Rafelbunyol: diferència entre les revisions

 

== Toponímia ==

 

L'origen és indeterminat, no obstant això, existeixen algunes referències a un augment del nombre de rahals durant els governs dels eslaus Mubarak i Muzaffar, a l'inici dels [[regnes de taifes]], al segle XI. Durant el període de conquesta del Sarq Al-Andalus per [[Jaume el Conqueridor|Jaume I]] aquests espais van ser lliurats a les classes superiors de la conquesta (cavallers, bisbes, clergues, i funcionaris del rei), les quals rebien un rahal complet més les terres d'al voltant, la qual cosa fa suposar que aquests territoris eren finques periurbanes d'extensió modesta.

 

== Geografia ==

 

Quant a la fisiografia del terreny, cal destacar que aquest quasi no presenta accidents geogràfics donat que té una superfície pràcticament plana. La seua altitud s'eleva des dels 16 metres, als quals es troba el casc urbà de Rafelbunyol, fins als 97,9 metres en el punt més alt de Els Germanells. El terme municipal de Rafelbunyol està situat a l'interior de les marjals del nord de la ciutat de València. Aquestes se situen, al seu torn, entre el ventall al·luvial del [[riu Palància]] i el complex sedimentari format per les aportacions del [[Túria|riu Túria]] i el [[Barranc del Carraixet]], i s'estén al llarg d'una dotzena de quilòmetres formant una franja humida paral·lela a la línia de la costa. Aquesta franja queda separada del Mediterrani tan sol per una estreta restinga de cants, graves i sorres. L'estructura geològica d'aquesta zona és conseqüència de l'enfonsament sofert posteriorment al seu farciment mitjançant un dipòsit de materials del quaternari.

 

 

En el terme municipal de Rafelbunyol, l'orientació majoritària és la de l'ús Agrícola moderadament intensiu ja que predominen els sòls classe B (capacitat d'ús elevada). Així mateix, existeix una xicoteta part en l'extrem sud-est amb una orientació d'ús Agrícola intensiu amb sòls de classe A (capacitat d'ús molt elevada).<ref name="rafenci">{{ref-llibre|editor=|capítol=Rafelbunyol|títol=Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana|volum=Geografía|any=2009|editorial=Editorial Prensa Valenciana|altres=|lengua=castellà}}</ref>

 

=== Hidrografia ===

 

Respecte a l'aigua subterrània, Rafelbunyol es troba entre dues unitats hidrogeològiques, la 8.20 Mitjà Palància, i la 8.25 Plana Nord de València. La vulnerabilitat de l'aqüífer en el terme municipal de Rafelbunyol és en general, moderada, principalment pels materials dels quals està constituït el sòl i per les activitats urbanes i agrícoles que es desenvolupen en ell.<ref name=":1" />

 

== Economia ==

 

En els anys 50 predominava el policultiu extensiu amb: fruiters en l'hort, hortalisses en [[L'Horta|l'horta]] i arròs en la marjal, no obstant això, en els anys 60 es posa fi al gran cicle social-agrari, la qual cosa suposa la devaluació social i real de la propietat de la terra, l'agricultura a temps parcial, l'especulació sobre el sòl amb finalitats no-agràries...<ref>Bellés, J. F. M. (1981). La antigua carretera de Barcelona (AMV): Inmigración y cambio social. ''Cuadernos de geografía'', (28), 45-60.</ref> Tot això va donar pas al fet de que en la segona meitat del [[segle XX]] es produïren els primers intents industrialitzadors, així a partir de 1986 es va establir en el terme municipal un nucli relativament important d'indústries. La indústria, que ocupava en 2003 al 24% de la població, està molt diversificada: alimentació, prefabricats de formigó, tèxtils, productes de bellesa, tallers d'estructura metàl·lica, etc. Aquest desenvolupament es déu a les Normes Subsidiàries que, aprovades en [[1989]], establien 46 ha per a l'activitat industrial. El 14,4% de la població s'ocupa en la construcció i la gran majoria (el 55,3%), en el sector serveis.<ref name=":4" />

*'''Tractor Ctfv-Feve T4 Tanc o Cocodril ("El Trenet"):''' Va ser construït en [[1932]], i monumentalitzat en [[1983]]. Va ser construït per Devís S.A. Respon al tipus de [[Locomotora|locomotora ''boite a sel'']], més conegudes com a cocodrils pel disseny i característiques de la seua caixa, també eren sobrenomenades tancs. Es poden observar algunes inscripcions com la placa del constructor als peus de les portes d'accés, pintat en els laterals FEVE T4 amb un anagrama de l'empresa (actualment llueix el de FGV), marques AHV FS en els bastidors que indiquen la procedència de trossos de perfil utilitzats per a la reparació d'accidents, fabricats en els [[Alt forn|Alts Forns de Sagunt]], i 202-203, marcats en els carretons. Va ser utilitzat per a maniobres i trens de manteniment i mercaderia en les línies de [[València]] a [[Llíria]], [[Bétera]], Rafelbunyol i el [[El Grau de València|Grau]] fins a la seua retirada en [[1981]]-82.

*'''Mas del Coronel o Masia de Sant Enrique''': La masia de Sant Enrique, coneguda al poble com el “Mas del coronel” està orientada cap al sud-est. En ella es troben dos edificis separats per una simple paret: l'habitatge del casser, que és la pròpiament rural, i el xalet de els senyorets. La casa del casser consta de l'habitatge per a l'encarregat de cuidar la finca tot l'any, amb corral, estable, etc. El xalet és una edificació de residència secundària ja que només s'utilitza algun cap de setmana i durant l'estiu. Externament crida l'atenció perquè destaca que l'habitatge del casser sembla ocult pels arbres. El xalet és quadrangular, com a coberta té terrassa a diferència de l'habitatge del casser que és de teula de tipus àrab a dos vessants. En la terrassa destaca una xicoteta torreta que va haver de servir com a [[observatori meteorològic]] fins a [[1974]], any en què el casser va caure malalt i van deixar de practicar-se les observacions meteorològiques que des d'allí s'enviaven a l'Observatori Meteorològic de Llevant. El xalet està pintat d'un color blanc groguenc amb els adorns pintats de color vermell. Està construït a força d'adob recobert amb una capa de guix al seu torn pintada amb els colors esmentats. Consta de dues plantes i terrassa. A la planta baixa, elevada un metre sobre el terreny, s'accedeix per una xicoteta escala que ens fa arribar a un pòrtic que forma activa.

*'''Jaciments de la Línia Immediata o Línia de trinxeres El Puig-Carasols:''' En [[1938]], en relació amb la Batalla de Llevant, el govern de guerra va nomenar al general José Miaja Menant Superior de la zona militar de València. Aquest va elaborar un pla estratègic basat en la línia Maginot francesa (construïda entre [[1929]] i [[1931]]) per defensar València de l'avanç de les tropes colpistes. Dins d'aquest pla estratègic s'enquadra la línia de trinxeres de Puig-Carasols, configurada per quilòmetres de trinxeres i búnkers construïts en les localitats del Puig, Rafelbunyol, [[Nàquera]], [[Bétera]], [[Montcada (Horta Nord)|Montcada]], [[Paterna]] i [[Riba-roja de Túria]]. Aquesta zona no va arribar a entrar en combat. Les estructures que es conserven en major nombre a Rafelbunyol tenen planta quadrada, i per la falta d'estudis més exhaustius, es considera que aquestes construccions podrien posseir les funcions de niu de metralladora. Han perdut totes les seves cobertes (per destrucció al final de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] o per espoli del ferro que pogueren contenir) i solament queden les restes dels murs perimetrals de tancament. La majoria estan fabricats en formigó. A la zona del Barranc del Cabeç Bord existeixen un total de 4 nius de metralladora o búnkers conservats, mentre que a la zona de la vessant nord de Els Germanells hi ha dues coves i tres búnkers conservats, així com una trinxera de 0,7 a 1 metre d'ample i de profunditat variable i de centenars de quilòmetres, dels quals actualment solament es conserven uns pocs, com a conseqüència de la transformació agrícola de la zona. A més, cal destacar que aquest centre fortificat es troba en les rodalies del jaciment de l'Edat del Bronze.<ref>Aparisi, J. V. D., & Micó, E. C. ESTUDIO DE LA PLANIFICACIÓN DEFENSIVA DE LA 1ª ZONA PUIG-RAFELBUÑOL EN LA LÍNEA DE DEFENSA INMEDIATA A VALENCIA (1938).</ref><ref>Alberich, J. M. B., & Mesquida, M. R. EL PATRIMONI CULTURAL DE CARÀCTER ARQUEOLÒGIC I L'ENSENYAMENT. LA LÍNIA FORTIFICADA DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA “EL PUIG-CARASOLS”, UN EXEMPLE DE RUTA HISTÒRICA.</ref> ​En aquests moments s'està iniciant un procés de revaloració dels béns patrimonials de la Guerra Civil Espanyola i s'estan duent a terme alguns projectes per a l'estudi i posada en valor dels mateixos, en els quals està participant l'Ajuntament de Rafelbunyol de forma activa.<ref>{{Ref-web|url=https://levante-emv.com/horta/2018/06/02/inmediata-busca-fondos-europeos-presevarla/1726003.html|títol=Levante-EMV|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>