Lliga Mundial per a la Reforma Sexual: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -La homosexualitat +L'homosexualitat
m bot: - fins la [[Guerra + fins a la [[Guerra
Línia 7:
Els membres de la Lliga es trobaven a tot el món. El 1933, per exemple, n'eren membres del consell el professor [[Asnaurow]] i [[Else Jerusalem]] (Argentina), el Dr. [[Ramón Clases]] (Xile), Red. Gudmundson (Islàndia), Dr. Prißman (Letònia), Dr. A. Salama (Egipte), Dr. Schneidenberger (Libèria), Sindo Seitaro i M. Suzuki (Japó) i el Dr. [[Juan Fernández Pérez]] (Espanya), a més d'altres membres d'Alemanya, França, Països Baixos, Suïssa, Bèlgica, Estats Units, Dinamarca, la República Txecoslovaca, Rússia i Àustria.<ref name="WLSR boletin">[http://www2.hu-berlin.de/sexology/GESUND/ARCHIV/GIF/XWLSR_PL.JPG Encabezamiento del boletín oficial en 1933] {{Wayback|url=http://www2.hu-berlin.de/sexology/GESUND/ARCHIV/GIF/XWLSR_PL.JPG |date=20120205115657 }} escrito por [[Harry Benjamin]], en el sitio de la Universidad Humboldt de Berlín</ref>
 
A l'estat espanyol també hi havia una secció pròpia de la Lliga Mundial per la Reforma Sexual, la [[Lliga espanyola per a la reforma sexual]], creada el 1932, essent-ne el seu president [[Gregorio Marañón]] i la seva secretària [[Hildegart Rodríguez Carballeira|Hildegart Rodríguez]]. No obstant, la secció espanyola era la més conservadora, així com de les poques que no va incloure l'homosexualitat al seu programa. L'homosexualitat es va mantenir com un tema tabú fins a la [[Guerra Civil Espanyola]].<ref>Glick, Thomas F., ''[http://www.accessmylibrary.com/coms2/summary_0286-7526716_ITM Sexual reform, psychoanalysis, and the politics of divorce in Spain in the 1920s and 1930s]'', ''[[Journal of the History of Sexuality]]'', 1 de enero de 2003</ref>
 
Després del congrés de Copenhaguen, se'n van realitzar més a [[Londres]] (1929), [[Viena]] (1930) i [[Brno]] (1932); es congressos previstos a [[Moscou]] i [[Chicago]] no es van poder realitzar per l'ascens de l'[[estalinisme]] i la [[Gran Depressió]]. D'altra banda, les lluites internes entre els revolucionaris, liderats per [[Wilhelm Reich]], i els reformistes, liderats per [[Norman Haire]], van provocar la dissolució de l'organització durant la segona meitat de la dècada de 1930.<ref name="WLSR" /> Entre els oradors que van parlar als diferents congressos es pot esmentar [[Vera Brittain]], [[George Bernard Shaw]] i [[Bertrand Russell]].