Spitsbergen: diferència entre les revisions

 

El [[ren de Svalbard]] (''R. tarandus platyrhynchus'') és una subespècie autòctona de l'arxipèlag. Tot i que anteriorment era gairebé extinta, actualment es pot caçar legalment (igual que la guineu àrtica). Hi ha un nombre limitat d'animals domesticats als establiments russos.

Una trentena d'espècies d'[[Ocell|aus]] es troben a Spitsbergen, la majoria de les quals són migratòries. El [[Mar de Barentsz|mar de Barents]] es troba entre les zones del món on hi ha més aus marines, amb prop de 20 milions d'animals a finals d'estiu. Els més comuns són el [[gavotí]], el [[fulmar]], el [[somorgollaire de Brünnich]] i la [[gavineta]]. Setze espècies d'aus presents a Spitsbergen són a la [[Llista Vermella de la UICN|Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN]]. Particularment a l'[[Illa de l'Ós]], a l'Storfjorden, Nordvest-Spitsbergen i [[Hopen]] és on aquestes espècies troben aliment. El [[xatrac àrtic]] fa una llunyana migració; des de Svalbard fins a l'[[Antàrtida]] (uns 38.000 km). Només dos [[Ocell cantador|ocells cantaires]] migren a Spitsbergen per reproduir-se: el [[sit blanc]] i el [[còlit]]. La [[perdiu blanca]] és l'única au que passa l'hivern a l'arxipèlag. També s'han trobat restes de [[Pliosaurus]] del [[Juràssic]] a Svalbard.; és el [[Sinàpsid|rèptil marí]] més gran de l'era dels dinosaures que s'ha trobat amb gairebé 15 m de llarg.