A l'ortografia alemanya, els substantius s'escriuen en majúscula, açò facilita al lector la funció sintàctica de les paraules de dins de l'oració ("Es war einmal ein König" – "Una vegada hi havia un rei").
Com altres llengües germàniques, l'alemany forma paraules compostes per l'esquerra on la primera paraula modifica la segona: "Nachttisch" (nit+taula) és "tauleta de nit" i la composició de paraules normalment no hi ha cap tipusmena de separació entre elles com a altres llengües germàniques. Moltes vegades, l'addició de paraules no tenen per què significar una suma de significats i se'n genera una de nova amb un significat nou com a: "frigorífic" és '''Kühlschrank''' (literalment, 'armari fresc'); televisor és '''Fernseher''' (literalment, 'visor llunyà'); telescopi és '''Fernrohr''' (literalment, 'tub llunyà'). Aquesta capacitat fa que l'alemany sigui una llengua molt flexiva quant a la generació de noves paraules i aquestes poden arribar a ser molt llargues. La paraula més llarga en alemany d'ús és [[Rinderkennzeichnungs- und Rindfleischetikettierungsüberwachungsaufgabenübertragungsgesetz|Rindfleischetikettierungsüberwachungsaufgabenübertragungsgesetz]].
