Diferència entre revisions de la pàgina «Josefina Torrens i Illa»

neutralitzo + FF
m
(neutralitzo + FF)
{{infotaula persona}}
'''Josefina Torrents Illa''' ([[Barcelona]], [[7 de juny]] de [[1902]] – [[Barcelona]], [[7 de setembre]] de [[2006]]) fou una nedadora i dirigent esportiva catalana,<ref name="DbD">{{Diccionari Biogràfic de Dones|id=147|nom=Josefina Torrents Illa|consulta={{CURRENTDAY}} {{del mes actual}} de {{CURRENTYEAR}}}}</ref> considerada com una de les pioneres de la natació a [[Catalunya]].<ref name=":0">{{EEC|12504|Josefina Torrens Illas}}</ref>
 
Nedadora destacada del [[Club Natació Barcelona]], als quinze anys començà a treballar de delineant a la Companyia Telefònica. Fou un de les fundadores, juntament amb la seva germana [[Teresa Torrens i Illas|Teresa]] i [[Enriqueta Sèculi i Bastida|Enriqueta Sèculi]], del [[Club Femení i d'Esports de Barcelona|Club Femení i d’Esports]], primera institució esportiva exclusivament femenina de Catalunya, on fou entrenadora de [[natació]] i [[gimnàstica]], així com presidenta de l'entitat entre 1933 i 1936.<ref name=":0" /> En l'àmbit esportiu, fou campiona de Catalunya dels 400 m lliure (1930), relleus 4 × 50 m (1927, 1928, 1930), 3 × 100 m (1932) i 4 × 100 m lliure, aixi com guanyà la Travessia del Port de Barcelona el 1932. Felicitada personalment pel [[President de la Generalitat de Catalunya|president de la Generalitat]] [[Francesc Macià]], aquesta victòria rebé ampli ressò mediàtic a la premsa catalana de l'època.<ref name="DbD" /> Per altra banda, establí els primers rècords nacionals de 300 m, 400 m i 500 m lliure (1930) i de 4 × 100 m lliure (1928-31).
==Biografia==
Va ser una nedadora destacada del [[Club Natació Barcelona]] alhora que també va ser una de les fundadores del [[Club Femení i d'Esports]] (1928-1936). Va començar a treballar de delineant a la Companyia Telefònica quan tenia quinze anys i en aquesta època també començà a nedar. Al principi s’entrenava tota sola, però més endavant millorà el seu estil amb l’entrenador nor-americà Dr. Thompson, del Club Natació Barcelona. El 1928, junt amb la seva germana Teresa, i les seves amigues [[Enriqueta Séculi]] i [[Trinitat Altabe]], Josefina Torrents funda el [[Club Femení i d'Esports de Barcelona|Club femení i d'Esports]] amb un eslògan que van fer seu, un club feminista, sense perdre la feminitat. Josefina Torrents va ser l’ànima esportiva del Club Femení i d’Esports i va participar activament en la creació d’una imatge de dona molt avançada i moderna pels temps en què vivia, però alhora molt femenina. Des de la fundació del Club Femení i d’Esports, Josefina Torrents hi treballà diligentment i arribà a esdevenir-ne presidenta des del 1933 fins al seu tancament a l’inici de la Guerra Civil. Aquest fet li va permetre conèixer i practicar molts esports a banda de la natació. Així doncs, també va fer esgrima, bàsquet, hoquei, equitació i curses de muntanya.<ref name="DbD"/>
 
Després de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], abandonà l'esport de competició però va continuar practicant esport de forma amateur, com per exemple, el ioga.<ref name="DbD" /> L'any 1991 li fou concedida la medalla [[Forjador de la Història Esportiva de Catalunya|Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya]].<ref>{{Ref-web|url=http://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=70168|títol=Ordre de 16 d'octubre de 1991, de concessió de medalles commemoratives de la Generalitat de Catalunya als forjadors de la història esportiva de Catalunya, 3ª edició|consulta=2018-08-04|llengua=català|obra=[[Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya]]|data=16 d'octubre de 1991}}</ref>
Entre els anys 1930 i 1934 Josefina Torrents participà en moltes competicions i va batre rècords de natació de 800, 1.000 i 1.500 metres lliures. El 1932 guanyà la setena travessia del Port de Barcelona en categoria femenina i quedà la sisena absoluta, important victòria en què va ser felicitada personalment pel president de la Generalitat [[Francesc Macià]] i que tingué un ressò mediàtic important, qualificant la seva cursa de superba i tractant-la d’heroïna. Després de casar-se i de l’esclat de la Guerra Civil, Josefina Torrents no practicà més la natació de competició i deixà de treballar. La dada més insòlita de la seva trajectòria esportiva és que fins a la seva mort practicà esport, com ara el [[ioga]], sempre que podia.<ref name="DbD">{{Diccionari Biogràfic de Dones|id=147|nom=Josefina Torrents Illa|consulta ={{CURRENTDAY}} {{del mes actual}} de {{CURRENTYEAR}}}}</ref>
 
==Referències==
{{referències}}{{Autoritat}}
 
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Torrens Illa, Josefina}}
[[Categoria:Nedadors barcelonins]]