Revisió del 23:17, 29 abr 2018 modifica Manlleus (discussió \| contribucions) Autopatrullats 100.910 edits →‎Influència ← Edició anterior		Revisió del 18:19, 16 ago 2018 modifica desfés KRLS Bot (discussió \| contribucions) Bots 391.209 edits m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN Edició següent →
Línia 43: La pel·lícula descriu un futur en el qual els anomenats [[replicant]]s,<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Delgado \|nom=Melvin \|cognom2=Hills \|nom2=Matt \| títol=Blade Runner \|url=http://books.google.cat/books?id=9POizW1ucK4C&pg=PA1938&dq=Replicant+blade+runner&hl=ca&sa=X&ei=Ja5SU8OELqGM7Qal74GQDA&ved=0CFMQ6AEwBA#v=onepage&q=Replicant%20blade%20runner&f=false \|llengua=anglès \|editorial=Columbia University Press \|data=2013 \|pàgines=1937-1938 \|isbn=0231504640}}</ref> éssers fabricats a través de l'enginyeria genètica, fan els treballs perillosos i degradants a les "[[Colònia espacial\|colònies exteriors]]" de la [[Terra]]. Aquests replicants són fabricats per Tyrell Corporation; per tal de ser "més humans que els humans", especialment en el cas dels models ''Nexus-6'', s'assemblen físicament als humans, tenen més agilitat i força física, però manquen de la mateixa resposta emocional i d'[[empatia]]. Els replicants van ser declarats il·legals en el planeta Terra després d'una revolta sagnant. Un cos especial de la policia, els ''blade runners'', s'encarrega de rastrejar i matar els replicants fugitius que es troben a la Terra. A la pel·lícula, es demana a un ''blade runner'' semiretirat, Deckard, que s'enfronti a un grup de replicants particularment brutal i hàbil que ha arribat a [[Los Angeles]]. En un principi, ''Blade Runner'' va rebre crítiques contradictòries per part de la premsa especialitzada. Uns quants es van mostrar confosos i decebuts perquè l'obra no tenia el ritme narratiu que s'esperava d'una pel·lícula d'acció, mentre d'altres apreciaven la seva complexitat temàtica. La pel·lícula no va obtenir bons resultats de taquilla en els cinemes [[estatunidencs]], però va assolir un gran èxit en la resta del món. La pel·lícula es va convertir en la favorita de cinèfils i del món acadèmic en general, i va aconseguir ràpidament el títol de [[pel·lícula de culte]].<ref>Sammon, Paul M. (1996). ''Future Noir: the Making of Blade Runner''. London: Orion Media, pàg. xvi–xviii. {{ISBN \|0-06-105314-7}}.</ref> Va tenir un gran èxit com a cinta de lloguer en els videoclubs, èxit basat, en part, en el fet que la pel·lícula s'enriquia a cada nova revisió, i que va ser una de les primeres pel·lícules a ser llançades en format [[DVD]], tot i que amb una qualitat de so i imatge més aviat mediocre.<ref>Hunt, Bill (2007-12-12). [http://www.thedigitalbits.com/reviewshd/bladerunnerfinalallver01.html "Blade Runner: The Final Cut – All Versions"], ''The Digital Bits'', Inc. Accés el 09-12-2007</ref> ''Blade Runner'' ha estat àmpliament aclamada com un clàssic modern per l'ambientació assolida amb els seus efectes especials i per avançar-se en el plantejament de temes i preocupacions fonamentals del [[segle XXI]] com la [[superpoblació]], la [[globalització]] o el [[canvi climàtic]].<ref>Beck, Marilyn; Smith, Stacy Jenel. [http://www.gateway.net/celebrity/celebgossip.jsp?feature=ce_cel_12112007 ''Celeb Scene: Bad 'Blade Runner' Shoot Recalled''], AOL news. Consultat el 22-1-2008</ref> L'han elogiada com una de les pel·lícules més influents de tots els temps, a causa de la seva ambientació detallada i original, una veritable fita visual postmoderna, que realitza una descripció molt realista d'un futur en decadència; descriu un futur en el qual es "retroencaixa".<ref>Sammon, pàg. 79</ref><ref>Bukatman, Scott (1997). ''BFI Modern Classics: Blade Runner''. BFI (British Film Institute), pàg. 21. {{ISBN \|0-85170-623-1}}.</ref> ''Blade Runner'' també va permetre posar l'escriptor [[Philip K. Dick]] en el punt de mira de [[Hollywood]] i, des de llavors, moltes pel·lícules s'han inspirat en la seva obra literària, com ''[[Minority Report]]'' (amb [[Tom Cruise]]) o ''[[Desafiament total]]'' (amb [[Arnold Schwarzenegger]]). == Producció == Línia 52: El títol de la pel·lícula ve de la novel·la ''The Bladerunner'', d'[[Alan I. Nourse]], el protagonista de la qual viu del contraban d'instruments quirúrgics en el mercat negre i de ''[[Bladerunner, A Movie]]'', un tractat de cinema escrit per [[William Burroughs\|William S. Burroughs]]; però més enllà del títol, cap de les obres abans esmentades resulta rellevant per la pel·lícula. Fancher va trobar casualment una còpia de ''Bladerunner, A Movie'' mentre Scott buscava un títol comercial per la seva pel·lícula; a Scott li va agradar el títol, i en va obtenir els drets, però no sobre la novel·la.<ref>Algunes de les edicions del tractat-novel·la de Burroughs presenta el títol separat en dues paraules: ''Blade Runner''</ref> ''Blade Runner'' presenta nombroses i profundes similituds amb el film ''[[Metropolis]]'' de [[Fritz Lang]].<ref>Bukatman, Scott (1997). ''Blade Runner: BFI Modern Classics''. {{ISBN \|0-85170-623-1}}</ref> Com a fonts estilístiques per l'ambientació, Scott es fonamentà amb l'obra ''Nighthawks'' del pintor [[Edward Hopper]], i a una historieta breu, ''[[The Long Tomorrow]]'', escrita per [[Donen O'Bannon]] i dibuixada per Moebius (l'àlies de [[Jean Giraud]]). Scott va contractar [[Syd Mead]] com a artista conceptual, i ambdós van estar infuïts per la revista francesa de [[ciència-ficció]] ''[[Métal Hurlant]]'' (''Heavy Metall''), en la qual col·laborava Moebius.<ref>Sammon, Paul (1996). ''Future Noir: the Making of Blade Runner''. {{ISBN \|0-06-105314-7}}</ref> Moebius va rebre l'oferta de treballar en la preproducció de ''Blade Runner'', però la va rebutjar per tal de poder treballar amb [[René Laloux]] en la pel·lícula animada ''[[els amos del temps]]'', una decisió de la qual Moebius, més tard, es va penedir.<ref>Giraud, Jean (1988). ''The Long Tomorrow & Other SF Stories''. {{ISBN \|0-87135-281-8}}</ref> [[Lawrence G. Paull]], dissenyador de producció, i David Snyder, director d'art, van fer realitat els esbossos de Scott i Mead; [[Jim Burns]] va treballar breument en el disseny dels vehicles ''[[spinner]]''; i [[Douglas Trumbull]] i [[Richard Yuricich]] van supervisar els [[efectes especials]] de la pel·lícula. Abans que s'iniciés la filmació de la pel·lícula, Paul M. Sammon va rebre l'encàrrec de la revista ''[[Cinefantastique]]'' d'escriure un article sobre ''Blade Runner''. Les seves detallades observacions van servir per publicar, més tard, el llibre ''Future Noir: The Making of Blade Runner'', conegut també pels fanàtics de la pel·lícula com ''La Bíblia de Blade Runner''. El llibre no només descriu l'evolució de ''Blade Runner'', sinó també les polítiques i dificultats en el plató; cal destacar tot el que fa referència a les expectatives de Scott amb l'equip dels [[EUA]], tenint en compte que Scott és [[Regne Unit\|britànic]]); finalment, cal afegir que la seva manera de dirigir als actors va generar diverses friccions amb els protagonistes, i va contribuir al posterior mutisme de [[Harrison Ford]] en relació a la pel·lícula. Línia 66: == Temes == Malgrat tenir l'aspecte d'una pel·lícula d'acció, ''Blade Runner'' conté un nombre particularment ampli de nivells dramàtics. Com a obra del gènere [[cyberpunk]] li deu molt al [[cinema negre]],<ref>Conard, Mark T. (2006). ''The Philosophy of Neo-Noir'', University Press of Kentucky, {{ISBN \|0-8131-2422-0}}</ref> ja que conté i explora convencions com la [[dona fatal]], la narració en primera persona de [[Raymond Chandler]] –narració que no es troba en versions posteriors–, la qüestionable perspectiva moral de l'heroi —ampliada, en aquest cas, per incloure també el costat humà del personatge–, així com la cinematografia fosca i d'ombres. És una de les pel·lícules de ciència-ficció més ben escrites; abasta temes com la filosofia de la religió i les implicacions ètiques que comporta el domini de l'[[enginyeria genètica]], dins del context del [[drama]] clàssic grec i les nocions de l'[[hibris]],<ref>Jenkins, Mary. (1997) [http://trumpeter.athabascau.ca/content/v14.4/jenkins.html ''The Dystopian World of Blade Runner: An Ecofeminist Perspective'']</ref> sense deixar de banda l'àmbit literari, tot tenint present la poesia de [[William Blake]] i la [[Bíblia]]. ''Blade Runner'' també mostra una partida d'[[escacs]] basada en la famosa "[[Immortal (escacs)\|Immortal]]", una partida històrica jugada el 1851.<ref>Cal observar que interposen el rei i la dama en el costat de Tyrell, una posició que un [[Gran Mestre Internacional]] d'escacs no intentaria.</ref> Línia 74: En la pel·lícula hi ha un important nivell de [[paranoia]], amb la manifestació visual del poder de les transnacionals, la policia omnipresent, les llums de les sondes, i en el poder sobre l'individu, representant particularment per la programació genètica dels replicants. El control sobre l'ambient és observat a gran escala, però també com quan els animals són creats com mers articles. Aquest context opresiu clarifica per què moltes persones marxen a les colònies exteriors, un paral·lelisme amb la migració al continent americà. Les prediccions populars dels [[anys 1980\|anys 80]], on [[Estats Units]] és sobrepassat econòmicament pel [[Japó]], es reflecteixen en el domini de la cultura i publicitat japonesa a la ciutat de Los Angeles del 2019. També la pel·lícula fa un ús intensiu dels ulls i les imatges manipulades, potser per cridar d'atenció sobre la realitat i la capacitat que tenim de percebre-la. Tot això proporciona una atmosfera d'incertesa en relació al tema central de ''Blade Runner'', una reflexió sobre l'ésser humà. Per descobrir als replicants, s'utilitza una prova d'[[empatia]], amb preguntes centrades en el tractament als animals; això és un indicador essencial de la "humanitat" d'un individu. Els replicants són presentats com a personatges apàtics, i mentre que els humans mostren passions i preocupacions pels altres, la massa humana que habita els carrers és freda i impersonal. La pel·lícula va tan lluny com per posar en dubte la naturalesa de Deckard i obligar a l'audiència a reevaluar què significa ser un ésser [[humà]].<ref>Kerman, Judith (1991). ''Retrofitting Blade Runner: Issues in Ridley Scott's "Blade Runner".</ref><ref>Philip K. Dick. "Do Android's Dream of Electric Sheep?"'' {{ISBN \|0-87972-510-9}}''</ref> == Repartiment == Línia 332: == Bibliografia == <div style="font-size:95%"> * Alonso Burgos, Jesús (2011). ''Blade Runner. Lo que Deckard no sabía''. Ediciones Akal. {{ISBN \|978-84-460-2890-1}} * Bukatman, Scott (1997). ''Blade Runner''. BFI Modern Classics. {{ISBN \|0-85170-623-1}} * Cain, Christine (1998). ''Blade Runner Al Límite. ¡Vive la aventura hasta el final! Libro oficial de pistas''. Anaya Multimedia. {{ISBN \|84-415-0523-3}} * — (1997). ''Blade Runner Official Strategy Guide''. BradyGames Strategy Guides. {{ISBN \|1-56686-728-2}} * Campos, Juan (1998). ''Blade Runner. Cine Negro Futurista''. {{ISBN \|84-89240-47-7}} * Coco, Donna (1997). ''Creating Humans for Games''. Article a Computer Graphics World, Vol 20, número 10, Octubre 1997. ISSN 0271-4159 * Davis, Mike (2001). ''Control urbano: la ecología del miedo''. Virus Editorial. {{ISBN \|84-88455-89-5}} * Davies, Mike (2006). ''Au-delà de Blade Runner. Los Angeles et l'imagination du désastre''. Èditions Allia. {{ISBN \|978-2-84485-204-5}} * De Kantzow, Megan (2001). ''HSC English Study Guide. Brave New World and Blade Runner The Director's Cut''. Pascal Press. {{ISBN \|1-74020-134-5}} * De Lucas, Javier (2002). ''Blade Runner. El Derecho, Guardían de la Diferencia''. Tirant lo Blanch. {{ISBN \|84-8442-724-2}} * De Miguel, Agustí (1998). ''Harrison Ford''. Cinemanía 6. Edimat Libros. {{ISBN \|84-95002-67-1}} * Dick, Philip K. (1976). ''Blade Runner''. J'ai Lu. {{ISBN \|2-290-31494-3}} * — (2002). ''Blade Runner''. Wilhem Heyne Verlag. {{ISBN \|978-3-453-21728-7}} * — (2001). ''Do androids dream of electric sheep?''. Gollancz. {{ISBN \|1-85798-813-2}} * — (2000). ''Do androids dream of electric sheep?''. Oxford University Press. {{ISBN \|0-19-423063-5}} * — (2008). ''Blade Runner. ¿Sueñan los androides con ovejas eléctricas?'', traducción César Terrón. Colección Pocket, Diamante y Nebulae. Barcelona: Editorial Edhasa. {{ISBN \|978-84-350-1595-0}} / {{ISBN \|978-84-350-3477-7}} / {{ISBN \|978-84-350-2090-9}} * — (1989). ''Blade Runner. Els androides somien xais elèctrics?''. Proa. {{ISBN \|84-8437-283-9}} * Evans, Chris (1984). ''The guide to fantasy art techniques''. Martyn Dean. {{ISBN \|0-905895-52-5}} * Gruzinski, Serge (1990). ''La guerra de las imágenes. De Cristóbal Colón a Blade Runner (1492-2019)''. Fondo de Cultura Económica. {{ISBN \|968-16-4446-8}} * Hauer, Rutger (2007). ''All those moments''. Harper Collins. {{ISBN \|978-0-06-113389-3}} * [http://www.pabloiglesiassimon.com/web_esp/bladerunnerespa.html Iglesias Simón, Pablo (2005). "Aproximaciones a un análisis sonoro del discurso cinematográfico: Blade Runner de Ridley Scott"], Área Abierta Nº 11. ISSN 1578-8393. * Jenkins, Garry (1998). ''Harrison Ford. Imperfect Hero''. Replica Books. {{ISBN \|0-7351-0089-6}} * Jetter, K.W. (1995). ''Blade Runner 2. El límite de lo humano''. Martínez Roca. {{ISBN \|84-270-2280-8}} * — (1995). ''Blade Runner 2. The Edge of Human''. Bantam. {{ISBN \|0-553-09979-5}} * — (1996). ''Blade Runner 3. La noche de los replicantes''. Martínez Roca. {{ISBN \|84-270-2307-3}} * — (1996). ''Blade Runner 3. Replicant night''. Bantam. {{ISBN \|0-553-09983-3}} * — (2000). ''Blade Runner 4. Eye and Talon''. Orion Books. {{ISBN \|0-575-06865-5}} * Latorre, José María (1994). ''Blade Runner. Amarcord''. Libros Dirigido. {{ISBN \|84-87270-09-3}} * Martin, Les (1982). ''Blade Runner. A Story of the Future''. Random House. {{ISBN \|0-394-85303-2}} * Marzal Felici, José Javier y Rubio Marco, Salvador (1999). ''Guía para ver Blade Runner''. ISBN 84-7642-566-X * Mead, Syd (1996). ''Oblagon''. Oblagon Inc. {{ISBN \|4-06-201525-0}} * — (2001). ''Sentury''. Oblagon Inc. {{ISBN \|0-929463-09-9}} * Perea, Juan Miguel (1992). ''Ridley Scott''. Ediciones JC. {{ISBN \|84-85741-74-9}} * Pérez Rasetti, Carlos (1997). ''[[Epistemología]] para vigilantes. A propósito de Blade Runner''. Ediciones Episteme SL. {{ISBN \|84-89447-62-4}} * Prieto, Miguel Ángel (2005). ''Blade Runner''. Colección Making of. T&B Editores. {{ISBN \|84-95602-81-4}} * Redmon, Sean (2003). ''Studying Blade Runner''. Auteur Publishing. {{ISBN \|1-903663-24-5}} * Roberts, Nick y otros (1997). ''Prima's Unauthorized Guide to Blade Runner''. Prima Publishing. {{ISBN \|0-7615-1303-5}} * Sammon, Paul M. (1982). ''Blade Runner''. Artículo en Cinefatastique, Vol 12 Número 5 y 6 (número doble) * — (2005). ''Cómo se hizo Blade Runner. Futuro en negro''. Alberto Santos Editor. {{ISBN \|84-95070-32-4}} * — (1996). ''Future Noir. The Making of Blade Runner''. Harper Prism. {{ISBN \|0-06-105314-7}} * — (1993). ''Seven versions of Blade Runner''. Article a Video Watchdog, número 20, Nov/Des 1993. ISSN 1070-9991 * Scroggy, David. (1982) ''Blade Runner Sketchbook''. Blue Dolphin. {{ISBN \|0-943128-02-1}} * — (1982). ''The Blade Runner Portfolio''. Blue Dolphin. ISBN 0-943128-03-X * — (1982). ''The Illustrated Blade Runner''. Blue Dolphin. {{ISBN \|0-943128-01-3}} * Shay, Don (2003). ''Blade Runner: The Inside Story''. Cinefex. {{ISBN \|1-84023-210-2}} * Struzan, Drew (2004). ''Oeuvre''. Dreamwave Productions. {{ISBN \|0-9732786-7-6}} * VV.AA. (2001). ''A Student's Guide To Blade Runner''. Wizard Books. {{ISBN \|1-876367-94-6}} * — (1996). ''Blade Runner''. {{ISBN \|84-8310-504-7}} * — (1982). ''Blade Runner''. American Cinematographer, Julio 1982 * — (1988). ''Blade Runner. AA.VV.'' Cuadernos ínfimos. Tusquets. {{ISBN \|84-8310-504-7}} * — (1982). ''[http://brmovie.com/Magazine/index.htm Blade Runner Souvenir Magazine]''. * — (1991). ''Retrofitting Blade Runner''. Popular Press. {{ISBN \|0-87972-510-9}} * — (2002). ''Ridley Scott. Blade Runner''. Paidós Películas. {{ISBN \|84-493-1210-8}} * — (1999). ''Spinner Dokuhon Final''. TVC-Publishing. * — (2005). ''The Blade Runner Experience''. Wallflower. {{ISBN \|1-904764-30-4}} </div>

Blade Runner: diferència entre les revisions