Sabor (física): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
isoespins
m Enllaços
Línia 1:
{{Nombres quàntics del sabor}}
Segons el [[Model estàndard de física de partícules]] el '''sabor'''<ref name="jorba">''Física nuclear I'', de Jaume Jorba i Bisbal, [[ETSEIB]], Edicions [[Universitat Politècnica de Catalunya|UPC]], 2000, ISBN 9788483013731 {{ca}}</ref> o aroma<ref name=jorba/> és l'atribut que distingeix a cada un dels sis [[quarkquarks]]s: [[Quark amunt|u]] (''up'', a dalt), [[Quark d|d]] (''down'', a sota), [[Quark estrany|s]] (''strange'', estrany), [[Quark encantat|c]] (''charm'', encantat), [[Quark fons|b]] (''bottom'', fons) i [[Quark cim|t]] (''top'', cim). Es diu que els quarks es presenten en sis sabors, cadascun dels quals pot tenir un de tres [[Càrrega de color|colors]]. D'aquesta manera els quarks serien en total divuit.
 
El sabor és un [[nombre quàntic]] de les [[partícula elemental|partícules elementals]] relacionat amb la seva [[interacció dèbil]]. Al [[model electrofeble]], aquesta simetria és [[teoria de camps de gauge|figurada]] i els [[processos de canvi de sabor]] existeixen. A [[cromodinàmica quàntica]], d'altra banda, el sabor és una simetria global. Si es tenen dos o més partícules, que tinguin interaccions idèntiques, es poden intercanviar sense afectar les seves propietats físiques. Qualsevol [[combinació lineal]] (complexa) d'aquestes dues partícules tenen les mateixes propietats físiques, mentre es mantingui l'[[ortogonalitat]] o perpendicularitat entre elles. En altres paraules, la teoria té transformacions de simetria com ara <math> M \left ({o \atop d}\right) </math>, on <math> o </math> i <math> d </math> són dos camps i <math> M </math> és qualsevol matriu unitària <math> 2 \times2 </math> amb un determinant unitari. Aquesta simetria és global per a les [[interacció forta|interaccions fortes]] i figurada (''gauge'') per a les [[interacció dèbil|interaccions dèbils]].
Línia 11:
 
=== Quarks ===
Tots els [[quarkquarks]]s tenen [[nombre bariònic]] B = ⅓. A més, porten [[isoespín feble|isoespins febles]] T<sub>z </sub> = ± ½. Les partícules amb T<sub>z</sub> positiu (negatiu) són anomenades quarks tipus amunt (avall). Cada [[estat doblet]] de quarks amunt i avall constitueix una [[generació (física)|generació]] de quarks.
 
Els quarks tenen els següents nombres quàntics de sabor:
Línia 30:
== Cromodinàmica quàntica ==
{{AP|Cromodinàmica quàntica}}
La simetria del sabor està relacionada estretament amb la [[Quiralitat (partícules)|simetria quiral]]. La [[cromodinàmica quàntica]] (QCD) conté sis sabors de [[quarkquarks]]s. No obstant això, difereixen les seves masses. Com a resultat d'això, no són estrictament intercanviables amb altres. Dos dels sabors, anomenats [[quark amunt|up]] i [[quark avall|down]], són a prop de tenir masses iguals i la teoria d'aquests dos quarks té una simetria SU (2) aproximada. Sota algunes circumstàncies un pot prendre N <sub> f </sub> sabors per tenir les mateixes masses i obtenir una simetria del sabor SEU (N <sub> f </sub>) efectiva.
 
Sota algunes circumstàncies, la massa dels quarks pot ser totalment descuidada. En aquest cas, cada sabor de quark té una [[Quiralitat (partícules) |simetria quiral]]. Un pot llavors fer transformacions de sabor independentment de les parts dretes o esquerranes de cada camp de quarks. El grup de sabor és llavors un grup quiral, descrit pel producte de [[Grup unitari especial|grups especials unitaris]] <math> SU_L (N_f) \times SU_R (N_f) </math>.
Línia 39:
 
=== Simetries de la QCD ===
Anàlisi d'experiments indiquen que les actuals masses dels [[quarkquarks]]s dels sabors lleugers de quarks són molt més petits que l'escala QCD, Λ <sub> QCD </sub>, llavors la simetria quiral de sabor és una bona aproximació a la [[cromodinàmica quàntica]] per als quarks amunt, avall i estrany. L'èxit d'una [[teoria de pertorbació quiral]] i dels [[model quiral|models quirals]] esperen aquest fet. Les masses dels quarks de valència extretes del [[model quark]] són molt més llargues que les masses de quarks actuals. Això indica que la QCD té ruptura simètrica quiral espontània amb la formació de [[condensació quiral|condensats quirals]]. [[Matèria estranya|Altres fases de la QCD]] poden trencar la simetria quiral del sabor en altres camins.
 
== Lleis de Conservació ==