Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
argument duplicat
argument duplicat
Línia 275:
La Unió Soviètica va ser el primer país que adoptà una [[economia planificada]], on la producció i la distribució de les mercaderies estaven centralitzades i dirigides pel govern. La primera experiència bolxevic sobre la direcció econòmica va ser la política del [[comunisme de guerra]], que comportà la [[nacionalització]] de la indústria, la distribució centralitzada de les manufactures, la requisa coactiva de la producció agrícola, i diverses temptatives d'eliminar la circulació de [[diner]]s, així com de la indústria privada i el comerç lliure. Com que es va veure agreujat a causa del col·lapse econòmic producte de la guerra, el 1921 Lenin substituí el Comunisme de Guerra per la [[Nova Política Econòmica]] (la NEP), legalitzant el comerç lliure i que les petites indústries poguessin estar en mans privades. En conseqüència, la indústria es recuperà ràpidament.<ref name="gregory2004">{{ref-llibre |autor = Gregory, Paul R. |títol=The Political economy of Stalinism: Evidence from the Soviet secret archives |pàgines = 218–20 |editorial=[[Cambridge University Press]] |any = 2004 |url = http://books.google.cat/books?id=hFHU5kaXhu8C&dq |isbn = 0521533678 }}</ref>
 
Després d'un llarg debat entre els membres del [[Politburó del Comitè Central del PCUS|Politburó]] sobre el curs del desenvolupament econòmic, entre 1928 i 1929, després d'[[Ascens d'Ióssif Stalin|aconseguir el poder]], [[Ióssif Stalin]] abandonà la NEP i promogué una planificació central absoluta, iniciant la [[col·lectivització a la Unió Soviètica|col·lectivització forçosa de l'agricultura]] i promovent una legislació draconiana sobre el treball. Es mobilitzaren tots els recursos soviètics per aconseguir una [[Industrialització soviètica|ràpida industrialització del país]], que expandí enormement la capacitat soviètica en la indústria pesant i els béns capitals durant la dècada de 1930.<ref name="gregory2004"/> Els preparatius per a la guerra va ser un dels motius de la industrialització, principalment a causa de la desconfiança del món capitalista.<ref>{{ref-llibre |autor = Mawdsley, Evan |pàgines = 30 |títol=The Stalin Years: the Soviet Union, 1929-1953 |editorial=[[Manchester University Press]] |any = 1998 |url = http://books.google.cat/?id=m-voAAAAIAAJ&dq |isbn = 0719046009 }}</ref> D'ací, la Unió Soviètica es transformà de ser una economia principalment agrària a una potència industrial, establint les bases per a la seva emergència com a [[superpotència]] després de la seva recuperació posterior a la [[II Guerra Mundial]].<ref>{{ref-llibre |autor = Wheatcroft, S. G.; Davies, R. W.; Cooper, J. M. |pàginespàgina = 30–2 |títol=Soviet Industrialization Reconsidered: Some Preliminary Conclusions about Economic Development between 1926 and 1941 |pàgines = 264 |editorial=[[Economic History Review]] |any = 1986 |url = http://books.google.cat/?id=m-voAAAAIAAJ&dq |isbn = |volum = 39 }}</ref> Durant la guerra, l'economia soviètica i la seva infraestructura van patir una destrucció enorme que requeriren una reconstrucció massiva.<ref>{{ref-web|títol=Reconstruction and Cold War|editor= [[Library of Congress]]|url=http://countrystudies.us/russia/12.htm|consulta= 23 octubre 2010}}</ref>
 
A inicis de la dècada de 1940, l'economia soviètica havia aconseguit relativament [[autàrquica]]; i fins a la creació del [[COMECON]], només una petita part dels productes soviètics entraven al comerç internacional.<ref name="foreign trade">{{ref-web|títol=Reconstruction and Cold War|editor= [[Library of Congress Country Studies]]|url=http://rs6.loc.gov/cgi-bin/query/r?frd/cstdy:@field%28DOCID+su0391%29|consulta= 23 octubre 2010}}</ref> Després de la creació del [[Bloc Oriental]], el comerç exterior va créixer enormement. Tot i això, la influència de l'economia mundial sobre la Unió Soviètica va ser limitada pels preus domèstics fixos i pel monopoli estatal sobre el [[Comerç exterior a la Unió Soviètica|comerç exterior]].<ref>{{ref-llibre |autor = [[International Monetary Fund|IMF]] and [[Organisation for Economic Co-operation and Development|OECD]] |títol=A Study of the Soviet economy |volum = 1 |lloc = |editorial=[[International Monetary Fund]] |any = 1991 |url = http://books.google.cat/?id=o8Z1QAAACAAJ&dq |pàgines = 9 |isbn = 0141037970 }}</ref> El [[cereal]] i manufactures sofisticades de consum esdevingueren els principals articles importats a la dècada de 1960.<ref name="foreign trade"/> Durant la cursa armamentística de la [[Guerra Freda]], l'economia soviètica va quedar molt sotmesa a la [[despesa militar]], la qual tenia al darrere una gran burocràcia depenent de la indústria armamentística. Al mateix temps, la Unió Soviètica es convertí en el principal exportador d'armament als països del [[Tercer Món]]. Grans sumes dels recursos soviètics durant la [[Guerra Freda]] van ser [[Relacions internacionals al Comecon|destinades a l'ajut]] d'altres [[països socialistes]].<ref name="foreign trade"/>
Línia 512:
=== Religió ===
{{principal|Religió a la Unió Soviètica}}
El [[cristianisme]] i l'[[islam]] van ser les dues creences religioses amb més fidels dins de la Unió Soviètica.<ref name="dailylife">{{ref-llibre | autor = Eaton, Katherine Bliss | títol = Daily life in the Soviet Union | lloc = | editorial = [[Greenwood Publishing Group]] | any = 2004 | url = http://books.google.cat/books?id=VVFuYN8TS5AC&dq | isbn = 0313316287 | pàgines = 285 andi 286 }}</ref> El [[cristianisme oriental]] predominava entre els cristians soviètics, amb l'[[Església Ortodoxa Russa]] tradicional com a major [[denominació cristiana]] a la Unió Soviètica. Sobre un 90% dels musulmans soviètics pertanyien a la branca [[sunnita]], mentre que els [[Xiïsme|xiïtes]] es concentraven a l'[[RSS de l'Azerbaidjan]].<ref name = "dailylife"/> Entre els grups de fidels minoritaris es trobaven els [[Catolicisme|catòlics]], els [[Judaisme|jueus]], els [[Budisme|budistes]] i una varietat de grups [[Protestantisme|protestants]].<ref name = "dailylife"/>
[[Fitxer:Christ saviour explosion.jpg|thumb|200px|upright|Demolició el 1931 de la [[Catedral de Crist Salvador]] de [[Moscou]].]]
La influència religiosa havia sigut molt gran a l'[[Imperi Rus]], on l'Església Ortodoxa Russa gaudia d'un estatus privilegiat com a l'església dels monarques i prenia part en les funcions oficials de l'Estat.<ref name="Simkin 2003">Simkin, Lev (2003). "Church and State in Russia". In Silvio Ferrari & W. Cole Durham (Eds.), ''Law and Religion in Post-Communist Europe''. Peeters Publishers, 2003. pp. 261-280. ISBN 90-429-1262-6.</ref> El període immediat posterior a l'establiment de l'estat soviètic comportà una lluita contra l'Església Ortodoxa, a la que els revolucionaris consideraven com un aliat de les classes governants.<ref name = "Simon 1974, 64-65">Simon 1974, pp. 64-65.</ref>
Línia 525:
 
Les institucions religioses van seguir tutelades pel govern soviètic, però se'ls donà una mica de màniga ampla durant l'era de [[Leonid Bréjnev|Bréjnev]].<ref name="Steinberg & Wanner 2008,">Steinberg, Mark D. & Catherine Wanner (2008). ''Religion, morality, and community in post-Soviet societies''. Bloomington, Indiana: Indiana University Press. p. 6. ISBN 0-253-22038-6.</ref> Les relacions oficials entre l'Església Ortodoxa i el govern soviètic arribaren al punt en què Bréjnev condecorà en dues ocasions al Patriarca [[Alexis I]] (incloent-hi l'[[Orde de la Bandera Roja del Treball]]).<ref name = "Janz 1998, 38-39"/> Una enquesta realitzada el 1982 va concloure que un 20% de la població soviètica es definia com a "creient religiós actiu".<ref name="subculture">{{ref-llibre | autor = McKay, George; Williams, Christopher | títol = Subcultures and new religious movements in Russia and East-Central Europe | lloc = | editorial = [[Peter Lang (publishing company)|Peter Lang]] | any = 2009 | url = http://books.google.cat/books?id=xpNBm-z7aOYC&dq | isbn = 3039119214 | pàgines = 231–32 }}</ref>
 
== Cultura ==
La [[cultura de la Unió Soviètica]] passà per diverses etapes durant els seus 70 anys d'existència. Durant els onze primers anys de Revolució (1918-1929) va haver-hi una relativa llibertat en la qual els artistes van poder experimentar amb diversos estils en un esforç per tal de trobar un estil artístic soviètic distintiu. Lenin volia que l'art fos accessible al poble rus. Malgrat això, centenars d'intel·lectuals, escriptors i artistes van ser exiliats i els seus treballs van ser prohibits (com, per exemple, [[Nikolai Gumilev]], afusellat per conspirar contra el règim bolxevic, o [[Ievgeni Zamiatin]], prohibit).<ref>'On the other hand...' See the index of ''Stalin and His Hangmen'' by Donald Rayfield, 2004, Random House</ref> El govern fomentà una varietat de tendències. A l'art i a la literatura proliferaren nombroses escoles, tant d'estil tradicional com radicalment experimental. Els escriptors comunistes [[Maxim Gorki]] i [[Vladímir Maiakovski]] van estar actius durant aquest període. El [[cinema]] també va rebre el suport de l'Estat; molts dels millors treballs de [[Sergei Eisenstein]] daten d'aquest període.
Línia 604:
* {{ref-llibre | autor = Wilson, David | títol = The demand for energy in the Soviet Union | lloc = | editorial = [[Taylor & Francis]] | any = 1983 | url = http://books.google.no/books?id=1qgOAAAAQAAJ&dq | isbn = 0709927045| pàgines = 201 }}
* {{ref-llibre | autor = [[World Bank]] and [[Organisation for Economic Co-operation and Development|OECD]] | títol = A Study of the Soviet economy | volum = 3 | lloc = | editorial = [[International Monetary Fund]] | any = 1991 | url = http://books.google.cat/books?id=fiDpE5M9jRAC&dq | isbn = 9264134689 | pàgines = 408 }}
* {{ref-llibre | autor = Figes, Orlando | títol = La revolución rusa 1891-1924: la tragedia de un pueblo | lloc = Barcelona | editorial = Editorial Edhasa | any = 2000 | isbn = | pàgines = }}
* {{ref-llibre | autor = Service, Robert | títol = Historia de Rusia en el siglo XX | lloc = Barcelona | editorial = Editorial Crítica | any = 1997 | isbn = | pàgines = }}
 
== Bibliografia complementària ==