Joan Muñoa: diferència entre les revisions

'''Joan Muñoa''' ([[Palma de Mallorca]](?) primer terç del [[segle XIX]] - [[Reus]] [[1873]](?)) va ser un [[impressor]] afincat a [[Reus]].

Era el fill gran de Francesc Muñoa, un escrivent mallorquí traslladat a [[Tarragona]] cap el [[1830]] i instal·lat a Reus a partir de [[1840]]. Joan Muñoa va aprendre l'ofici d'impressor a Tarragona, i les seves primeres actuacions a Reus són de [[1856]], quan es va fer càrrec de la impremta de [[Josep Generès]], oberta al carrer de sant Vicenç Alegre. Va imprimir aquell any el periòdic ''[[El Deseo del Pueblo]]'', de tendència liberal, "en la imprenta de José Generés a cargo de Juan Muñoa". El [[1858]] es va establir pel seu compte al número 6 de la [[Plaça del Mercadal (Reus)|plaça del Mercadal]], en un primer pis. Aquell any havia adquirit eines d'imprimir a [[Josep Arnavat]], un impressor reusenc que havia tancat feia poc el seu negoci. El [[1859]] va imprimir ''[[El Eco del Centro de Lectura]]'', la primera publicació periòdica de [[Centre de Lectura de Reus|l'entitat]], que va durar només un any. Va imprimir també ''[[El Porvenir]]'', que volia ser una continuació d{{'}}''El Eco del Centro de Lectura'', apareguti que va aparèixer el [[1860]]. Aquesta publicació era redactada de forma quasi exclusiva per [[Josep Güell i Mercader]], i Muñoa, a més de l'impressor, n'era també l'editor responsable. Joan Muñoa era un home liberal i amant de les lletres. Va col·laborar molt estretament amb el Centre de Lectura de Reus des de la seva fundació, i era l'impressor de les seves publicacions. El [[1863]] era vicepresident de la societat "[[El Alba (entitat)|El Alba]]", amb finalitats molt semblants a les del Centre de Lectura.<ref name=":0">{{ref-llibre|cognom=Aguadé|nom=Enric|títol=Impressors i llibreters a Reus: 1720-1900|pàgines=106-108|lloc=Reus|editorial=Centre de Lectura|any=1996|isbn=8487873189}}</ref>

Sembla que els estris d'imprimir de Muñoa no eren gaire sofisticats. [[Jaume Sardà i Ferran]] explica, tot parlant de [[Joaquim Maria Bartrina]]: "Diu en [[Francesc Gras i Elies|Gras i Elias]]: Seguint l'exemple de [[Francesc Bartrina i d'Aixemús|son germà]] i d'en [[Josep Martí Folguera|Martí Folguera]], que eren molt jovenets i fent sacrificis pecuniaris, publicaren en llibrets ses primeres manifestacions poètiques, valent-se de l'impremta de Joan Muñoa, una impremta a l'antiga, amb una sola premsa de fusta, i en ella publicà [Bartrina] son primer tomet de versos, ''Páginas de amor'', que són un ramell de poesies molt tendres, de les que avui no se'n troba cap exemplar per més que es busqui".<ref>{{ref-llibre|cognom=Sardà i Ferran|nom=Jaume|títol=Noves biogràfiques del poeta Joaquim Maria Bartrina i de Ayxemús|pàgines=16, nota2|lloc=Reus|editorial=Tipografia Rabassa|any=1925}}</ref> Aquest llibre, imprès el [[1866]], fa constar que Muñoa tenia la impremta al [[Ravals de Reus|raval de santa Anna]] núm. 38.

Joan Muñoa va imprimir diversos periòdics, però no sembla que mai tingués grans mitjans tècnics, com es desprèn de l'observació dels títols impresos per ell que es conserven. El [[1868]] va tornar a canviar de lloc el seu obrador, i es va traslladar a la plaça dels Quarters. Allà va imprimir ''[[El Crepúsculo]]'', periòdic fundat per [[Eugeni Mata i Miarons|Eugeni Mata]], i [[La Verdad (setmanari)|''La Verdad'']], i el [[1869]] imprimia els periòdics satírics ''[[El Canta claro]]'' i ''[[El Enano de la Venta]]''. El [[1870]] imprimí ''[[El Reusense]]''. El mateix 1870 imprimia [[goigs]] i llibrets religiosos i des de la seva fundació el 1862, els reglaments i les Memòries del [[Banc de Reus]]. L'últim imprès conegut d'ell és del [[1872]], i sembla que va morir el 1873.<ref name=":0" />