El despertar dels zombis: diferència entre les revisions

La idea d'una continuació a ''la Nit dels morts vivents'' pessigollejava Romero des de l'estrena de la pel·lícula. Treballant a ''Jack's Wife'' té la idea del punt de sortida de ''El despertar dels zombies'', a saber la multiplicació dels morts vivents, i el centre comercial servint de refugi a un petit grup de sobrevivents.<ref name="Création">[[:fr:Zombie_(film)#Rouyer1997{{harvsp|Rouyer |1997]]<span "">, </span"" "page(s)" "">|p.</>&nbsp;<span "">=63-64</span>}}</ref> Es llança a altres projectes, ''La nit dels bojos vivents'' i ''Martin'', esperant poder reunir la suma necessària per produir la seva nova pel·lícula de zombies. Determinat a mantenir-se independent, s'associa amb el productor Richard P. Rubinstein al si de la societat Laurel Production. És gràcies a una col·laboració amb [[Dario Argento]] que Romero pot llançar el projecte, per un pressupost d'un milió i meitat de dòlars.<ref name="Création">[[:fr:Zombie_(film)#Rouyer1997|Rouyer 1997]]<span "">, </span"" "page(s)" "">p.</>&nbsp;<span "">63-64</span></ref>

Tom Savini, proper al director, no havia pogut participar en el rodatge de ''[[La nit dels morts vivents|la nit dels morts-vivants]]'' perquè era al Vietnam com reporter de guerra.<ref name="FX"><span class{{Chapitre|prénom1="ouvrage" id="Rouyer2007"><span class="ouvrage" id="Philippe_Rouyer2007">Philippe <span class|nom1="nom_auteur">Rouyer</span>, <cite style|titre="font-style:normal">« Le gore des zombies »</cite>,|auteurs dansouvrage= Jean-Baptiste Thoret (dir.<) |titre ouvrage=Politique des Zombies |sous-titre ouvrage= L'Amérique selon George A. Romero | collection =Les grands mythes du cinéma |lien éditeur=Éditions Ellipses |éditeur=ellipses |année=2007 |passage=131-138 |pages totales=224 |isbn=978-2-7298-3252-0 |présentation en ligne=http:/span></span>www.editions-ellipses.fr/fiche_detaille.asp?identite=6168}}.</ref> A ell li confia la realització dels maquillatges i efectes especials de ''El despertar dels zombies.''

Aquest recurs a un especialista permet uns efectes més realistes que en ''La nit dels morts vivents'', on el blanc i negre dissimulava l'amateurisme dels procediments.<ref name="FX"><span class="ouvrage" id="Rouyer2007"><span class="ouvrage" id="Philippe_Rouyer2007">Philippe <span class="nom_auteur">Rouyer</span>, <cite style="font-style:normal">« Le gore des zombies »</cite>, dans Jean-Baptiste Thoret (dir.</span></span></ref> Segons certs crítics no obstant això, el maquillatge, sobretot el vermell ataronjat de la sang i el blau pàl·lid dels cadàvers, crearia una distància recordant els colors del centre comercial.<ref name="FX"><span class="ouvrage" id="Rouyer2007"><span class="ouvrage" id="Philippe_Rouyer2007">Philippe <span class="nom_auteur">Rouyer</span>, <cite style="font-style:normal">« Le gore des zombies »</cite>, dans Jean-Baptiste Thoret (dir.</span></span></ref> Els efectes especials donarien una dimensió "de còmic" a la pel·lícula.<ref name="FX2">[[:fr:Zombie_(film)#Rouyer1997{{harvsp|Rouyer |1997]]<span "">, </span"" "page(s)" "">|p.</>&nbsp;<span "">=188</span>}}</ref> La voluntat de burla de Romero és evident, però segons Tom Savini, aquest no era l'objectiu dels efectes especials. En el moment del rodatge, la sang, els litres de líquid comprats a la societat 3M, era realista, vermella, i la pell de les zombies grisa. Però l'equip no hi havia testat el resultat a la pel·lícula. Una vegada desenvolupada Savini s'ha adonat de l'efecte cridaner i irrealista, no desitjat.<ref>Tom Savini, cité dans [[:fr:Zombie_(film)#Rouyer2007{{harvsp|Rouyer |2007]]}}.</ref>.

En el rodatge, Savini innova en matèria d'efectes especials gore. Per donar-li més violència, fa per exemple filmar al revés l'escena on un matxet s'enfonsa en el cap d'un mort vivent, cosa que dóna més impacte a un truc clàssic - la fulla de l'arma segueix el contorn del crani.<ref name="FX"><span class="ouvrage" id="Rouyer2007"><span class="ouvrage" id="Philippe_Rouyer2007">Philippe <span class="nom_auteur">Rouyer</span>, <cite style="font-style:normal">« Le gore des zombies »</cite>, dans Jean-Baptiste Thoret (dir.</span></span></ref>

El contracte de coproducció entre Romero i Argento preveu que els drets de la pel·lícula tornen a Laurel Producció pels països anglosaxons i el conjunt del continent americà, a la societat de Argento per tot arreu en un altre lloc.<ref name="Création">[[:fr:Zombie_(film)#Rouyer1997|Rouyer 1997]]<span "">, </span"" "page(s)" "">p.</>&nbsp;<span "">63-64</span></ref> Això inclou el ''director's cut'' i la música.

Per això existeixen tres versions de la pel·lícula: el muntatge original, previ a la difusió, el més llarg, efectuat pel realitzador per una projecció test, correntment anomenat « Director's cut » ; un segon muntatge americà escurçat a demanda dels distribuïdors, efectuat també per Romero ; i el muntatge europeu, efectuat per [[Dario Argento]].<ref>[[:fr:Zombie_(film)#Humphries2008{{harvsp|Humphries |2008]]<span "">, </span"" "page(s)" "">|p.</>&nbsp;<span "">=83</span>|id=Humphries2008}}</ref> L'ambient dels diferents muntatges és veritablement molt diferent. En particular, la versió europea resulta més violenta (efecte reforçat per la música de Goblin), la versió americana més desfasada, fins i tot humorística (com sovint en Romero).