Hispània: diferència entre les revisions

Després de la derrota en la [[Primera Guerra Púnica]], [[Cartago]] es va veure atabalada per la pèrdua d'importants mercats i pel tribut que havia de pagar a Roma com compensació per la guerra. Amb la finalitat de pal·liar aquesta situació, van decidir expandir-se per la costa d'Ibèria, que fins llavors quedava fora de l'àrea d'influència romana. Cartago, interessada sobretot a obtenir el benefici ràpid, va explotar les mines de plata per tot el litoral [[Andalusia|andalús]] i llevantí, extraient importants quantitats d'aquest metall amb el qual es finançaria en gran part la [[Segona Guerra Púnica]] i la campanya italiana d'[[Anníbal Barca|Anníbal]].

 

 

Després de l'expulsió de Cartago, part dels pobles indígenes d'Hispània van quedar obligats a pagar [[tribut]]s a Roma a través d'una intricada xarxa d'aliances i vassallatges. A pesar d'això, al llarg dels segles [[segle II aC]] i [[segle I aC]], Roma va tenir als territoris de la Hispània encara no conquistada com un lloc propici per al saqueig i la rapinya, trencant amb freqüència els tractats de pau que, com els acordats en temps de [[Tiberi Semproni Grac|Semproni Grac]], havien permès períodes perllongats de pau. L'aixecament dels pobles [[celtiber]]s i [[Lusitània|lusitans]] només va servir per a augmentar els ingressos de Roma a través dels immensos botins de guerra obtinguts en campanyes com les de [[Marc Porci Cató Censorí|Cató el Vell]].