Estat de Maranhão: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Etiqueta: editor de codi 2017
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 14:
 
[[Fitxer:Reviver.JPG|250px|left|thumb|Construccions colonials de São Luís.]]
En [[1682]] el govern portuguès va decidir crear la ''Companyia de Comerç de Maranhão'', amb drets de [[monopoli]] sobretot el comerç de la regió, incloent la compra de tota la producció local i bena de [[esclavitud|esclaus]] africans. Però els preus de compra de la producció eren molt baixos, mentre arribaven pocs esclaus d'Àfrica i poques mercaderies des de Portugal, i el seu preu era alt. Això va estimular la revolta de senyors de terres, fins que el seu líder, [[Manuel Beckman]] va ser indicat governador, mentre el seu germà Tomás negociava en [[Lisboa]] les reivindicacions dels propietaris rurals. Quan aquestes reivindicacions van ser ateses, la revolta va cessar, Beckman va perdre suport i va ser arrestat i penjat el [[2 de novembre]] de [[1686]].<ref>{{cita ref-web|url=http://bloghistoriacritica.blogspot.com.br/2012/07/revolta-de-beckman.html|títulotítol=História Crítica: Revolta de Beckman|fechaaccesoconsulta= 30 de septiembresetembre de 2016|idiomallengua={{pt}}}}</ref>
 
Durant el final del [[segle XVIII]] va haver-hi una massiva arribada d'esclaus a la regió, a causa del creixement del cultiu de [[cotó]]. Segons l'historiador Sven Beckert, les exportacions de cotó de la regió "van doblegar entre 1770 i 1780, gairebé van doblegar una altra vegada en 1790, i gairebé van triplicar en 1800."<ref>{{Cite bookref-llibre|title títol= Empire of Cotton: A Global History|last cognom= Beckert|first nom= Sven|publisher editorial= Knopf|year any= 2014|isbn = |location lloc= New York|pages pàgines= }}</ref>
 
[[Fitxer:Thomas_Cochrane,_10th_Earl_of_Dundonald.jpg|thumb|140px|[[Thomas Cochrane]].]]
Maranhão no es va unir immediatament a [[Brasil]] després de la declaració d'independència, l'any 1822, però l'any següent els portuguesos van ser expulsats d'allí pel marí britànic [[Thomas Cochrane|Lord Cochrane]], i el seu territori es va tornar part de l'[[imperi de Brasil]]. Per aconseguir èxit en l'expulsió dels portuguesos, Lord Cochrane es torno el primer Marquès de Maranhão i governador de la província.
 
São Luís és la capital d'estat brasilera que més s'assembla a una ciutat portuguesa. Durant l'inici del [[segle XX]] la ciutat tenia aproximadament 30.000 habitants, i contenia diversos convents, institucions de caritat, el palau del bisbe, una església dels Carmelites, i un seminari eclesiàstic. L'any 1920 la seva població era 52.929 habitants, i l'any 1940 ja eren 85.583 habitants.<ref>{{cita ref-web|títulotítol=População das capitais desde 1920|url=http://www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=638799|fechaaccesoconsulta=26 de setembre de 2016|idiomallengua={{pt}} |editor=skyscrapercity}}</ref> El centre històric de la ciutat va ser declarat [[Patrimoni Mundial de la Humanitat]] l'any 1997.
 
Solament després de la dècada de 1960 - quan es van inaugurar les primeres instal·lacions del port de Itaqui - és que l'estat va rebre grans inversions que van permetre modernitzar la seva infraestructura. La inauguració del Ferrocarril de Carajás en 1985 va permetre el transport de mineral de [[ferro]] des de la Serra de Carajás, en l'[[estat de Pará]], cap al port de Itaqui.
Línia 53:
La seva economia es basa en la indústria (transformació de [[alumini]] en alúmina, alimentosa, productes de fusta), en els serveis, en l'[[agricultura]] ([[soia]], [[mandioca]], [[arròs]], [[blat de moro]]) i en la [[ramaderia]].
 
Els principals productes d'exportació de l'estat en 2012, van ser a [[soja]] (25,93%), óxido d'alumini (23,99%), mineral de ferro (17,54%), ferro fos (16,47%) i alumini brut (5,35%).<ref name="dataviva.info">{{cita ref-web |títulotítol=Exportações do Maranhão (2012)| obra=Plataforma DataViva | url=http://dataviva.info/apps/builder/tree_map/secex/ma/all/all/hs/?depth=hs_6&value_var=val_usd&color_var=color&controls=true&year=2012 |fechaaccesoconsulta= 13 de gener de 2014 }}</ref>
 
Maranhão té el privilegi de posseir, a causa de barreja d'aspectes de la seva geografia, la major diversitat d'ecosistemes de tot el País. Són 640 quilòmetres d'extensió de platges tropicals, boscatge amazònic, vegetació de ''[[cerrado]]'', maresmes, a més d'un delta en mar obert, voltat de dunes i amb milers de llacunes d'aigües cristal·lines. Tot això, juntament amb les construccions del centre històric de São Luís, representen un gran potencial [[turisme|turístic]] que ja és explorat.