Captador de vent: diferència entre les revisions

La regió central d'Iran és desèrtica, amb la qual cosa per la manca d'humitat en l'aire es generen grans diferències de temperatura entre el dia i la nit. Així l'aire va de fresc a extremadament càlid a l'estiu i amb molt baixa [[Humitat|humitat relativa]] tot el dia. La majoria dels edificis es construeixen de parets molt gruixudes de [[tova]] o de [[Maó (construcció)|maó]], que proporciona aïllament tèrmic i massa tèrmica. Amb aquesta estratègia de disseny passiu s'aconsegueix esmorteir la gran variació entre el dia i la nit fins a fer-la imperceptible buscant una temperatura mitjana propera al confort higrotérmico. D'altra banda el gran espessor de parets permet acumular la calor diürna per desplaçar l'ona de calor cap a la nit quan la temperatura exterior descendeix per sota de la comoditat.▼

Les ciutats es localitzen properes o entorn d'oasis del desert a fi d'assegurar la provisió d'aigua. Són a més de trama molt tancada: carrers estrets, de parets altes i blanquejades amb calç per reduir al mínim l'absorció de la calor solar. Els edificis i cases tenen patis profunds i terrasses on els habitants dormen en les nits caloroses d'estiu. Durant el dia les persones s'agrupen en el umbrío interior.▼

La calor de la llum del sol es redueix al mínim amb l'ús de finestres petites protegides amb gelosies de fusta tupidas que serveixen de [[protecció solar]].▼