Maig francès: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 119:
Segons el filòsof [[Ramon Alcoberro i Pericay|Ramon Alcoberro]], la revolta del 68 comportà 10 canvis radicals remarcables a la societat:<ref>{{ref-web |url= https://www.eltemps.cat/article/3955/els-10-canvis-radicals-del-maig-del-68 |títol= Els 10 canvis radicals del Maig del 68 |nom=Ramon |cognom= Alcoberro |enllaçautor=Ramon Alcoberro i Pericay |editor= ElTemps.cat |data= 23 abril 2018 |consulta= 28/7/2018}}</ref>
 
==== 1. La joventut: nou subjecte històric ====
Abans del maig del 68 la segregació a les aules fou una realitat, tant a la primària com al batxillerat. Només se n'escapà la petita minoria universitària. A partir d'aleshores sorgí una moda, una música i una ràdio dirigida a la [[joventut]], entesa com un tot.
 
==== 2. Dret al propi cos, avortament i divorci ====
Sota el lema «Un home de cada dos és dona» un nou [[moviment feminista]] emergí donant peu la modernització de la normativa relacionada amb l'[[avortament]] ([[llei Veil]] de 1974) i el [[divorci]] de mutu acord (1975).
 
==== 3. Crisi dels valors del patriarcat ====
El maig de 68 s'erigí com una de les revoltes més reeixides a l'hora d'anar més enllà de l'atac al poder polític per desestabilitzar els valors del [[sistema patriarcal]], especialment en l'estructura de la [[família]].
 
==== 4). Augment dels salaris<br/> ====
L'any 1968 el conjunts dels salaris reals de l'[[Estat francès]] augmentaren un 10% i el [[salari mínim interprofessional]], cobrat per més de 2 milions de persones, creixí espectacularment. Cal tenir present que el creixement interanual del [[Producte interior brut|PIB]] durant la dècada de 1960 se situà en més del 6%.
 
==== 5). Avenços en l'Ensenyament<br/> ====
El model educatiu imperant -elitista, memorístic i sense activitat extraescolar- entrà en crisi gràcies als nous moviments de [[renovació pedagògica]].
 
==== 6). Crisi del sindicalisme<br/> ====
El [[sindicalisme]] fou, possiblement, el principal afectat de la revolta, tot i que mantingué durant els anys següents un paper rellevant en la conflictivitat laboral d'Europa. S'obrí així la nova era de la [[post-industrialització]].
 
==== 7). Autonomia personal i rebuig a l'autoritarisme<br/> ====
D'ençà, la crítica a l'[[autoritarisme polític]] polític esdevé una qüestió hegemònica en l'opinió pública, així com el rebuig a la tradició heretada en favor a de l'experiència vital.
 
==== 8). L'individualisme<br/> ====
Alguns intel·lectuals d'esquerres titllaren a [[trotskistes]] i [[maoistes]] de consolidar l'[[individualisme]] quan trencaren amb les pràctiques comunitàries en comptes de rebel·lar-se contra la [[societat de consum]].
 
==== 9). El sorgiment dels "psi-"<br/> ====
[[Sigmund Freud]] fou un dels autors clàssics que emergiren durant la revolta com a conseqüència de l'apoderament de la [[psicologia]] i la [[neuròticaneurologia]] en detriment de la [[religiositat]]. Aquest fenomen s'explicà per la revalorització de la vida quotidiana.
 
==== 10). La revolució quotidiana<br/> ====
Amb el maig del 68, el centre del debat polític es desplaçà de l'esfera exclusivament pública a l'esfera privada. Des d'aleshores, en política, una és indestriable de l'altra.