Tenor: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
No és el més agut, sino el més greu, el més agut és el soprano |
m bot: -cap tipus de +cap mena de |
||
Línia 10:
* '''Tenor líric''': aquesta és la tessitura més freqüent de la veu de tenor i el seu so és suau, però no està gaire valorat en els termes d'extensió, aguts, possibilitats de superar l'orquestra o agilitat tècnica. Acostuma a ser l'intèrpret de la producció francesa, i també s'acostuma a trobar en [[Puccini]], com en el ''Rodolfo'' de ''[[La Bohème]]''. Un exemple d'aquest tipus de veu és [[Pavarotti]].
* '''Tenor còmic''': té un timbre clar i suau, amb gran capacitat de modulació del volum i per afrontar els passatges de coloratura amb extrems aguts. Els seus papers no són forçosament còmics.
* '''Tenor dramàtic''' (''di forza''): Té una veu poderosa amb una vocalització tensa i exultant, emesa generalment de pit. Sense cap
En el [[cant gregorià]], el tenor és la nota central d'una salmòdia o d'un recitatiu que assumeix la funció de dominant en els diversos modes.
| |||