comerç exterior a la Unió Soviètica|comerç exterior]].<ref>{{ref-llibre |autor = [[International Monetary Fund|IMF]] and [[Organisation for Economic Co-operation and Development|OECD]] |títol=A Study of the Soviet economy |volum = 1 |lloc = |editorial=[[International Monetary Fund]] |any = 1991 |url = http://books.google.cat/?id=o8Z1QAAACAAJ&dq |pàgines = 9 |isbn = 0141037970 }}</ref> El [[cereal]] i manufactures sofisticades de consum esdevingueren els principals articles importats a la dècada de 1960.<ref name="foreign trade"/> Durant la cursa armamentística de la [[Guerra Freda]], l'economia soviètica va quedar molt sotmesa a la [[despesa militar]], la qual tenia al darrere una gran burocràcia depenent de la indústria armamentística. Al mateix temps, la Unió Soviètica es convertí en el principal exportador d'armament als països del [[Tercer Món]]. Grans sumes dels recursos soviètics durant la [[Guerra Freda]] van ser [[Relacions internacionals al Comecon|destinades a l'ajut]] d'altres [[països socialistes]].<ref name="foreign trade"/>

 

 

Part dels [[servei (economia)|serveis]] bàsics eren finançats per l'estat, com l'[[educació]] i la [[sanitat pública|sanitat]]. En el sector productiu, es donava més prioritat a les indústries pesada i de defensa que a la producció de [[béns de consum]].<ref name="economy"/> Els béns de consum, sobretot fora de les grans ciutats, eren sovint escassos, de poca qualitat i varietat limitada. Sota una economia dirigida, els consumidors gairebé no tenien cap influència en la producció, i per tant les exigències canviants d'una població amb ingressos creixents no es poden satisfer per l'oferta a preus rígidament fixos.<ref name="hanson">Hanson, Philip. ''The Rise and Fall of the Soviet Economy: An Economic History of the USSR from 1945''. London: Longman, 2003.</ref> Va créixer una enorme "segona economia" no planificada al costat de la planificada a nivells baixos, que proporcionava part dels béns i serveis que no podien subministrar els planificadors. La reforma econòmica de 1965 va intentar la legalització d'alguns elements de l'economia descentralitzada.<ref name="gregory2004"/>

{{principal|Política energètica de la Unió Soviètica}}

[[Fitxer:1987 CPA 5858.jpg|right|thumb |Segell soviètic commemoratiu del 30è aniversari de l'[[Agència Internacional de l'Energia Atòmica]].]]

 

El 1991, la Unió Soviètica tenia una xarxa de 82.000 km d'[[Transport per tubería|oleoductes]] i de 206.000 pel [[gas natural]].<ref name="ciacom"/> El [[petroli]] i els seus derivats, gas natural, [[metall]]s, [[fusta]], productes agrícoles i una varietat de productes manufacturats, principalment maquinària, armament i equipament militar, eren exportats.<ref name="CIA">{{ref-web|títol= Soviet Union – Economy |lloc= |autor= [[Central Intelligence Agency]] |any= 1992 |obra= [[The World Factbook]] |url = http://www.theodora.com/wfb1991/soviet_union/soviet_union_economy.html |consulta= 23 octubre 2010 }}</ref> Durant les dècades de 1970 i 1980, la Unió Soviètica depengué de les exportacions de combustible fòssil per obtenir [[moneda forta]].<ref name="foreign trade"/> El 1988, en el seu punt màxim, era el major productor i el segon major exportador de cru, superat només per l'[[Aràbia Saudí]].<ref>{{ref-llibre |autor = Hardt, John Pearce; Hardt, John P. |títol=Russia's uncertain economic future: with a comprehensive subject index |pàgines = 233 |lloc = |editorial=[[M.E. Sharpe]] |any = 2003 |url = http://books.google.cat/books?id=IvKF3PKGYAcC&dq |isbn = 0765612089 }}</ref>

{{Principal|Transport a la Unió Soviètica}}

[[Fitxer:Flag of the Aeroflot.svg|thumb|right|La bandera d'[[Aeroflot]] durant l'època soviètica]]

 

Malgrat les millores, diversos aspectes del sector del transport estaven ancorats pels problemes ocasionats per la infraestructura desfassada, la manca d'inversió, la corrupció i les males decisions politiques. La demanda d'infrastructes i serveis de transport augmentava, i les autoritats soviètiques es demostraren incapaces de fer front a les necessitats públiques. La subdesenvolupada xarxa de carreteres comportà a un augment en la demanda de [[transport públic]].<ref>[[IMF]] and [[OECD]] 1991, p. 56.</ref>

Els partits [[burgesos]], agrupats al voltant del partit KD, dominaven el govern provisional, el qual va ser presidit primerament pel liberal L'vov, i després pel social-revolucionari [[Aleksandr Kérenski]]. El nou govern es va encarregar sobretot de crear un règim parlamentari capaç de donar eficàcia i estabilitat a l'Estat. Una de les primeres decisions que va prendre va ser la de complir els compromisos exteriors i continuar la guerra tot posposant unes reformes interiors per obtenir la victòria militar. D'antuvi, el govern provisional tenia el suport dels soviets i de tots els partits polítics, fins i tot del bolxevic.

 

 

El retorn de [[Lenin|Vladímir Il'ič Lenin]] de l'[[exili]] va donar un tomb radical a la situació. Lenin va defensar que la revolució no es podia mantenir dins d'uns límits estrictament burgesos i que calia continuar avançant per situar els obrers al poder. A les [[Tesis d'abril]], va defensar la necessitat de no deixar consolidar el poder burgès i de llançar-se immediatament a la revolució proletària. [[Lenin]] va fer una crida a favor de la sortida immediata de la guerra i es va mostrar partidari de retirar el suport al govern provisional i de crear una república dels soviets. També era partidari de confiscar les terres dels grans propietaris i de repartir-les immediatament.

La [[taxa de natalitat]] soviètica va caure d'un 44,0‰ el 1926 a un 18,0‰ el 1974, principalment a causa de l'increment de l'urbanisme i de l'augment d'edat en els matrimonis. La [[taxa de mortalitat]] mostrà un decreixement gradual, del 23,7‰ el 1926 a un 8,7‰ el 1974. En general, la taxa de naixements a les repúbliques meridionals de la Transcaucàsia i l'Àsia central era considerablement major que a les zones septentrionals de la Unió Soviètica, i en alguns casos fins i tot s'incrementaren durant el període posterior a la II Guerra Mundial, un fenomen parcialment atribuït a les menors taxes d'urbanització i als casaments tradicionalment joves que tenien lloc a aquelles repúbliques.<ref name="GSE">{{ref-llibre| autor= [[Government of the USSR]]|títol=Большая советская энциклопедия ([[Great Soviet Encyclopaedia]]) |volum = 24 |pàgines = 15 |consulta=23 October|any=1977|lloc=Moscow|editorial= [[State Committee for Publishing]]|llengua=russian}}</ref> La població de l'Europa soviètica es mogué cap a un nivell menor de substitució de fertilitat, mentre que la població de l'Àsia Central Soviètica continuà exhibint un creixement de [[transició demogràfica]] per damunt de la mitjana.<ref>{{ref-llibre| autor= Anderson, Barbara A. |títol=Growth and Diversity of the Population of the Soviet Union |volum = 510 |pàgines = 155–77 | consulta=23 October|any=1990|editorial=Annals of the American Academy of Political and Social Sciences}}</ref>

 

 

=== Educació ===

El decret de 1918 del [[Consell de Comissaris del Poble]] establia la [[RSFS de Rússia]] com un estat secular, decretant també que ''l'ensenyament de la religió allà on es realitzin tasques d'ensenyament general està prohibit. Els ciutadans poden ensenyar i aprendre religió, però privadament''.<ref name = "Simon 1974, 209">Simon 1974, p. 209.</ref> Entre altres restriccions, les adoptades el 1929, quan [[Stalin]] feia 5 anys que estava en el poder, incloïen les prohibicions expresses d'un ampli ventall d'activitats religioses, que incloïen les trobades a les esglésies per ensenyar la [[Bíblia]].<ref name = "Simon 1974, 64-65"/> Els centres religiosos van ser clausurats a centenars durant les dècades de 1920 i 1930. El 1940, gairebé un 90% de les [[Església (arquitectura)|esglésies]], [[sinagoga|sinagogues]] i [[mesquita|mesquites]] que funcionaven el 1917 estaven tancades;<ref name = "Atwood 2001, 311">{{ref-llibre | autor = Atwood, Craig D. | títol = Always Reforming: A History of Christianity Since 1300 | lloc = Macon, Georgia | editorial = [[Mercer University Press]] | any = 2001 | url = http://books.google.cat/books?id=72Ulz0fpr4cC | isbn = 0865546797 | pàgines = 311 }}</ref> i molts dels seus seguidors van ser enviats als [[Gulag]]s.<ref>Rayfield 2004, pp. 121–122.</ref>

 

 

El govern soviètic, però, topà de nou amb les esglésies durant el lideratge de [[Nikita Khrusxov]] entre 1958 i 1964, un període en què l'[[ateisme]] va emfatitzar-se al currículum educatiu i en què nombroses publicacions estatals promogueren les opinions atees.<ref name = "Janz 1998, 38-39"/> Durant el mandat de Khrusxov, el nombre d'esglésies va caure de 20.000 a 10.000 en només 6 anys, i el nombre de sinagogues va caure de 500 a només 97;<ref name = "Nahaylo & Swoboda 1990, 144">{{ref-llibre | autor = Nahaylo, Bohdan & Victor Swoboda | títol = ''Soviet Disunion: A history of the nationalities problem in the USSR | lloc = London | editorial = [[Hamish Hamilton]] | any = 1990 | url = http://books.google.cat/books?id=ZrG7vrPue4wC | isbn = 0029224012 | pàgines = 144 }}</ref> i el de mesquites va caure de 1500 a 500 en només una dècada.<ref name = "Nahaylo & Swoboda 1990, 144"/>