Alejandro Pidal y Mon: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -escollit diputat +elegit diputat
Línia 50:
 
== Carrera política ==
El 24 d'agost de 1872 va ser escollitelegit diputat en les Corts [[Amadeu I d'Espanya|amadeistes]] per primera vegada pel districte de [[Villaviciosa]] (circumscripció d'[[Oviedo]]). Va tenir diverses intervencions en relació amb assumptes eclesiàstics i l'[[abolició de l'esclavitud]] a [[Puerto Rico]]. No va resultar elegit en les Constituents de la [[Primera República Espanyola|I República]], però sí en les primeres de la [[Restauració borbònica|Restauració]], el 20 de gener de 1876. A partir d'aquest moment i fins a la seva mort en 1913 serà sempre diputat pel mateix districte i circumscripció en un total de quinze eleccions, sempre de signe profundament conservador i aliat al catolicisme més vaticanista, guanyant-se enemics entre els progressistes també asturians com l'escriptor [[Leopoldo Alas]], "Clarín".
 
En 1874 va fundar ''La España Católica'', que es convertiria en ''La España'' en 1875. Els dies 8 i 9 de març de 1876, amb motiu de la contestació al discurs de la Corona, Pidal té una intervenció contra [[Antonio Cánovas del Castillo|Cánovas del Castillo]] a qui acusa de "fer estèril la restauració de la Monarquia espanyola, posant aquesta restauració al servei de la revolució". Ataca també al ministre [[Francisco Romero Robledo]], "qui no té autoritat per dirigir unes eleccions", i finalment, critica la censura contra la premsa catòlica i conclou constatant la impossibilitat de conciliar la revolució amb la restauració monàrquica. Segons [[Aureliano Linares Rivas]], Pidal "serà l'orador que va fer cèlebre el seu nom en la primera catilinaria contra Cánovas del Castillo i el seu govern".