Llúcia de la Marca: diferència entre les revisions

'''Llúcia de la Marca''' (? - ''c''. 1090 ), fou [[Comtat de Pallars Sobirà|comtessa de Pallars Sobirà]] (''c''. 1060 - ''c''. 1090) i pretesament de [[Comtat de Besalú|Besalú]] (1054). Possiblement fou comtessa d'[[Comtat d'Urgell|Urgell]].

Filla del comte occità [[Bernat I de la Marca]] i d'[[Amèlia de Rasès]]., Foufou germana d'[[Almodis de la Marca]], una influent noble de l'època que es casà amb el comte [[Ramon Berenguer I]] de Barcelona.

Llúcia va arribar a Barcelona en companyia de la seva germana [[Almodis de la Marca|Almodis]] i va passar a formar part de la política matrimonial del casal de Barcelona. [[Ramon Berenguer I]] la va prometre amba [[Guillem II de Besalú]], quique s’havia significat per la seva resistència a reconèixer la sobirania del comte de Barcelona. El seu prometatge amb Llúcia de la Marca, al desembre de 1054, venia a segellar un pacte que Guillem de Besalú no va respectar. Aquest, tot i que havia fet donació a Llúcia de la dècima marital i dels comtats de [[Comtat de Berga|Berga]] i de [[comtat de ripoll |Ripoll]], va trencar la paraula de matrimoni així com el jurament de fidelitat que havia fet al comte de Barcelona i va tornar a atacar les possessions d’aquest darrer.<ref name="dbd">{{ref-web|cognom=Cantarell Barella|nom=Elena|url=http://www.dbd.cat/index.php?option=com_biografies&view=biografia&id=432|consulta=19 març 2015|títol=Llúcia, de la Marca}}</ref>

Llúcia entra de nou en el joc d’aliances per matrimoni que manté Ramon Berenguer i es casa, l’any 1058, amb [[Artau I de Pallars Sobirà|Artal I de Pallars Sobirà]]. Aquest matrimoni se segella amb la donació de la dècima marital i amb la cessió per part del comte de Pallars de deu castells de gran importància estratègica. La seva carta d'esponsalici (''c''. 1060) conté la promesa per part d'Artal de no abandonar mai Llúcia per cap motiu, excepte si aquesta contreia la llepralepra, així com a no actuar de manera que ella es vegi obligada a abandonar-lo. Diu textualment: «''Et predictus Artallus, comes, non dimittat predictam Luciam, dum viva fuerit, per ullam occasionem, si leprosa non fueri; et predictus Artallus, comes, non faciat ullam calumpniam neque impossibilitate ad iam dictam Luciam, ut ipsa eum dimittere debeat''» (LFM, 37).<ref name="dbd"/>

Llúcia apareix aen la documentació actuant juntament amb el seu marit, no únicament en actes de donacions i fundacions pietoses sinó amben altres actes de caràcter polític i de gestió. Apareix representada a l’absis de [[Sant Pere de Burgal]] en actitud de donant.<ref name="dbd"/>

A la mort d’Artal, el 1081, Llúcia va obtenir l’aixecament de la seva [[excomunió]] sobrevinguda a causa d’haver trencat una [[Trevatreva de Déu]]. Un cop vídua s’afirmà en el seu rol al capdavant del comtat. Apareix aen la documentació actuant juntament amb el seu fill, el comte [[Artau II de Pallars Sobirà|Artal II de Pallars Sobirà]], com, per exemple, en la donació feta al [[monestir de Gerri de la Sal]] el 1081. En aquest moment sembla que ocupa un lloc preeminent en la política catalana. És juntament amb [[Ramon Berenguer III]], la tutora dels fills d’[[Ermengol IV]], segons ell mateix ordena en el seu testament, i membre del consell de regència del [[comtat d’Urgell]] durant la minoria d’[[Ermengol V]]. Va morir l’any 1091 poc abans que el seu fill [[Sant Ot d’Urgell|Ot]] esdevingués [[bisbe d’Urgell|bisbe d’Urgell.]].<ref name="dbd"/>

Llúcia tingué un paper clau en el govern del comtat, desenvolupant relacions estratègiques clau amb el poder religiós i amb altres comtats. Impulsà obres [[Art romànic|romàniques]] cabdals al [[Pallars]], algunes d'elles, com les pintures de l'absis de l'església de Santa Maria d'Àneu, atribuïdes al [[mestre de Pedret]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Pladevall i Font|nom=Antoni|títol=Catalunya Romànica: Vol.XV El Pallars|pàgines=534|lloc=Barcelona|editorial=Enciclopèdia Catalana|any=1993|isbn=848519456X|consulta=19 març 2015}}</ref>

Es casà per primer cop el 1054 amb [[Guillem II de Besalú]], i prop del 1060 amb [[Artau I de Pallars Sobirà|Sunyer ''Artau'']], comte de Pallars Sobirà, amb qui va tenir 4 fills: