Acròpoli d'Atenes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
||
Línia 51:
Després dels [[Propileus]], dominava el conjunt de l'Acròpoli la gegantina estàtua de [[bronze]] realitzada per [[Fídies]] d'''[[Estàtua d'Atena Prómakhos|Atena Prómakhos]]'' («la que combat en primera línia»), construïda entre el [[450 aC]] i el [[448 aC]]. La base feia 1,50 m d'alt, mentre que l'alçària total de l'estàtua era de nou metres. La divinitat tenia una llança a la mà i un escut gegant al costat esquerre, decorat per [[Mis]] amb imatges de la lluita entre els [[Centaure (mitologia)|Centaures]] i els [[Làpites]].<ref>Pijoan, ''Historia del arte - 1'' (1966), pàg. 174-175</ref>
A més a més, l'[[Eleusínion]], situat a la base de l'Acròpoli, acollia les [[relíquia|relíquies]] sagrades dels [[Misteris d'Eleusis]].<ref>Kerényi, Karl (2004), ''Eleusis: Imagen arquetípica de la madre y la hija'', Madrid, Siruela, {{ISBN
Altres monuments, desapareguts avui, són la [[Calcoteca]], el [[Pandrósion]] esmentat més amunt, el santuari de Pandíon, l'[[altar d'Atena]], el santuari de Zeus Polieus i, de l'època romana, el temple circular d'[[August]] i [[Roma (mitologia)|Roma]].
Línia 162:
==== [[Teatre de Dionís]] ====
[[Fitxer:Theatre of Dionysus 01382.JPG|thumb|esquerra|El [[Teatre de Dionís]] sota l'Acròpoli d'Atenes]]
Des de la segona meitat del [[segle V aC]], una de les més importants creacions arquitectòniques és el [[teatre]] i un dels exemples més importants d'aquest tipus d'edificis és el [[Teatre de Dionís]], construït durant el [[segle IV aC]].<ref>DD.AA. (1987), ''Crónica de la humanidad'', Barcelona, Plaza & Janés, pàg. 139, {{ISBN
Els actors estaven col·locats en una plataforma, hi havia una part interior on es canviaven d'indumentària, i els espectadors es col·locaven al pendent del turó, lloc on s'acostumaven a construir els teatres. A la fi del [[segle V aC]] van ser substituïdes les primitives plataformes de fusta per graderies de pedra. A la part central de les primeres grades hi havia 67 seients que van ser realitzats, posteriorment, en marbre decorat i estaven reservats per als sacerdots.<ref>Devambez, Pierre (1972), pàg. 446</ref>
Línia 177:
A l'[[imperi romà|època romana]] van ser diversos emperadors o personatges destacats els que van reformar o realitzar noves construccions a l'Acròpoli d'Atenes. Durant el mandat de [[Claudi]], l'any [[52]] es va fer una reforma de la rampa d'accés.
Al [[segle III]], per ordre de Flavi Septimi, es va construir l'actualment anomenada ''Porta Beulé'' com primera entrada de l'Acròpoli abans dels [[Propileu]]s; consta de dues torres de nou metres d'alçada, una a cada costat de la porta. Aquesta porta va ser descoberta per l'arqueòleg francès [[Charles Ernest Beulé]] l'any [[1852]]. A l'esquerra de l'escalinata, abans dels Propileus, es troba la ''Torre d'Agripa'', de prop de catorze metres d'alçada, de marbre gris, on l'any [[178 aC]] s'havia col·locat una estàtua d'[[Èumenes II de Pèrgam|Èumenes II]] sobre una [[quadriga]] de [[bronze]]; posteriorment se n'hi va col·locar una d'[[Marc Vipsani Agripa|Agripa]], gendre de l'emperador [[August]]. A l'època d'aquest emperador, l'any [[27 aC]], es va edificar el temple de planta circular dedicat a Roma i August prop del [[Partenó]], envoltat de nou columnes de marbre.<ref>José Pascual González (2001), ''Apuntes para un viaje a Grecia'', Segòvia, Nóstos, {{ISBN
A la part sud, el ciutadà Herodes Àtic va erigir un odèon al [[segle II]] en memòria de la seva esposa Ànnia Regil·la, i el rei [[Èumenes II de Pèrgam]] va construir la ''[[stoà d'Èumenes|stoà]]'' de 163 metres de longitud entre l'[[odèon d'Herodes Àtic]] i el [[teatre de Dionís]].<ref>Maggi - Troso (2006), pàg. 72</ref>
| |||