Arnulf de Vic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m {{Referències|2}} --> {{Referències}}
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Arnulf''' (? - [[1010]]) fou [[bisbe de Vic]] entre l'any [[993]] i el [[1010]]. Fill de la família [[vescomte d'Osona|vescomtal d'Osona]].<ref name="Diccionari">''Diccionari d'Història de Catalunya''; p. 61; entrada: "Arnulf"; ed. 62; Barcelona; 1998; {{ISBN |84-297-3521-6}}</ref><ref name="GEC">{{GEC|0005308|Arnulf}}</ref> Era [[ardiaca]] de [[catedral de Barcelona|Barcelona]] quan es produí l'[[Destrucció de Barcelona|atac d'Almansor]] el [[985]] i fou fet presoner pels sarraïns. Posteriorment seria alliberat gràcies al pagament d'un rescat.<ref name="Diccionari"/><ref name="GEC"/>
 
Va ser promogut al càrrec de bisbe essent [[abat]] de la comunitat de [[canonges regulars]] de l'[[església de Sant Feliu de Girona]], tal com ho farien altres a la [[Seu episcopal|seu]] vigatana o com [[Berenguer de Vilademuls]] a l'[[arquebisbat de Tarragona]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Pladevall i Font |nom=Antoni |cognom2=Català Roca |nom2=Francesc |títol=Els monestirs catalans |capítol=Girona i els seus monestirs. "Sant Feliu" |pàgina=174 | editorial=Edicions Destino |lloc=Vitoria |data=1974 |isbn=84-233-0511-2 |ref=Pladevall }}</ref> El [[993]] fou nomenat bisbe de Vic i consagrat seguint el costum de l'època pel [[arquebisbe de Narbona|metropolità de Narbona]], Ermengol, que expulsà a l'invasor Guadald, que també aspirava a la mateixa mitra, que acudí a Roma entossudit a posseir el bisbat per a ell. Hi hagué un sínode presidit pel Papa [[Gregori V]] al que també hi assistiren, entre altres, Guadald, el bisbe electe Arnulf, i l'emperador [[Otó III del Sacre Imperi]], el comte [[Ermengol I d'Urgell]] que segué als peus de l'emperador. En aquella ocasió parlà Arnulf sobre la seva elecció legítima i la consagració pel metropolità de Narbona, a diferència de Guadald que ho feu per qui no tenia jurisdicció i vivint el legítim bisbe [[Fruià]], que amb altres perdé la vida per les arts de Guadald. Demanà llavors el Papa al Comte Ermengol i a tots els clergues i prohoms que l'acompanyaven, que declaressin sobre la veritat del que havia dit Arnulf aprovant la versió d'Arnulf. El Papà demanà la confessió a Guadald i veient-se aquest sense possibilitat de refutar el que deien tants testimonis, declarà no haver sigut ordenat pel metropolità corresponent, vivint el bisbe Fruià i que el promogué la sedició referida. En acabar el Papa decretà que Guadald fos deposat, traient-li l'anell, trencant el seu [[bàcul pastoral]], [[casulla]] i [[dalmàtica]] i fent-lo seure al terra. Amb aprovació de l'emperador, bisbes, el Comte Ermengol i tota la comitiva fou Arnulf confirmat com a bisbe de Vic el dia [[9 de maig]] del [[998]]. <ref>{{citar ref| tipus = llibre| cognom1 = Florez| nom1 = P. Fr. Henrique | enllaçautor1 = Enrique Flórez| cognom2 = Risco| nom2 = P. Fr. Manuel| títol = España Sagrada, Tomo XXVIII. Contiene el estado antiguo de la Iglesia Ausonense, hoy Vique | url = https://books.google.es/books?id=f2WT0J1XQYMC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false | editorial =imprenta de D. Antonio de Sancha | capítol = Obispos de Ausona| lloc = Madrid| data = 1774| consulta = 20 de novembre de 2016| pàgines = 100-107 | llengua = castellà}}</ref><ref name="Diccionari"/><ref name="GEC"/>