Llibre Jutge: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m espais als encapçalaments de ''Bibliografia'' |
Cap resum de modificació Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
||
Línia 3:
El '''Llibre Jutge''' o '''Llibre dels Judicis''' és la versió catalana del [[Liber Iudiciorum]] o [[Codi de Recesvint]], de la qual es coneixen dos fragments del segle XII que responen a traduccions, cronologia i territori no relacionats. Ambdós tenen un gran interès per a la [[història del dret català]] i de la [[història de la llengua catalana|llengua catalana]], per tal com es tracta dels primers texts conservat exempts de [[llatinisme|llatinismes]], expressen la necessitat de la traducció per tal d'eludir les dificultats de comprensió del [[llatí]], suposen un esforç d'adaptació a funcions reservades a la llengua culta i ho havien de fer amb una extensió textual important, que els originals complets degueren tenir.
El més antic procedeix de [[Conques (antic municipi)|Conques]] al [[Pallars Jussà]], on, al segle XVI, serví de coberta d'un llibre notarial. Actualment es troba a l'[[Arxiu Capitular d'Urgell|Arxiu capitular de la Seu d’Urgell]] (ms. 187.1). L'estudi paleogràfic i lingüístic el situa en una data propera a l'any 1150 i conté elements de gran arcaisme i d'altres propis del
El segon fragment es troba a la [[Biblioteca de Montserrat]] (ms. 1.109) datat entre els anys 1180 i el 1190; copiaria, molt probablement, un original elaborat entorn de l'any 1140 relacionat amb la primera compilació dels [[Usatges de Barcelona|Usatges]], dels quals era [[dret supletori]] i es creu que era usat per la [[Cort Comtal|cúria comtal de Barcelona]]. Conté un petit nombre de formes fonètiques pròpies de l'[[occità]] o d'un estadi més arcaic de la llengua (''pogron'', ''pogren'', ''foron'', ''aicelò''…).
==Fragment==
{{Cita|''Volontat d'aquel o d'aqela qe testa en sa vida. Depos sa mort, ans que sis meses sien passats, sie publicada e manifestada e per escriptura davant qualqe sacerdot o davant tests. E si alcun cela et amaga aquela voluntat del defunt, tant compona de so propri aver ad aquel a cui fon testat, quant pogren conquerre o aver, per auctoritat de la scriptura, de les res del defunt''.|Llibre Jutge, fragment de Montserrat}}
| |||