Fitoplàncton: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot passa data de manteniment de mesos a anys |
Enllaços Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
||
Línia 10:
}}</ref> La majoria dels fitoplànctons són massa petits per ser vistos individualment a ull nu. Tanmateix, quan n'hi ha molt, poden aparèixer com una descoloració verda de l'aigua a causa de la presència de [[clorofil·la]] a les seves [[cèl·lules]].<ref>{{GEC|0109230}}</ref>
El fitoplàncton depén, fonamentalment, dels [[Nutrient|elements nutritius]] i la llum. Per això, la més gran densitat de fitoplàncton es troba sobretot als cinquanta metres immediatament inferiors a la superfície de
== Importància ecològica del fitoplàncton ==
El fitoplàncton és la base de la [[cadena alimentària]] dels [[Ecosistema aquàtic|ecosistemes aquàtics]], ja que serveix d'aliment a organismes majors; és a dir realitza la part principal de la [[producció primària]] en els ambients marins. Però, a més d'això, el fitoplàncton és el responsable original de la presència d'[[Dioxigen|oxigen]] (O<sub>2</sub>) en l'atmosfera (en produeix entre el 50% i el 90%). La [[fotosíntesi oxigènica]] va aparèixer evolutivament amb
== Proliferació o "bloom" ==
{{AP|Bloom d'algues}}
Proliferació de fitoplàncton en les costes argentines. El fitoplàncton també pot ser responsable d'alguns problemes ecològics quan es desenvolupa massa: en una situació d'excés de nutrients i de temperatura favorable, aquests organismes poden multiplicar-se ràpidament formant el que se sol anomenar proliferació (o "bloom", la paraula anglesa més usada). En aquesta situació, l'aigua es torna de color verdós, però ràpidament (1-2 dies, depenent de la temperatura) es torna marró, quan el plàncton esgota els nutrients i comença a morir. A aquesta altura, la descomposició més o menys ràpida dels organismes morts pot dur a l'esgotament de l'oxigen de l'aigua i, com a conseqüència, a la mort forta de peixos i altres organismes. Aquesta situació pot ser natural - en el cas d'un aflorament intens - però pot també ser deguda a una situació de contaminació causada pel dipòsit a l'excés de nutrients en l'aigua. En aquest cas, es diu que la massa d'aigua es troba eutrofitzada. En l'aigua dolça, quan aquesta situació es torna crònica, l'aigua pot romandre coberta d'una capa de cianobacteris.▼
▲Proliferació de fitoplàncton en les costes argentines. El fitoplàncton també pot ser responsable d'alguns problemes ecològics quan es desenvolupa massa: en una situació d'excés de nutrients i de temperatura favorable, aquests organismes poden multiplicar-se ràpidament formant el que se sol anomenar proliferació (o "bloom", la paraula anglesa més usada). En aquesta situació, l'aigua es torna de color verdós, però ràpidament (1-2 dies, depenent de la temperatura) es torna marró, quan el plàncton esgota els nutrients i comença a morir. A aquesta altura, la descomposició més o menys ràpida dels organismes morts pot dur a l'esgotament de l'oxigen de l'aigua i, com a conseqüència, a la
Proliferació en La Jolla, Califòrnia. En les proliferacions naturals, el problema cessa quan els nutrients s'esgoten o la temperatura s'allunya dels nivells òptims. Altre cas de proliferació perjudicial és el cas de les marees vermelles, en la qual l'aigua del mar es torna en una coloració marró vermellosa, causades pel desenvolupament d'organismes que alliberen toxines en l'aigua, normalment "algues marrons" microscòpiques del grup de les dinoflagel·lades. Aquest fenomen, les causes del qual encara no es coneixen ha estat responsable de la disminució de la producció aqüicultura marina.▼
▲Proliferació en La Jolla, Califòrnia. En les proliferacions naturals, el problema cessa quan els nutrients s'esgoten o la temperatura s'allunya dels nivells òptims. Altre cas de proliferació perjudicial és el cas de les [[marees
== Vegeu també ==
| |||