Refrigeració per compressió de vapor: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
|||
Línia 5:
[[File:Gorrie Ice Machine.png|260px|right|thumb|Màquina de gel de John Gorrie, 1846]]
El 1805, l'inventor nord-americà Oliver Evans va descriure un cicle tancat de refrigeració per compressió de vapor per a la producció d'aigua a l'espai. El calor es va eliminar de l'ambient reciclant el refrigerant vaporitzat, que es mouria a través d'un compressor i condensador i finalment tornaria a la forma líquida per repetir el procés de refrigeració de nou. El 1834, un americà expatriat a Gran Bretanya, Jacob Perkins , va construir el primer sistema de refrigeració de compressió de vapor que funcionava al món. Era un cicle tancat que podia funcionar contínuament, com va escriure en la seva patent:<ref>{{
{{cita|Estic capacitat per usar fluids volàtils amb el propòsit de produir el refredament o congelació de fluids i, tot i així, al mateix temps constantment condensant aquests fluids volàtils, i tornant-los a posar en funcionament sense residus.|col2=I am enabled to use volatile fluids for the purpose of producing the cooling or freezing of fluids, and yet at the same time constantly condensing such volatile fluids, and bringing them again into operation without waste.}}
El seu sistema prototip funcionava encara que no va tenir èxit comercialment. Un intent similar va ser fet en 1842, pel metge nord-americà, John Gorrie , 3 que va construir un prototip de treball, però va anar un fracàs comercial. L'enginyer americà Alexander Twining va obtenir una patent britànica el 1850 per un sistema de compressió de vapor que usava eter.<ref name="burstall">{{
== Etapes ==
| |||